El Parlament ha presentat al·legacions al Tribunal Constitucional per defensar la llei i el decret aprovats sobre el català a l’escola. A l’escrit la cambra demana que es desestimi íntegrament el recurs d’inconstitucionalitat presentat per diputats del PP i de Ciutadans al Congrés i que es declari la plena constitucionalitat dels articles impugnats. Els serveis jurídics del Parlament argumenten que les dues normes no pretenen “modificar substancialment” el règim lingüístic, sinó “adaptar-lo als canvis socials”. A més, exposen que s’hi reconeix el castellà com a llengua d’aprenentatge i que també té la condició de “llengua docent”. En aquesta línia, subratllen que segons les normes el castellà també és “vehicle de comunicació” a l’educació.
L’escrit, signat pel lletrat Antoni Bayona, defensa els articles 2, 3.1. i 4.1 del decret llei que fixa els criteris aplicables a l’elaboració, aprovació i validació dels projectes lingüístics dels centres educatius, i els articles 2.1 i 2.4 de la llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament. Una cinquantena de diputats del Congrés de Cs i del PP van presentar un recurs d’inconstitucionalitat al TC.
Defensa de les competències
A l’escrit es defensa que totes dues normes s’han aprovat “d’acord amb les competències que té la Generalitat en matèria de llengua pròpia i d’educació” i afirma que “el model de conjunció lingüístic reconeix la llengua catalana com a centre de gravetat i llengua normalment utilitzada com a vehicular i d’ensenyament al sistema educatiu de Catalunya”. Precisament remarca que el TC ha avalat aquest model.
El lletrat també es refereix als criteris fixats sobre els projectes lingüístics de centre, recollits al decret, i afirma que és “una opció política legislativa plenament vàlida” i que “no suscita cap retret de tipus constitucional o estatutari perquè es fonamental amb uns principis compatibles amb aquest marc”.
En relació al rebuig a fixar percentatges mínims de castellà, assenyala que no hi ha jurisprudència constitucional que obligui la Constitució o l’Estatut a imposar l’obligació d’aplicar percentatges de castellà o altres lleis oficials, sinó que simplement els poders públics han de garantir que el castellà es reconegui com a llengua vehicular en tant que llengua oficial “però respectant les diverses opcions a l’abast del legislador per complir aquesta obligació constitucional”.
Jurisprudència del TC
“La jurisprudència constitucional no condiciona l’ús vehicular de les llengües a un model determinat, no molt menys a un que hagi d’establir-se sobre proporcions, percentatges o paràmetres numèrics: al Contrari, sempre ha respectat la llibertat d’opció del legislador sota la condició que no exclogui el castellà com a llengua vehicular”, resol.
El Parlament argumenta que el fet que no es parli explícitament de la vehicularitat del castellà a cap de les dues normes no vol dir que s’avali aquest fet i remarca que “omissió i exclusió” no són conceptes “equivalents”. “El caràcter vehicular d’una llengua no queda exclòs pel fet que una norma no faci al·lusió a aquesta expressió concreta”, afegeix. La cambra recorda que a la llei sí que es parla de “l’ensenyament i ús curricular i educatiu” del castellà.
A més, també es refereix a “l’important debat polític i social” que ha generat la sentència del TSJC que obliga a aplicar el 25% de castellà i l’ha contraposat a la llei que va aprovar el Parlament, que ha remarcat que va ser “amb una majoria parlamentària molt més àmplia que la que ofereix habitualment suport al Govern”. “La qüestió lingüística a Catalunya ha estat abordada sempre prioritzant els interessos generals per sobre dels partidistes i això s’ha traduït sempre en importants consensos parlamentaris perquè les forces polítiques han estat conscients de la necessitat de construir-los per donar la major legitimació possible a una legislació que és essencial per assegurar la integració i la cohesió de la societat catalana”, apunta.
