El judici per desobediència a la Mesa del president Roger Torrent ha entrat en una fase de veritable conflicte obert amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i president del tribunal que els jutjarà, Jesús Maria Barrientos. L’estratègia de dividir en quatre defenses tàctiques comença a treure de polleguera al tribunal, a complicar el seu camí processal i sobretot, reblar el dubte de la imparcialitat dels magistrats. Torrent ha presentat un dur recurs de súplica, al que ha tingut accés El Món, per la inadmissió de la recusació, al que s’hi han afegit els altres membres de la Mesa. L’escrit denuncia que en el mateix informe de Barrientos ja avança el contingut de la sentència.
El recurs també desgrana la doctrina sobre els terminis correctes de la recusació en el procediment judicial. De fet, Barrientos així com la resta de magistrats recusats, van al·legar com a causa per denegar la recusació l’extemporaneïtat de la petició. És a dir, que estava presentada fora dels terminis processals. Un aspecte tècnic que els recurrents neguen aportant la mateixa doctrina del Tribunal Suprem i aplicant les normes de tria i formació del tribunal. A més, els lletrats de Torrent retreuen a Barrientos que menystingui el vot particular del Tribunal Constitucional aportat com argument de la defensa que assenyalava que el president del TSJC s’hauria d’haver apartat de la causa del president Quim Torra.
Una sentència pre-escrita
L’escrit, signat per l’advocat Andreu Van den Eynde, mostra la inquietud pels termes de la resposta a la recusació plantejada. En concret, emfatitza que l’argument del magistrat demostra que té la sentència dictada. De fet, el lletrat deixa pal·lès que fins i tot, el tribunal ja té clar el relat fàctic del plet abans de la vista oral on s’hauria de discernir la condemna o l’absolució dels processats.
“Aquesta part no pot sinó mostrar la seva preocupació”, indica el recurs, “pels termes en els que es pronuncia el magistrat recusat en el seu informe, quan titlla d’absurdes les tesis d’aquesta part (primer paràgraf de la pàgina 9 del seu informe) o pren partida pel fet nuclear de la discussió jurídica sobre la que es basa aquest procediment i es basarà el Judici Oral, això és, el caràcter de ‘precís’ de les ordres del TC presumptament desobeïdes (penúltim paràgraf de la pàgina 8 de l’informe), que el mencionat Magistrat assumeix com a obvi quan és la matèria controvertida en la discussió adversarial de les parts”.
Barrientos ja té clar el delicte
El retret del president Torrent s’escau en l’afirmació que Barrientos exposa en el seu informe per rebutjar la recusació. Així escrivia que en la causa que es jutjarà el proper mes de juliol “Torrent està acusat també per un presumpte delicte de desobediència de l’article 410.1 del Codi Penal, però a ordres del Tribunal Constitucional, per haver donat curs, al front de la Mesa del Parlament de Catalunya”. Una acusació afegeix Barrientos, per anar “en contra de les precises determinacions d’aquest Tribunal a determinades proposicions de resolucions o mocions dels grups parlamentaris, relatives a la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania de Catalunya, així com la reprovació de la monarquia, malgrat les advertències personals d’incórrer en el delicte del que finalment ha estat acusat”.
La defensa de Torrent, com la resta dels encartats, considera que aquest raonament evidencia que el tribunal ja ha dictat sentència i, per tant, no caldria ni fer el judici. Una idea que també defensa amb tots els ets i uts, l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, que s’ha adherit completament al recurs del president Torrent. La idea principal expressada pels processats és que en els arguments per rebutjar la recusació ja s’hi troben clarament els que serveixen per admetre-la, en el sentit que el Tribunal no amaga que té una idea prefixada de la culpabilitat i de la desobediència dels membres de la Mesa quan precisament el judici ha de servir per dil·lucidar aquests fets. “Per tant, es destil·la de forma cridanera que la sentència ja està escrita”, coincideixen diverses fonts de la defensa.
D’aquí que l’advocat de Torrent insisteixi en la recusació perquè en aquest cas no es guarden ni les aparences. En aquest marc, reivindica el vot particular del cas Torra al Tribunal Constitucional, del magistrat Ramon Sáez, que arguïa que les declaracions de Barrientos sobre el procés i sobre els líders independentistes l’invalidaven com un jutge presumiblement imparcial en els casos judicials amb sobiranistes pel mig. “El que cap formalisme pot obviar és que existeix una opinió d’autoritat (que la resolució recorreguda titlla d’innegable) que atorga efecte invalidant sobre la presumpció d’imparcialitat del Magistrat Sr. Barrientos fins i tot en un procediment on no hi participava el Sr. Roger Torrent i Ramió”, retreu el recurs de súplica tot recordant que el mateix magistrat va abandonar un acte al Col·legi d’Advocats on Torrent criticava l’existència de presos polítics. És a dir, que les crítiques de Barrientos al Procés ja denoten un clar biaix de les seves resolucions. “A fortiori (a més raó) els efectes en el present procediment serien de major transcendència quan l’acusat és precisament aquest últim”, subratlla Torrent. “Com diu el mencionat Magistrat Sr. Sáez les aparences en aquest àmbit son tan importants com la realitat”, conclou l’escrit.
Inhabilitacions i multes
Està previst que la vista oral se celebri els pròxims 12, 13 i 15 de juliol. La fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent (ERC), Josep Costa (Junts) i Eusebi Campdepadrós (Junts) i 16 mesos per Ariadna Delgado (ERC) haver deixat debatre al Parlament mocions contra la monarquia i sobre l’autodeterminació després de les sentències post-sentència del 2019.
7 
1 