El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja ha posat fil a l’agulla en els recursos contra la sentència del Procés. Segons ha pogut saber El Món, aquest divendres ha notificat als consellers Jordi Turull i Josep Rull, així com l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, que s’han admès a tràmit els seus recursos per vulneració de drets fonamentals i ha donat trasllat a l’Estat espanyol perquè formuli al·legacions en base diverses preguntes i qüestions plantejades pel mateix Tribunal. Li atorga un termini fins al 12 de gener de 2024. Els recursos portaven la signatura del lletrat Jordi Pina. De fet, el TEDH dona per acumulats els recursos de tots els presos en els documents adjunts a la resolució d’admissió a tràmit i en el mateix document, adjunta els recursos de Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn i Dolors Bassa.
Els recursos demandaven a l’alta instància europea el reconeixement de la vulneració de drets de com el del jutge predeterminat per llei, els drets de manifestació, opinió o reunió així com el de la taxativitat penal, drets fonamentals, per altra banda, reconeguts a la Carta Europea. A més, Sànchez al·legava que havia estat condemnat tot i no estar al Govern sinó únicament com a representant d’una entitat social i ciutadana. Tots van ser condemnats per sedició per la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem el 14 d’octubre de 2019. Unes penes que en conjunt sumaven 99 anys de presó tant per diversos membres de l’executiu del president Carles Puigdemont i pel també el llavors president d’Òmnium, Jordi Cuixart.
Comença el procés de debat jurídic
Amb aquest pas, el TEDH enceta la via contenciosa donant veu a les parts per tal que formulin les seves al·legacions i arguments. En aquest sentit, els recursos davant aquest tribunal tenen un formulari que deixa un marge estret per explicar els fets, tot i que se’n pot fer una addenda, la fórmula escollida pels presos polítics. Ara el Tribunal, i seguint els arguments de Turull, Rull i Sànchez demana a l’Estat que es personi i formula preguntes i qüestions per aclarir fets de la demanda per vulneració de drets.
Cadascun van presentar un mateix esquema de recurs, però amb fets concrets que afectaven a cada situació. Per exemple, el conseller de Territori va denunciar davant el TEDH que no van permetre al president Carles Puigdemont fer de testimoni i sí, en canvi, el major del Cos dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, com a persones que estaven processades en altres procediments relacionats amb els mateixos fets. Una diferència de tracte amb altres processats. Per altra banda, una de les qüestions que igualen els recursos és la denúncia de la manca de proporcionalitat de les penes. Per altra banda, els tres recursos es van presentar en dies diferents, però el TEDH s’ha estimat més unificar el procediment, almenys pel que fa a dates.
Les preguntes que Espanya ha de respondre
El Tribunal Europeu remet una sèrie que qüestions que l’advocacia de l’Estat espanyol ha de respondre. En primer terme, reclama si el Tribunal Suprem ha aplicat una interpretació imprevisible o expansiva de l’article de sedició i de la malversació de manera contrària a l’article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que regula l’aplicació justa de les lleis i el jutge predeterminat per llei. També reclama saber si els presos polítics han estat condemnats per “un exercici legítim de les seves llibertats d’associació i d’expressió”. Per altra banda, el TEDH també exigeix explicacions a l’Estat espanyol si s’ha produït una violació de l’article 5 sobre la presó decretada tant provisional com després de la sentència.
Un dels punts calents que subratllen els magistrats del TEDH és si els presos no han tingut accés a tot l’expedient sumari del cas i sobre la manca de prova de la condemna d’alguns dels presos polítics. És a dir, la manca de connexió entre els fets provats de la sentència i l’aplicació dels delictes. En el mateix paquet inclou el fet que hi ha el dubte raonable que s’han restringit drets establerts en la Convenció Europea de Drets Humans tal i com prohibeix el seu article 18.
