Catalunya, Espanya, Andorra i els EUA. Una combinació estranya, però que l’acció de l’estat espanyol contra l’independentisme hauria fet realitat. El canvi d’inquilí a la Casa Blanca i el relleu imminent al capdavant de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya, així com el pas del temps, han permès obrir una nova via per intentar aclarir un dels punts més inquietants de l’operació Catalunya: la trama andorrana del dispositiu clandestí de l’Estat contra el procés sobiranista i els noms que haurien participat en la conspiració.
És a dir, aclarir la manera com es va maniobrar per executar, des d’Espanya i els EUA, la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial espanyola, Banco Madrid, l’entitat on la família Pujol tenia tres milions d’euros que teòricament provenien d’una deixa del pare del president Jordi Pujol, Florenci Pujol. “L’striptease financer”, en paraules de la defensa, al qual va ser sotmès la família de l’expresident arran d’una operació de la policia patriòtica davant els gestors de la BPA i els seus propietaris per tal d’obtenir la informació dels fons de la família, que va derivar en una portada al diari El Mundo i les posteriors comissions rogatòries a Andorra. És el que en termes de les primeres jornades del judici a l’Audiència Nacional s’ha convingut en batejar com a “pecat original” del cas Pujol.
La intervenció de la BPA es va dur a terme arran d’una “notice of finding” (NOF) del 10 de març de 2015 emesa pel FinCEN, el departament del Tresor nord-americà, contra la BPA, però que va ser retirada abans d’un any, el 18 de febrer de 2016, quan l’entitat ja estava en capella. Els propietaris de la BPA, Higini i Ramon Cierco, han dut a terme una veritable croada jurídica i processal per escatir com va ser la maniobra que va fer abaixar la persiana a l’entitat i de quina manera van col·laborar les autoritats governamentals i financeres d’Espanya, d’Andorra i dels EUA per pressionar i fer tancar el banc. Ara s’ha obert una nova porta als EUA que podria suposar un desafiament per a les acusacions contra la família Pujol i apuntalar la sospita de com es van aconseguir els indicis contra la família. De fet, els expropietaris de la BPA demanen documents on aparegui el fiscal que porta l’acusació a la sala, Fernando Bermejo. Si aquesta petició reïx pot trasbalsar el judici als Pujol.
Moltes peticions
Fins ara, tot i els intents, mai s’ha pogut revelar el misteri de quin va ser el rol de les autoritats financeres que van intervenir-hi, en especial el Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries), que és la unitat d’intel·ligència financera de l’Estat espanyol, i la connexió mai aclarida entre Espanya i els Estats Units a través del FinCen, amb la complicitat de l’Unifand, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra.
De fet, els germans Cierco van dur a terme un primer procés per desclassificar documents als EUA i la justícia nord-americana va accedir a desclassificar només una part de la documentació, i molt censurada. Van quedar gairebé 500 documents exclosos de la desclassificació. Malgrat tot, van aparèixer documents que certificaven la trama andorrana de l’operació Catalunya, com ara correus electrònics del Grup 22 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia (UDEF), l’escamot policial que executava la part oficial del dispositiu contra el Procés.
La comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya, i el procés judicial que s’ha accelerat a Andorra arran de la querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i Drets contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i la seva cúpula d’Hisenda, Economia i Interior, han servit per oficialitzar la desclassificació de documents, però els que afecten Espanya i Andorra, tot i que l’excusa per a la intervenció va ser la “notice” del Tresor nord-americà.
Trucar de nou a la porta dels EUA
Amb aquests antecedents, els germans Cierco han obert una altra porta, tot aprofitant la circumstància que ja han passat deu anys des de la seva primera petició de desclassificació als EUA. A més, hi ha el nou context del canvi d’administració nord-americana, així com la postulació del candidat a ambaixador a Espanya Benjamin Leon Jr., que el 23 d’octubre passat va superar la sessió informativa del Senat dels EUA. De fet, Leon, abans de pronunciar el seu discurs i respondre a les preguntes dels senadors, va llegir un informe complet sobre el cas BPA i la suposada trama que existia entre els EUA, les autoritats espanyoles i les andorranes. Cal tenir present que els ambaixadors dels EUA a Espanya també ho són per a Andorra.
En aquest sentit, els advocats dels propietaris de la BPA han presentat un nou requeriment al FinCEN a través de la llei nord-americana de transparència, la Freedom of Information Act (FOIA). Una sol·licitud formulada per poder “obtenir una còpia de la documentació” que contingui informació sobre “totes i cadascuna de les formes de comunicació, incloent-hi, entre d’altres, correus electrònics, cartes i facsímils, entre FinCEN i qualsevol departament o divisió del Govern d’Andorra i/o comunicacions internes dins de FinCEN amb qualsevol departament o divisió del govern d’Espanya, des de l’1 de gener de 2013.
Segons detallen en l’escrit presentat, al qual ha tingut accés El Món, la petició es basa en el fet que el “govern dels Estats Units va al·legar la confidencialitat d’un gran nombre de documents basant-se, en part, en l’existència d’investigacions i procediments penals estrangers”. Uns procediments que els advocats al·leguen que “van concloure fa temps i, per tant, aquest argument per denegar la producció dels documents ja no és vàlid”. En tot cas, demanen que si es denega la petició s’informi de “manera expressa cada exempció específica que justifica la negativa a facilitar la informació” i reclamen saber quins “procediments de recurs existeixen d’acord amb la llei”.
Un llistat de noms
A més, presenten un llistat de noms per demanar la desclassificació dels documents on apareguin. En concret: Marcelino Martín Blas, excomissari en cap de la Divisió Afers Interns del Cos Nacional de Policia; el policia Bonifacio Díaz, àlies Boni; el comissari ara jubilat José Manuel Villarejo; el seu col·laborador José Ángel Fuentes Gago; l’exdirector adjunt operatiu del CNP Eugenio Pino, únic condemnat per l’operació Catalunya arran del cas del pendrive dels Pujol; els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo; l’ex fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres Dulce i l’excap de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. També inclouen com a noms per fer-ne recerca l’exministre Jorge Fernández Díaz; el del guàrdia civil Basilio Luis Sánchez Portillo, que feia servir l’àlies Alfonso Ruiz per a les operacions en què li calia ocultar la seva identitat; l’excap de gabinet de Rajoy Jorge Moragas; l’ex fiscal general d’Andorra Alfons Alberca; el cap Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) Carles Fiñana i Maria Cosan, exdirectora de l’Autoritat Financera Andorrana.
