La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, s’ha reunit aquest divendres amb alcaldes i representants dels municipis de la Catalunya Nord afectats per la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller que ha prohibit el català als plens municipals. Vilagrà ha dit que confia que “l’Estat francès no segueixi les passes de l’espanyol judicialitzant la política i la llengua” i ha mostrat el “suport” de la Generalitat a la seva “necessària lluita” per defensar el català.
La dirigent republicana ha assegurat que la reunió d’aquest divendres serà la primera de moltes i que la col·laboració entre el nord i el sud s’ha de mantenir ferma perquè el camí serà “llarg”. L’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, és un dels que més ha batallat per poder parlar en català als plens del seu ajuntament i ha assegurat que no pensa deixar de fer-ho. Garcia ha assegurat que la decisió del tribunal francès els obliga a canviar el reglament, però no els pot “cosir la boca”.

El francès no pot ser una llengua de traducció
El Tribunal Administratiu de Montpeller ha donat la raó a l’estat francès i considera inconstitucional que cinc ajuntaments de la Catalunya Nord –Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda– donin preeminència al català en els seus plens i releguin el francès a una llengua de “traducció”. La justícia francesa considera que és un “menyspreu” al francès i obliga els ajuntaments a fer marxa enrere, tot i que obre la porta a traduir els plens al català.
Durant la trobada, Vilagrà a reconegut la “valentia” dels ajuntaments que s’han enfrontat a l’estat francès. La consellera ha assegurat que l’ús del català a França és un “debat pendent” del país veí que s’ha d’abordar. “L’important és obrir el debat a escala nacional”, ha afegit l’alcalde d’Elna. Garcia ha qualificat “d’esquizofrènica” la postura de l’estat francès envers el català i ha insistit que la sentència només parla del reglament, per la qual cosa continuaran parlant en català als plens.

