Un dels sumaris icònics de la repressió contra el sobiranisme és l’Operació Judes. Una macrooperació de la Guàrdia Civil, coordinada per l’Audiència Nacional i la fiscalia, contra suposats membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), detinguts el 23 de setembre del 2019, tres setmanes abans de la sentència del Procés. El cas, també conegut com a 23S, va generar acusacions de terrorisme i presó per als detinguts que, al cap dels mesos, van poder sortir en llibertat pagant una fiança. Ara les defenses mantenen un pols amb el jutge instructor pel fosc origen de la investigació. Les declaracions d’aquesta setmana dels investigadors encara han enterbolit més la causa amb els dubtes sobre els sistemes d’intervenció de les comunicacions utilitzats a les perquisicions. L’ombra de Pegasus enfosqueix encara més la instrucció.
Dilluns d’aquesta setmana van passar pel jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, dirigit pel magistrat Manuel García Castellón, sis guàrdies civils de la Unitat Central d’Informació que va dirigir l’Operació Judes. Les defenses, coordinades per Alerta Solidària, volien treure’n l’aigua clara de l’origen de les intervencions telefòniques i de les comunicacions dels processats. Tot arran de les misterioses diligències 104/2017, una causa clandestina, que encara es manté secreta, i que hauria de nodrit d’indicis i proves l’Operació Judes. Una causa que podria estar farcida de proves obtingudes amb sistemes remots com Pegasus. Les defenses han aconseguit recentment clavar dos sonors clatellots de la sala d’apel·lacions, que ha ordenat al jutge que obri la causa. Però, de moment, García Castellón desobeeix.
Quin sistema va utilitzar la Guàrdia Civil per intervenir les comunicacions?
Les declaracions d’aquesta setmana tenien per objectiu escatir com i amb quina prova i indicis els investigadors van arribar a la conclusió que els detinguts eren sospitosos de preparar atemptats. Sobretot, a través de l’ingent volum d’intervencions de comunicacions que consten al dens sumari. Però la manca de memòria dels guàrdies civils citats i les respostes evasives van ser la tònica de la jornada. En aquest sentit, destaquen les explicacions sobre si es van utilitzar altres sistemes més enllà de Sitel, el sistema d’intervenció de telecomunicacions oficial que fan servir el ministeri de l’Interior i el Consell General del Poder Judicial.
Les preguntes de les defenses van topar-se amb una paret que conduïa cap els comandaments superiors de l’institut armat. Fonts jurídiques assenyalen que els investigadors es van excusar en el fet que “només podien comentar a nivell usuari” el sistema d’intervenció. “Jo li podria comentar el que és la part a nivell usuari, perquè el Sitel, es gestiona a nivell central des de la Prefectura d’Informació”, va emfatitzar un dels responsables de la investigació. “A nosaltres ens autoritza el jutjat, i després es gestiona des de Madrid, i Madrid fa el contacte amb les operadores telefòniques”, va afegir. “Les qüestions tècniques es porten a nivell central, i després nosaltres rebem el producte i és el que analitzem”, va reblar.
En aquest punt, les defenses van deixar caure que potser havien utilitzat un sistema aliè al Sitel. La resposta va ser: “A la Guàrdia Civil, que jo sàpiga, no. Això sí, almenys fins al nivell de secció d’Informació”. En aquest sentit, el principal investigador es va limitar a concretar que l’eina que hi ha per “gestionar la informació” arriba a través del Sitel. Però en cap cas, va voler aclarir com s’obté la informació que s’incorpora al Sitel o bé quin sistema utilitza la Unitat Central d’Informació de la Guàrdia Civil, que en darrera instància, és qui demana les intervencions.
Unes respostes poc convincents
Les respostes assenyalant que només analitzaven les comunicacions remeses des de Madrid encara han fet aixecar més sospites a les defenses. I, més després de la polèmica oberta amb el cas Pegasus. Un espionatge massiu dels aparells mòbils d’un gran nombre d’independentistes. Un cas que ha destapat algunes relacions entre el Centre Nacional d’Intel·ligència –que tindria aquest tipus de llicència de control remot– i la Guàrdia Civil alhora de lluitar i informar-se sobre l’independentisme.
La sospita d’ús de sistemes irregulars s’ha incrementat els darrers mesos a la vista de la resistència del jutge instructor d’obrir i lliurar part de les diligències 104/2017. Un sumari secret on hi hauria centenars de persones investigades o amb les comunicacions intervingudes en una macrocausa contra l’independentisme. De fet, l’existència de les 104/2017 es va descobrir a través de documents aportats per la mateixa fiscalia i la defensa no en tenia coneixement. Aquestes diligències, que ja han costat a García Castellón dues bufetades de la sala d’apel·lacions, podrien explicar moltes altres investigacions judicials. De fet, les defenses del 23S no descarten que les 104/2017 hagin contaminat l’Operació Judes i, per tant, la causa finalment quedi dormint el son dels justos.
5 
