La majestuosa sala principal del Tribunal Suprem, coneguda per ser la seu del judici del Procés, ha estat l’escenari de la darrera etapa del judici d’una massacre que va colpir la societat catalana el 17 d’agost del 2017. Ha estat una vista especial, la vista oral dels diferents recursos d’apel·lació presentats per acusacions particulars i les defenses que no només volen revisar les condemnes de la sentència a la baixa o a l’alça. La vista ha servit també per exigir aclarir un dels episodis més tèrbols del cas, el de la mort d’Abdelbaki es Satty, l’imam de Ripoll, considerat el cervell de la cèl·lula jihadista que va deixar 16 cadàvers i 140 persones ferides a la Rambla i Cambrils i 9 ferits a Alcanar. Una petició a la qual el fiscal José Martínez Jiménez s’hi ha oposat perquè ho considera irrellevant per a la causa i la sentència. Això sí, amb un escrupolós respecte al relat que defensa els dubtes sobre la seva figura.
Més enllà de les peticions de les acusacions que exigeixen penes més dures d’acord amb el fet que l’Audiència Nacional només va imputar els tres condemnats els fets d’Alcanar, l’estrella de la jornada ha estat una altra. Sense cap mena de dubte, el nom que més s’ha emfatitzat a la sala ha estat el d’Abdelbaki es Satty. En concret, tota la tèrbola història que acompanya el suposat inspirador de la cèl·lula, el misteri de si s’ha acreditat de manera fefaent si és mort o no així com les fosques relacions que hauria tingut amb els serveis d’informació de la Guàrdia Civil o amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) quan estava engarjolat a la presó de Castelló.
“Hem demostrat que hi ha coses que no quadren”
La vista transcorria tècnica amb una exposició molt acurada i sintètica dels recursos que han presentat les acusacions dels agents dels Mossos d’Esquadra personats en la causa, els que van abatre part de la cèl·lula. Els advocats José Antonio Bitos i Mònica Fando han exposat que els tres condemnats tenien propòsit de matar, tenien una organització terrorista i tenien l’objectiu de sembrar el terror. Per tant, han de ser condemnats pels 16 morts i 140 ferits a la Rambla i no limitar-se als estralls i ferits que van resultar de l’explosió de la casa d’Alcanar. Així reclamen penes més dures
Però, en el torn de l’acusació particular dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí de 4 anys assassinat a la Rambla, l’advocat Agustí Carles, que representa la família amb el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas, la vista ha captat l’atenció dels assistents i dels magistrats. Fins i tot el mateix Manuel Marchena, com a president del tribunal, ha fet gala d’una de les seves expressions més famoses durant el judici del Procés: “La sala le escucha con suma atención“. De fet, ha deixat més temps a Agustí Carles que a la resta de les parts per exposar els dubtes raonables sobre si Es Satty va morir o no en l’explosió de la casa d’Alcanar o si l’ADN trobat correspon a una tercera persona encara per identificar.
Agustí Carles portava els deures fets després d’anys d’escrutar el sumari i ha disseccionat el joc de resolucions que han impedit aclarir l’episodi més fosc del cas. “No volem que se’ns tracti de paranoics, però al llarg del judici hem vist que hi ha coses que no quadren”, ha aclarit. Hàbilment, ha recollit una expressió de la sentència d’apel·lació de l’Audiència Nacional, que deixava la porta oberta a la possibilitat que la part que al·legava els dubtes sobre si l’imam havia mort aportés els indicis que trobés que desvirtuessin la versió oficial, que el dona per mort, per obrir un testimoni de particulars. “Per què ho hem de fer nosaltres?”, s’ha preguntat el lletrat Carles en una velada referència a l’obligació del procés penal de buscar la veritat.
Coses que no s’han investigat
En aquest marc, l’advocat Carles ha pregat al tribunal que faci el favor d’obrir un testimoni de particulars per aclarir d’una manera clara, concisa, rigorosa i seriosa si Abdelbaki es Satty és mort o viu. Seguint aquest fil, ha recordat la munió de testimonis de l’existència d’una quarta persona a la casa d’Alcanar que va marxar amb la furgoneta de l’imam, o una persona amb barba retallada o una altra amb una samarreta del Barça. Un vehicle que es va trobar dos dies després en una zona de càrrega i descàrrega, sense cap empremta, però sí amb una fotocòpia del seu passaport, el seu iPhone i una llauna de Coca-cola d’on s’hauria extret una mostra d’ADN que s’hauria comparat amb una mostra d’una gel·laba trobada al seu domicili. Una prova que només acreditaria que les dues mostres són la mateixa persona però que no garanteix que siguin de l’imam.
Seguint el mateix relat, Carles ha narrat el fiasco de la prova d’ADN que van fer dos agents del Cos Nacional de Policia que van anar al Marroc a buscar mostres biològiques dels familiars directes de l’imam per comparar-les amb les mostres recollides a Catalunya. Una prova que no va aparèixer fins al 3 de desembre del 2021, aprofitant el testimoni dels policies, un fet absolutament inèdit en la llei processal. Així mateix, ha retret l’informe de les biòlogues marroquines que no va ser ratificat a sala i que no complia amb els requisits del dret penal espanyol. Un informe que es contradeia amb l’informe forense presentat per la defensa del petit Xavi i que el jutge va llençar a la paperera. “Tenim preguntes i més dubtes”, ha insistit afegint que el mòbil de l’imam hauria estat utilitzat després de l’explosió d’Alcanar o la bústia morta amb qui s’hauria comunicat.
El fiscal i la “irrellevància”
Curiosament, en el torn del fiscal, Javier Martínez, ha estat delicat en la seva exposició i ha mostrat un acurat respecte pels arguments exposats per l’advocat Agustí Carles sobre els dubtes de l’imam. De fet, no ha entrat en la valoració de la prova, ni en les incoherències ni incongruències de la instrucció i la investigació. Ans al contrari, però seguint l’argument del seu escrit de resposta presentat, s’ha limitat a argumentar que és “irrellevant” per a la sentència de l’Audiència Nacional saber si l’imam és viu o és mort perquè no canviaria com a fets provats la condemna dels tres acusats i condemnats. Fins i tot, les seves relacions gairebé clandestines entre l’imam i membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i els serveis d’Informació de la Guàrdia Civil.
La sala que revisarà la sentència està composta, a més de Marchena, pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Javier Hernández. De fet, la majoria de les parts, tant defensores com acusadores, van interposar recurs de cassació després de la rebaixa de penes que es va decidir en l’apel·lació a l’Audiència Nacional, sobre una primera condemna d’un total de 107 anys de presó. Finalment, en el cas de Mohammed Houli Chemlal la pena va quedar en 43 anys de presó –havia estat condemnat a 53 anys–, la de Driss Oukabir en 36 anys –estava condemnat inicialment a 46 anys–, mentre que a Said Ben Iazza se li van mantenir els vuit anys de presó, tot i que ja es troba en llibertat provisional. La sala ja va fixar el límit de compliment màxim en els vint anys de presó.
Les defenses dels condemnats demanaven la repetició del judici per vulneració de drets com la cadena de custòdia o atenuants de confessió o la negativa de la participació directa dels fets dels tres acusats. Així mateix, posaven en dubte la valoració de la prova de considerar-los una organització terrorista per la divergència de funcions. La resta d’acusacions que no van impugnar la sentència d’apel·lació que entenen que malgrat no participessin dels actes directes de la Rambla i Cambrils, hi ha proves de la intencionalitat que volien cometre atemptats terroristes.
