Josep Costa està decidit a picar pedra i arribar on calgui pel cop de porra que va rebre de l’agent de la Brigada Mòbil número 13.450. L’últim episodi, després de les declaracions d’ara fa tres setmanes, és la petició formal de Costa de presentar una qüestió prejudicial davant la justícia europea arran d’un recurs presentat per la defensa del policia contra l’admissió a tràmit de la denúncia. La sorpresa ha estat que Costa ha rebut el suport del ministeri fiscal, que ha presentat un escrit oposant-se al recurs en contra de l’agent antiavalots. En concret, es tracta d’una qüestió processal interessant sobre la necessitat de tenir procurador assignat durant unes diligències prèvies.
La defensa de l’agent, exercida pel sindicat SAP-FEPOL amb l’exlletrat d’Interior Josep Lluís Florensa, va interposar un recurs, al qual ha tingut accés El Món, contra una interlocutòria del passat 8 de maig amb què el jutge instructor reobria la causa. La resolució del jutge revocava la seva pròpia ordre a Costa per tal que designés procurador, amb l’avís que si no ho feia no el tindria com a personat com a acusació particular, sinó només com a perjudicat. El jutge va considerar finalment que Costa tenia raó perquè processalment no li calia procurador fins a l’obertura del judici oral. Florensa ha recorregut contra aquesta decisió perquè entén que és contrària al “criteri adoptat” per diverses audiències territorials catalanes que obligaria a tenir procurador.
Costa replica i el ministeri fiscal, també
La resposta de Costa, a la qual ha tingut accés El Món, ha encetat un debat jurídic intens que haurà de resoldre l’Audiència de Barcelona. Segons els arguments de l’exvicepresident del Parlament, d’entrada l’advocat del mosso no està legitimat per interposar aquesta mena de recurs perquè “no ha patit cap greuge ni cap perjudici en el procés”. “Resulta indiscutible que el fet que el denunciant que exerceix l’acusació particular sigui requerit o no per tal de designar un procurador en res no afecta la seva posició processal, els seus interessos ni el seu dret de defensa”, respon Costa. I afegeix: “De fet, el recurs interposat ni tan sols al·lega que existeixi aquest interès lesionat”.
Però més enllà de la manca de legitimació, Costa recupera la vulneració esgrimida per l’advocat del mosso de l’article 768 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Així, aporta sentències que entenen que l’advocat designat per la defensa o bé que fa d’acusació particular té habilitació legal per a la representació del defensat. Addueix també l’article 542 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que defineix què és un advocat i del qual es “dedueix clarament que l’advocat exerceix la defensa de les parts sigui quina sigui la posició processal que ocupin en cada procediment”. Per altra banda, Costa al·lega que la mesura de tenir un procurador, en aquest cas, seria “desproporcionat” perquè Costa exerceix, com a advocat, la seva autodefensa. “Dit en altres paraules, qui està legalment habilitat per actuar en nom propi per la seva condició de lletrat no necessita cap representació” al·lega, “El contrari seria exigir una condició absolutament desproporcionada, en tant que inútil, per exercir el dret de defensa”, sentencia.
Ho hem de preguntar a Europa
L’argumentació de Costa no acaba aquí. El lletrat s’anima i fa una passa més enllà en el “debat de la incompatibilitat de les professions d’advocat i procurador” com una “infracció del dret de la Unió per part de l’Estat espanyol”. En aquest sentit, recorda que el debat ve de lluny i que s’ha apuntat la incompatibilitat com una “restricció injustificada a l’exercici professional que vulnera el dret de la UE”. Fins i tot aporta un informe del Consell General del Poder Judicial del 31 de gener del 2019, en la mateixa línia que defineix la restricció com a “no justificada i totalment desproporcionada”.
En aquest punt, Costa interpreta que de l’informe del CGPJ “se’n deriva que la interpretació segons la qual un advocat que actua en un procediment judicial en nom propi està obligat a nomenar un procurador per a representar-lo en el referit procediment és contrària al dret de la Unió Europea”. “En concret, suposa la infracció, d’una banda, dels articles 49 i 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), i de l’altra, dels articles 15, 16 i 25 de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis del mercat interior, com així ho han establert ja tant la Comissió Europea com el Consell General del Poder Judicial”, argüeix l’exvicepresident del Parlament.
En aquesta situació, Costa proposa una sortida a l’Audiència i al jutge instructor: “Plantejar una qüestió prejudicial amb relació a la compatibilitat amb els articles del TFUE i amb els articles de la directiva europea de la pretesa obligació que un advocat en exercici, que a més exerceix l’autodefensa, no pugui exercir també la representació”. “És evident que no existeix cap justificació raonable, ni per raó de la formació, ni de qualsevol altra mena, per a justificar la impossibilitat que un lletrat pugui exercir alhora la seva pròpia representació”, justifica Costa.
L’escrit també recorda que en el recurs d’apel·lació, l’Audiència de Barcelona és la darrera instància i, per tant, el plantejament de la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) seria una obligació i no pas potestativa, per tal de poder escatir si és contrari al dret europeu el postulat presentat per la defensa del mosso de ser incompatible l’exercici d’advocat amb procurador. El cop de porra a Costa, doncs, té números per arribar a Europa.
3
4
