Aquest dimarts, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decidirà sobre un punt cabdal de l’estratègia judicial tant espanyola com europea en el Procés. En concret, els quinze magistrats pronunciaran la resolució sobre la qüestió prejudicial presentada pel jutge del Tribunal Suprem instructor del Procés, Pablo Llarena. Són set preguntes que han d’aclarir si Bèlgica tenia arguments prou sòlids per rebutjar una Ordre de Detenció Europea (ODE) contra l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, i denegar la seva extradició cap Espanya.
De fet, el magistrat formula set preguntes, algunes de tipus arbre, per tal d’aclarir els límits que tenen els Estats executors de l’euroordre sobre l’anàlisi que poden fer dels Estats emissors. En definitiva, Llarena demana al Tribunal si el conveni marc de col·laboració de la Unió Europea que regula les euroordres permet avaluar la competència del jutjat que emet l’euroordre i si pot entrar a analitzar l’arquitectura i el fons del dret penal espanyol per constatar si compleix amb les garanties i els drets fonamentals. Set preguntes que es desenvolupen en un total
Aclarir si és possible avaluar la competència del Suprem
Així les set preguntes que conformen la qüestió prejudicial van en les dues direccions. La primera pregunta és si “la Decisió Marc 2002/584/JAI permet que l’autoritat judicial d’execució -Bèlgica- rebutgi el lliurament de la persona reclamada a través d’una ODE, sobre la base de causes de denegació previstes en el seu dret nacional, però no contemplades com tals a la Decisió Marc”. Si la resposta del TJUE a aquesta pregunta fos positiva, Llarena en formula una segona amb l’argument de garantir els efectes d’una nova ODE. Així, inquireix: “L’autoritat judicial d’emissió ha d’indagar i analitzar els diferents drets dels Estats a fi de tenir en consideració les eventuals causes de denegació d’una OED no contemplades a la Decisió Marc 2002/584/JAI?”.
La tercera pregunta la planteja en base si la competència de l’autoritat judicial per dictar una ODE s’estableix o no en virtut del dret de l’Estat emissor, en aquest cas Espanya. “S’ha d’interpretar aquest precepte en el sentit que l’autoritat judicial d’execució pot qüestionar la competència que té l’autoritat judicial d’emissió per actuar a la causa penal concreta i rebutjar el lliurament per entendre que no és competent per emetre-la?”, interroga Llarena. Una pregunta que s’origina en l’argument del rebuig a l’extradició de Lluís Puig en tant que Bèlgica va entendre que no li pertocava al Tribunal Suprem jutjar-lo.
La quarta pregunta que en són tres
Les preguntes continuen en els dubtes de la capacitat de control d’un poder judicial a un altre dels estats membres i més si és basant-se en documents aportats per la defensa del processat. És la pregunta 4 que es compon de tres preguntes internes. En aquest sentit, el magistrat demana “si la Decisió Marc 2002/584/JAI permet a l’autoritat judicial d’execució denegar el lliurament de la persona reclamada per apreciar que existeix un risc de violació dels seus drets fonamentals a l’estat membre d’emissió, a partir de l’informe d’un Grup de Treball presentat davant l’autoritat nacional d’execució per la mateixa persona reclamada?”.
Seguint aquest fil, Llarena rebla la pregunta amb una quarta pregunta dos: “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar, a la llum de la jurisprudència del Tribunal de Justícia, la denegació del lliurament de la persona?”. I, a més, hi suma, una pregunta batejada com a 4.3: “Quins elements exigeix el Dret de la Unió perquè un estat membre pugui concloure que a l’estat membre d’emissió hi ha el risc de violació de drets fonamentals que addueix la persona reclamada i que justifiqui el rebuig de l’ODE?“
Tres preguntes més
Arran de les anteriors qüestions, el jutge instructor continua demanant més concreció. En aquest marc, pregunta si “les respostes a les preguntes anteriors es veuen condicionades per la circumstància que la persona el lliurament del qual se sol·licita que hagi pogut defensar davant els òrgans jurisdiccionals de l’estat d’emissió, fins i tot en un doble grau, la manca de competència de l’autoritat judicial d’emissió, ordre de detenció i garantia dels seus drets fonamentals?”. Això és, si el tribunal executor, belga en aquest cas, ha de tenir present que la persona reclamada s’hagi oposat -fins i tot en doble instància- al seu processament per manca de competència del tribunal instructor i que en vol la seva detenció.
La sisena pregunta es fonamental en el fet que Bèlgica no va demanar informació complementària per constatar la manca de competència o de risc de vulneració de drets fonamentals. Llarena entén que s’ha de rebutjar el lliurament de Puig per motius aliens a l’acord que regula les ODE. D’aquí que exigeixi al TJUE aclarir que “quan l’autoritat judicial d’execució rebutja una ODE per causes no prevists expressament en la referida Decisió Marc 2002/584/JAI, en particular, per apreciar la manca de competència de l’autoritat judicial d’emissió i el risc greu de vulneració de drets fonamentals a l’Estat d’emissió, i ho fa sense sol·licitar l’autoritat judicial d’emissió, la informació complementària específica que condicioni aquesta decisió?”. I com a pregunta set, Llarena sol·licita esbrinar si podria emetre una nova euroordre si el TJUE s’oposa al rebuig de Bèlgica a extradir Puig. “S’oposaria la Decisió Marc 2002/584/JAI que aquest Tribunal remitent emeti una nova ODE contra la mateixa persona i davant del mateix estat membre?”.
