La secció tercera de l’Audiència Nacional, que presideix el magistrat Alfonso Guevara, ha decidit rebutjar la petició de la Guàrdia Civil d’expulsar Said Ben Azza, l’únic dels condemnats pel 17-A que està en llibertat provisional. El servei d’Informació de l’institut armat va sol·licitar la seva expulsió a través de la Comissaria d’Estrangeria, en entendre que havia participat en “activitats contràries a la seguretat nacional”. De fet, comunicava al tribunal sentenciador que havia iniciat un expedient administratiu d’expulsió.
Les parts personades, des del ministeri fiscal als Mossos d’Esquadra que van abatre la cèl·lula a Cambrils, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o advocats de les víctimes van informar en contra de la petició de la Guàrdia Civil. També es va pronunciar en el mateix sentit la defensa de Said Ben Azza, que al·legava que no tenia coneixement que li havien obert un expedient administratiu i sostenia que era contrari al dret de defensa expulsar-lo abans que la sentència condemnatòria sigui ferma.
No es podria executar la sentència
La resolució, a la qual ha tingut accés El Món, deixa clar el motiu de la negativa del jutge Guevara. Primordialment, argumenta que en ser condemnat a vuit anys de presó –només n’ha complert quatre en règim de preventiva– i cinc de llibertat vigilada, l’expulsió podria comprometre el compliment de la sentència. En aquest sentit, raona que una “eventual sanció administrativa d’expulsió no podria ser executada tal com el que estableix el Codi Penal”. Per tant, els magistrats entenen que no es pot prendre cap decisió fins que el Tribunal Suprem no es pronunciï.
Said Ben Azza va ser condemnat en considerar provat que va col·laborar amb l’organització terrorista que va perpetrar els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. La seva col·laboració va ser deixar una de les furgonetes als integrants de la cèl·lula. Said Ben Azza tenia establert el seu domicili a Castelló, des d’on va prestar la seva ajuda. Ara estava en llibertat en haver estat quatre anys entre barrots, i en ser condemnat a vuit anys i amb la sentència encara sense ser ferma, ja havia de sortir en llibertat però a disposició del tribunal de l’Audiència Nacional.
2 
