Per una causa processal i formal, però finalment la Segona del Tribunal Constitucional, en una sentència dictada per unanimitat i amb el magistrat Enrique Arnaldo de ponent, ha decidit barrat el pas al recurs d’empara de Pau Juvillà contra la retirada del seu escó. Els magistrats entenen que el ja exdiputat de la CUP i exsecretari de la Mesa del Parlament no hauria exhaurit la via judicial procedent i necessària per registrar un recurs d’empara contra la decisió de la secretaria general del Parlament de Catalunya de donar-lo de baixa seguint les ordres de la Junta Electoral per inelegibilitat sobrevinguda.
La sentència recorda que Juvillà va ser cap de llista de la Candidatura d’Unitat Popular-Un Nou Cicle per Guanyar (CUP-UCPG) per la circumscripció de Lleida a les eleccions al Parlament del 14 de febrer 2021, quan va ser elegit diputat. Però, després de la sentència de la sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència va ser inhabilitat pels càrrecs públics electius. Amb aquest argument, la Junta Electoral va decidir declarar vacant el seu escó aplicant la doctrina del cas del president Quim Torra, la inelegibilitat sobrevinguda. Una resolució que la JEC va obligar a complir a la cambra catalana. A partir d’aquí, és quan el Tribunal veu distorsionat el camí processal.
Un recurs que no tocava
Atès el relat del Tribunal, amb la resolució de la JEC, la secretaria general del Parlament va acordar donar instruccions als serveis de la cambra per donar de baixa com a diputat a Juvillà. La Mesa de la Cambra es va limitar a prendre’n coneixement de l’acord de la secretària general. Va ser aleshores quan Juvillà va interposar recurs d’empara parlamentària contra aquest acord, per entendre que la secretària general del Parlament de Catalunya l’havia privat del càrrec de diputat, “contravenint els seus drets fonamentals a la participació política, a la presumpció d’innocència i de llibertat d’expressió”.
Ara bé, en la sentència els magistrats remarquen que l’acord de la secretaria general del Parlament de Catalunya no pot ser impugnat per la
via de l’empara parlamentària (de l’article 42 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional) perquè no és un acte emanat d’un òrgan
rector de la cambra, si no d’una “resolució dictada per una autoritat administrativa que, mitjançant les instruccions cursades als diferents serveis de l’administració del Parlament, es va limitar a donar compliment a la resolució ferma en via administrativa de la Junta Electoral Central. En tot cas, el TC opina que les lesions de drets serien imputables a la Junta Electoral, no a la secretaria de la cambra. En aquest context, recorda que Juvillà ja té viu un recurs contenciós-administratiu pendent de resolució quan es va presentar el recurs d’empara i, per tant, els magistrats justifiquen la inadmissió del recurs d’empara presentat contra la secretaria del Parlament.
2
