Dos magistrats del Tribunal Constitucional han donat la raó a l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, en el seu recurs per la seva inhabilitació per desobediència. En un vot particular redactat pel magistrat del Tribunal Constitucional Ramón Sáez aquest sosté que la sospita de l’expresident de la Generalitat sobre la manca d’imparcialitat del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, és “legítima i raonable”. El magistrat assegura que Barrientos havia opinat públicament sobre la decisió de la Junta Electoral Central quant als llaços grocs, el que planteja “dubtes”.
Sáez Valcárcel és el magistrat del TC amb més prestigi pel que fa als drets fonamentals i mentre era jutge de l’Audiència Nacional va demostrar diverses vegades, en les seves sentències, el seu tarannà progressista. Una de les més recents és la de l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i de la resta de la cúpula d’Interior que va ser jutjada per l’1-O a l’Audiència Nacional, a diferència del que era conseller d’Interior en el moment del referèndum, Joaquim Forn, que vas ser jutjat i condemnat al Tribunal Suprem.
En paral·lel, en un altre vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol, signat també pel seu company Ramón Sáez qüestiona la proporcionalitat de la inhabilitació “automàtica i indefectible” de l’expresident de la Generalitat Quim Torra. Ambdós sostenen que el tribunal hauria d’haver entrat a valorar la constitucionalitat de l’article 42 del Codi Penal, el que es va utilitzar per a la inhabilitació perquè estableix la privació definitiva del càrrec. El vot particular assegura que hi ha “dubtes fonamentals” sobre la proporcionalitat de la mesura de privació del càrrec públic després d’un delicte de desobediència.
“Ingerència en el dret d’accés als càrrecs públics”
“Suposa una ingerència en el dret d’accés als càrrecs públics i no permet a l’aplicador del dret adequar la gravetat de les infraccions que castiga per l’absència d’una regulació legal que possibiliti minoracions de responsabilitat o substituïbilitat d’aquesta sanció”, argumenta el vot particular que s’ha conegut aquest divendres. Per això, asseguren que hi ha “dubtes fonamentals de constitucionalitat per manca de proporcionalitat” ja que no s’ha permès “ponderar l’efecte radical” que suposa per al dret d’accés als càrrecs públics.
A més, asseguren que aquests “dubtes fonamentals” es donen també per la impossibilitat de rehabilitar la persona en el càrrec perdut i per “l’absència de mecanismes institucionals previs per al cas dels càrrecs públics de representació política autonòmics de possible control de l’efecte de la ineludibilitat de la privació definitiva del càrrec mitjançant el suplicatori”. En el cas de Torra, apunten, s’imposa la pèrdua definitiva del càrrec quan la durada de la condemna és inferior a la durada del mandat pel qual ha estat triat.
