El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha posat fil a l’agulla en el cas de la inhabilitació del president Quim Torra pel cas de la pancarta. Els magistrats, després d’admetre a tràmit la demanda, han remès una sèrie de preguntes al Regne d’Espanya sobre les condicions d’imparcialitat, composició del tribunal, garanties i vulneració de drets, així com l’execució d’una pena abans que la sentència fos ferma. De fet, el tribunal busca aclarir els termes i marges de la demanda, dirigida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, amb la qual denunciaven “la vulneració de diversos drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol”.
En concret, la justícia europea formula preguntes sobre les proves del judici, la imparcialitat dels tribunals que el van jutjar i sobretot, és remarcable, el procediment administratiu paral·lel que va fer servir la Junta Electoral Central per retirar-li l’escó de parlamentari. Precisament, sobre aquest punt el TEDH reclama detalls per vulneració de drets com la llibertat d’expressió o els drets que tenen adscrits els parlamentaris en un sistema democràtic. Tot plegat, exigeix explicacions sobre el procés judicial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al Tribunal Suprem i vol conèixer el paper de la Junta Electoral Central. La demanda es va presentar en català.
Drets vulnerats
En primer terme, el TEDH demana a Espanya si els tribunals que van participar en el procés contra Torra respectaven el principi d’imparcialitat que determina l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans. També expressa els seus dubtes sobre si la “composició” de la sala del Tribunal Suprem que va examinar el recurs de cassació complia els requisits d’un tribunal predeterminat per llei. Una qüestió clau pel joc de recusacions impulsat per Torra. Per altra banda, inclou en la sol·licitud d’informació els motius per denegar testimonis en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Més enllà dels aspectes procedimentals, el TEDH formula una pregunta força interessant sobre el fons del delicte. Així, vol saber per què el delicte de desobediència constituïa una infracció segons el dret espanyol quan es van cometre els fets que es van jutjar. En aquesta línia, el TEDH incideix si deixar sense escó un parlamentari vulnera el dret a la llibertat d’expressió política per part del govern o l’administració que, en principi, l’ha de protegir. Ras i curt, repregunta si “la privació del seu estatus de parlamentari abans que la condemna fos definitiva va infringir el dret del demandant a ser escollit o representar a través d’eleccions lliures que assegurin l’expressió lliure de l’opinió del poble sobre l’elecció del poder legislatiu”.
A més, afegeix el dubte si la condemna per inhabilitació com a càrrec polític s’emmarca en un cas de discriminació per la seva condició política i independentista. En aquesta línia, apunta que es va aplicar una condemna que entraria en contradicció amb el Conveni Europeu de Drets Humans, perquè imposava una limitació als seus drets. La base de la pregunta és el dubte que la pena ha implicat la no aplicació del Conveni. Per això, embolica la Junta Electoral en un entramat “penal” que el TEDH no acaba de veure clar, perquè considera que es va utilitzar un procediment administratiu per saltar-se les garanties del Conveni de Drets Humans. De fet, el TEDH veu, a priori, que va ser condemnat dues vegades. Per una banda, pel TSJC i per l’altra per la JEC, fins i tot, amb les multes que li van imposar els dos organismes. Així, pregunta si es podria haver vulnerat el principi “non bis in idem”, és a dir, la prohibició de no castigar dues vegades pel mateix fet.
