La trama andorrana de l’Operació Catalunya es complica al més alt nivell. Els propietaris de la Banca Privada d’Andorra, l’entitat víctima de les maniobres de la policia patriòtica espanyola, han decidit prendre la iniciativa. Gràcies a la documentació recollida en la causa contra Mariano Rajoy i als certificats oficials de l’executiu andorrà, els germans Higini i Ramon Cierco han presentat una querella contra l’actual cap del govern d’Andorra, Xavier Espot.
L’escrit, al qual ha tingut accés El Món, acusa Espot de ser coresponsable de les decisions que l’executiu del principat va adoptar abans i després de la nota del Tresor nord-americà que va suposar la intervenció definitiva de l’entitat i de la seva filial espanyola, Banco de Madrid. Un document que, segons diverses investigacions i la mateixa querella, es va acabar produint per pressions espanyoles aprofitant sospites de blanqueig de capitals. De fet, acusen directament Espot i el govern “d’acontentar les autoritats espanyoles en la guerra bruta contra l’independentisme”.
La querella l’acusa de delictes de prevaricació, de tràfic d’influències i de malbaratament de cabals públics. En síntesi, els germans Cierco creuen que l’actual cap de l’executiu andorrà, que en el moment d’intervenir la BPA era ministre de Justícia, és responsable directe de les decisions o omissions que el govern va adoptar després del que qualifica de “fatídica nota del FinCEN” de 10 de març del 2015. És a dir, la nota del Tresor dels EUA que va accelerar el tancament de la BPA i la intervenció de la filial espanyola, Banco Madrid.
Unes adjudicacions als bufet d’advocats Garrigues, la creació d’una llei ad hoc, el retorn dels dipòsits del 96% dels clients de l’entitat i el calendari dels fets sostindrien l’acusació i ha permès obtenir més indicis sobre com i qui va implicar l’Operació Catalunya a Andorra. La resposta d’Espot ha estat negar els fets. “No tinc absolutament res a reprotxar-me”, va assegurar un cop assabentat de la notícia de la querella per afegir que “s’havia actuat amb tota la legalitat”.
Les dades i les dates
La tesi de la querella parteix de com es va construir l’entramat per pressionar la BPA per obtenir dades de líders independentistes catalans i com es va preparar la seva intervenció. Tot amb una suposada connivència de l’Estat espanyol de fons. De fet, els Cierco també han demandat Espanya per danys i perjudicis amb una reclamació de 141 milions d’euros per la intervenció de Banco Madrid. De fet, la clau de volta del cas, a parer dels principals accionistes de l’entitat, és que el govern ja tenia coneixement de la intervenció i va preparar una llei expressament per tal de poder adjudicar-se el banc.
En concret, els advocats dels Cierco remarquen que la nota del FinCEN va ser comunicada oficialment el 10 de març del 2015. Per tant, la tesi dels lletrats dels banquers seria que el govern del Principat ja tindria enllestida una resposta legal a la situació una setmana després a tot estirar, és a dir, entre el 16 i el 17 de març. Això vol dir, una llei que preveia la intervenció i gestió d’un banc per part de l’executiu. Ara bé, la querella ressalta que el primer esborrany de la llei -i escrit en castellà- no va arribar fins el 19 de març. No serà fins el 26 de març que no arriba un segon esborrany de la llei, aquesta vegada en català. El segon text tenia 68 articles. Però arribarà un tercer text, de 82 articles, que ara com ara encara no s’ha pogut certificar quan va arribar a la seu de l’executiu. El dos d’abril, la llei va ser aprovada pel Govern i pel Consell General.
La tardança en l’elaboració de la llei i l’opacitat amb què es va fer fa desconfiar els que van ser accionistes majoritaris de la BPA. I subratllen que a la “comunicació de la nota del FinCEN inclou una frase d’agraïment de la seva directora, Sra. Jennifer Shasky Calvery, a les autoritats andorranes per la seva contribució a la investigació efectuada i de reconeixement pel seu compromís en completar la investigació”. “Aquesta frase demostra clarament l’intercanvi d’informació entre les autoritats andorranes i el FinCEN abans de la nota del 10 de març 2015”, interpreta la querella, que situa el coneixement de la nota com a mínim des del 4 de març.
Uns certificats que aixequen suspicàcies
Els advocats aporten a la querella dos documents força sucosos per argüir la seva denúncia, que figuren en una altra instrucció de la BPA i que també han alimentat la causa que es dirigeix contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i membres del seu govern pel mateix motiu. En concret, un certificat del 18 de març per adjudicar directament, per 300.000 euros, els “treballs d’assessoria jurídica en el marc de l’afer de la BPA” al prestigiós bufet d’advocats Garrigues.
Un segon document correspon a una altra adjudicació al mateix despatx, de 15 d’abril, per 348.333,33 euros, per redactar una llei de mesures urgents per “establir un marc normatiu per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit”. Això és la llei que va legitimar i va servir per intervenir la BPA. Una llei que va crear l’AREB, l’acrònim d’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, l’organisme que administraria l’entitat intervinguda.
Tot plegat és un calendari que fonts del cas convenen a descriure com vuits i nous i cartes que no lliguen. “És a dir”, concreta la querella, “que l’adjudicació de la redacció de la llei 8/2015, segons els certificats, es va fer el 15 d’abril, quan la llei havia estat redactada, esmenada i aprovada pel Consell General des del 2 d’abril”. Una disfunció temporal que els advocats veuen estranya i sospitosa.
De fet, la querella considera que “l’única explicació plausible és que aquell projecte de llei de l’AREB ja havia estat encarregat temps abans de les dates 4, 6 o 10 de març 2015”. “Vol dir que l’INAF (Autoritat financera andorrana), la UIFAND (Unitat d’Intel·ligència Financera) i forçosament el govern i el seu ministre de Justícia, malgrat haver-ho negat reiteradament, van tenir coneixement anticipat dels fets i del cop mortal que es preparava contra BPA”. “Si és així, ens trobaríem en una situació molt greu de connivència, desviació de poder i prevaricació per part de persones, entre elles el querellat, que ostentaven càrrecs públics”, raona la querella. És a dir, que sabien de la trama preparada en què presumptament participava la policia patriòtica espanyola.
Un truc per salvar la família del cap de Govern?
Els germans Cierco, però, no es queden només en com es va preparar la llei de la intervenció, sinó que entren en detalls tèrbols que conté la mateixa llei. En aquest sentit, destaquen l’article 36 del text legal, titulat Seqüència d’amortització i conversió. Aquest article, segons els advocats dels propietaris de la BPA, “serveix descaradament per exonerar d’amortitzar i recapitalitzar els accionistes que tenien menys d’un 10% del capital de BPA”. Una discriminació que titllen “d’inacceptable en perjudici d’uns i benefici d’altres” i que desperta tota mena de suspicàcies.
Concretament, els advocats dels Cierco asseveren que “tant l’INAF, com el govern i majorment Xavier Espot sabien perfectament que només la societat Successors d’Higini Cierco, SA i la família Cierco tenien més del 10% del capital”. Però, curiosament, en verificar el registre de societats, els lletrats recalquen que “es pot comprovar que la família Zamora Bonet [mare i tia] del senyor Espot, ministre del Govern que va promoure la llei, és una de les beneficiàries d’aquesta arbitrària i discriminatòria excepció”. El fet que la seva família pogués sortir-ne beneficiada és una “actuació que pot ser constitutiva d’un delicte de tràfic d’influències” i més quan la normativa europea, transposada a Andorra, deixa clar que no es pot establir cap discriminació entre els accionistes.
L’Operació Catalunya
Així raonen que l’AREB, creada per aquesta llei per assumir les entitats en crisi, va decidir resoldre la BPA i liquidar-la. “Mai no es va ni plantejar la possibilitat de reestructurar-la, possibilitat expressament prevista en la pròpia llei”. En aquest sentit aporten una compareixença davant la Comissió Legislativa de Finances, del proppassat dia 27 d’octubre del 2022, de la presidenta de l’AREB, Silvia Cunill, en què afirma que el 96% dels clients de la BPA han pogut ser traspassats desprès de ser considerats aptes i han recuperat “fins l’últim cèntim dels seus dipòsits”. Un fet que descartaria el “blanquejament massiu del qual s’acusava a l’entitat”.
En definitiva, la querella entén que a “les autoritats andorranes (govern i entitats públiques financeres) els va convenir acontentar les autoritats espanyoles en la seva guerra bruta contra els anhels independentistes catalans, essent l’expresident Sr. Jordi Pujol un dels objectius de la que es coneix com a Operació Catalunya”. “És un fet molt estrany que les autoritats espanyoles tinguessin un coneixement tan exhaustiu de les interioritats bancàries andorranes, concretament dels tres casos que la pròpia BPA ja havia denunciat a l’INAF el 24 de març 2014 i que es trobaven sota el control judicial de la Batllia”. “Qui va facilitar aquesta informació a les autoritats espanyoles i al FinCEN ? Pregunta, fins ara, sense resposta”, alerten els advocats. “És evident, però, que només podia facilitar-la qui la tenia, és a dir, l’INAF, la UIFAND, la Batllia o la Fiscalia”, conclouen.
11 
1 