Cinc municipis nord-catalans han sigut jutjats pel tribunal administratiu de Montpeller per haver integrat al seu reglament intern la possibilitat d’expressar-se en català als plens municipals. La decisió del tribunal, que es coneixerà el 9 de maig, podria establir jurisprudència. Seria un gran pas endavant per la consideració de les llengües dites “regionals” no només a la Catalunya Nord, sinó a tot l’Estat francès, si és favorable als alcaldes que van anar a judici. És el que espera la seva defensa, malgrat la posició bel·ligerant expressada per la relatora o ponent pública del tribunal, la magistrada, en teoria independent, que hi intervé per analitzar el judici i proposar una solució.
El dia de la vista, el 18 d’abril, la sala d’audiència del tribunal administratiu de Montpeller era plena. Representants d’associacions i actors culturals s’hi havien desplaçat per donar suport als alcaldes convocats i assistir a un judici que podria ser històric. A l’audiència compareixien cinc municipis nord-catalans que s’oposaven a l’Estat i al seu representant local, el prefecte. El moviment municipal per integrar el català als debats dels plens va sorgir de la iniciativa del municipi d’Elna, que va ser el primer, el setembre del 2022, a canviar el seu reglament intern. Els mesos següents, setze municipis van adoptar la mateixa decisió, però la majoria es van retractar després davant de l’oposició de l’Estat francès. El prefecte, Rodrigue Furcy, havia demanat als alcaldes retirar la deliberació en català després d’un control de legalitat. Segons l’Estat, la utilització del català en l’àmbit públic discriminaria els electes no catalanòfons. Tot i la intervenció de la prefectura, cinc pobles van mantenir la decisió: Elna, Tarrerac, Portvendres, Els Banys d’Arles i Sant Andreu de Sureda.
Legislació en defensa del francès que fan servir contra el català
Com a argument, l’Estat es recolza sobre l’article 2 de la Constitució francesa, integrat al text l’any 1992 i que precisa que “la llengua de la República és el francès”. En el moment d’aquella revisió constitucional, fa més de 30 anys, el ministre francès de Justícia va assegurar que “aquesta precisió no perjudicaria les llengües regionals”, sinó que l’objectiu era lluitar contra els anglicismes. Paral·lelament, en els seus arguments l’Estat també esmenta la llei Toubon, que ratifica que el francès és “la llengua de l’ensenyament, del treball, dels intercanvis i dels serveis públics”. Segons la prefectura de Perpinyà, si bé l’article 75.1 de la Constitució estipula que “les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França”, no tenen cap estatut oficial ni públic. Per aquesta causa, l’Estat es va basar, en un primer moment, en l’edicte de Villers-Cotterêts del 1539, del rei Francesc I, que va imposar el francès als documents públics per tal de lluitar contra la influència de l’Església. Un cop més, la defensa del francès costi el que costi, revela una gran paradoxa ben francesa, segons el batlle de Portvendres, Gregory Marty: “És absurd de veure que, al nostre poble, l’Estat ens permet ensenyar una llengua que després rebutja quan la volem utilitzar oficialment”.
Arguments de la defensa dels alcaldes jutjats
L’advocat perpinyanec Mateu Pons porta la defensa dels municipis d’Elna, Tarrerac i Portvendres. Amb un somriure franc, detalla la seua estratègia: “El problema no és pas la llengua catalana, sinó les fantasies del prefecte i de l’Estat, i la seua desconfiança de cara als representants electes”. A la relatora pública li preocupava que el català es faci servir abans el francès, cosa que creu que debilita la primacia del francès.
A Mateu Pons se’l va sentir exclamar-se a la sala d’audiència de Montpeller: “La relatora pública confon primacia i primícia com velocitat i precipitació. Com diu l’evangeli de Sant Mateu, els últims seran els primers!”. Si bé els debats orals són bilingües, la transcripció escrita es fa només en francès, i és el que preval a l’hora de validar les decisions. Mateu Pons també va insistir sobre l’esperit de la revisió constitucional del 1992, que suposadament garantia que no hi hauria cap perjudici per a les llengües dites regionals. “Entre els tres municipis que represento, un és d’esquerres, l’altre de dretes, i l’últim d’una comarca de parla occitana: això demostra la legitimitat de la llengua en l’àmbit públic”.
Esperen una jurisprudència nord-catalana per a tot l’Estat
El passat 9 de març, el tribunal administratiu de Bastia va considerar il·legal la decisió de la col·lectivitat de Còrsega que estipula en el seu reglament que “les llengües de l’Assemblea són el cors i el francès”. El prefecte de Còrsega, Pascal Lelarge, havia topat amb una forta resistència del president de l’assemblea, Gilles Simeoni, que va alertar de “la necessitat absoluta d’una revisió constitucional”. En aquest sentit, l’advocat nord-català Mateu Pons sembla tenir confiança: “Si aconseguim integrar el català als plens municipals, aquesta jurisprudència beneficiarà totes les llengües regionals de l’Estat. Des de la seua humilitat, l’aportació de la Catalunya Nord a les altres cultures seria immensa”.
