El cas Laura Borràs ha empantanegat políticament el Parlament. Una situació que es pot perllongar arran de l’estratègia judicial que ha orquestrat la defensa de la presidenta de la cambra catalana. El moviment tàctic i processal de presentar una qüestió de constitucionalitat, registrada divendres passat, és un primer pas d’un pla que, des del jutjat de guàrdia, s’ha articulat ja pensant en Europa. A més, el cas del judici als membres independentistes de la Mesa de Roger Torrent, que arran de la recusació de Josep Costa i Eusebi Campdepadrós ha obligat a apartar-se del cas tot un president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha obert una escletxa que l’equip de lletrats de Borràs no pensa desaprofitar.
Per altra banda, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han desgranat els atestats dels Mossos d’Esquadra i els informes policials incriminatoris per intentar desmuntar l’acusació. De fet, compten amb un aliat, un informe de la Sindicatura que avalava el sistema de contractació de l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). Ara, però, la primera etapa és obrir la llauna de les demandes al Tribunal Constitucional, posant en dubte que el delicte de malversació sigui una excepció dels delictes que han de jutjar el tribunal del jurat. Malversació és un dels delictes que formen part dels indicis incriminatoris que el magistrat instructor Jordi Seguí considera que la investigació ha assenyalat. Com més s’allargui el judici més es tensionarà la relació política entre els socis de Govern i la majoria del 52% i, de retruc, més component polític intoxicarà la causa judicial.
Els delictes que apunten els indicis
Segons la instrucció judicial que recull Seguí, el cas es remunta al 20 de març del 2013, quan la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes, que presidia Borràs, va acordar elaborar un web de referència en l’àmbit de les lletres catalanes. En la mateixa reunió també es va aprovar la “unificació de les activitats impulsades o subvencionades per l’ILC en un mateix web i intensificar la presència de l’entitat a les xarxes socials”. De fet, eren campanyes destinades a fomentar la lectura aprofitant les tecnologies de la comunicació.
Amb aquest encàrrec sota el braç, entre el mes de març del 2013 i el febrer del 2017 es van adjudicar, amb la signatura de Borràs, un total de 18 contractes menors per portar a terme aquest projecte. En total, la contractació va pujar a un total de 330.442,65 euros. Un import que va abonar en gran part –309.176,90 euros– la ILC, alguna factura a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Totes a empreses o persones jurídiques relacionades amb un dels tres imputats a la causa, l’informàtic Isaías Herrero.
Els controls, més mal que bé, superats
L’instructor recorda que la interventora delegada del Departament de Cultura, en un informe de control de la contractació menor del 2013, recomanava evitar sempre el fraccionament de l’objecte del contracte. De fet, Borràs va presentar unes al·legacions per justificar aquesta mena d’adjudicacions. El 2014 la interventora arrufa el nas per la continuïtat del contracte en entendre que s’ha fet una feina nova i el 2015 “no descriu irregularitats rellevants” però remarca que no s’ha consultat prou per aconseguir altres subministradors. L’any 2017 la interventora certifica que “no es va detectar cap indici de fraccionament de contractes a la ILC”.
Els controls interns coincideixen amb l’informe que va emetre la Sindicatura de Comptes. De fet, aquest informe es va aportar al Tribunal Suprem quan va instruir la causa perquè Borràs era aforada. La sindicatura criticava que l’adjudicació a Herrero de dos contractes –el 15/2016 i el 4/2017– vulneraven l’article 86.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic per reiteració d’objecte dels contractes. Un dels síndics afegia un vot particular aclarint que en contractacions recurrents no s’havia d’emprar la figura del contracte menor. La defensa també va aportar una auditoria de la Sindicatura de l’1 de juny de 2018, que afecta els exercicis 2015 i 2016 de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i que igualment va fiscalitzar l’ILC. “Aquesta auditoria ni tan sols va considerar necessari fer cap mena de recomanació sobre els comptes de l’ILC”, insistia la defensa en un escrit registrat l’11 de maig de 2020.
Mails i missatges, claus per a la policia
Tot i això, amb una aparença de certa irregularitat administrativa, els Mossos d’Esquadra i el Grup de delinqüència econòmica i tecnològica de la Guardia Civil van continuar furgant. Segons els atestats policials, Borràs i Herrero, a través dels missatge i trucades que es feien, “concertaven” els contractes i per poder presentar tres pressupostos utilitzava empreses de familiars i amics. De fet, la Guàrdia Civil assegura que els pressupostos diferents presentats per a una mateixa adjudicació es van fer en el mateix ordinador.
Els missatges de Whatsapp, les trucades i els mails també acreditarien que Borràs i Herrero ja tenien relació abans de la presidència de Borràs a l’ILC. Les comunicacions aportades mostren com enraonaven de les adjudicacions i de com havia de facturar els serveis prestats. Aquestes “operatives” es van repetint a cada exercici pressupostari, cada vegada que s’aproven uns comptes de despesa nous per a l’entitat. Els Mossos destaquen que a les converses es fa pal·lès el neguit d’Herrero quan la Generalitat és intervinguda arran de l’aplicació de l’article 155 després dels fets d’octubre. La conclusió, per als investigadors i l’instructor, és clara. Borràs va “dictar resolucions injustes per aprovar adjudicacions, amb plena consciència que les adjudicacions entraven en contradicció amb les exigències de la legislació reguladora dels contractes del sector públic, ometent una veritable concurrència per tal únicament d’afavorir els interessos de Isaías H. en detriment de la defensa dels interessos generals que havia de defensar”.
Les filtracions, claus per a la defensa
La defensa, però, considera que la instrucció i la investigació grinyolen. En aquest sentit, destaquen que els Mossos d’Esquadra no podien tenir accés als mails de Laura Borràs perquè no tenien autorització per fer-ho. De fet, la jutgessa tampoc ho podia fer perquè aleshores ja era diputada. En un escrit presentat a la causa recorda que la investigació es fa a Isaías Herrero i no a Borràs.
En aquest sentit, la defensa al·lega que, quan es va intervenir les comunicacions el 27 de novembre del 2018 al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, va arribar abans la premsa que no pas la comitiva judicial, un fet que fins i tot es va queixar en la diligència el lletrat de l’administració de justícia enviat per la jutgessa instructora del cas. La conseqüència va ser que l’endemà, la jutgessa va traspassar la investigació a la Guàrdia Civil. La defensa acusa als investigadors dels Mossos d’haver filtrat informació falsa, com ara que es van fer desaparèixer els arxius de Borràs al CTTI. De fet, la mateixa instrucció reconeix que la policia arriba a determinar la relació d’Isaías Herrero amb Borràs quan confisquen l’ordinador de l’informàtic. De fet, destaquen que els Mossos investigaven Herrero des del 2017 i mai “van poder acreditar” una trobada física amb Borràs.
Cap al Tribunal Constitucional
Sia com sia, el magistrat Seguí considera que hi ha prou indicis -malgrat les preteses irregularitats de la instrucció- per acusar Borràs de prevaricació administrativa, frau administratiu, falsedat en document mercantil i delicte continuat de malversació de cabals públics. Precisament, en el delicte de prevaricació és on pivota una nova drecera de la defensa. Prevaricació és l’únic del grup dels delictes que no poden ser valorats per un tribunal del jurat. Això ha generat una petició, registrada el passat divendres, amb què se sol·licita al TSJC que presenti una qüestió d’inconstitucionalitat.
L’al·legació és analitzar si un delicte que només poden protagonitzar “poderosos” no pugui ser jutjat pels ciutadans a qui es deuen o voten. Comptat i debatut, que el Constitucional determini si és discriminatòria aquesta excepció. L’escrit també presentava una altra petició, determinar si els altres delictes es poden jutjar a part a través del jurat. Això obre una altra via processal que pot dilatar l’arribada de la vista oral, de la sentència i d’un posterior recurs al Tribunal Suprem. Però en aquest temps, la defensa albira la possibilitat de recusar algun dels magistrats que hauran de jutjar el cas. El fet que Barrientos s’hagi hagut d’apartar davant els “dubtes legítims” que poden tenir els líders independentistes de la seva imparcialitat arran de la petició de Josep Costa, ha obert una altra via: una virtual recusació. L’estratègia judicial, doncs, pot empantanegar encara més la batalla política pel cas Borràs.
4
