Nou front espanyolista contra elements que interpreten com a senyals o símbols independentistes. Aquesta vegada contra l’anomenada “identitat digital republicana” (IDR), el carnet que emet el Consell de la República i que, arran de diversos convenis, serveix per fer gestions, tramitar o comprar amb diversos ajuntaments així com empreses. L’entitat Societat Civil Catalana (SCC) ha informat aquest migdia la remesa d’un “requeriment” al president de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè adopti “les mesures necessàries per impedir la utilització de la coneguda com a identitat digital republicana (IDR) en qualsevol mena de tràmit administratiu, depurant les responsabilitats que siguin necessàries”.
En concret, SCC posa la lupa als municipis de Vic, Olvan, Amposta, Santa Eugènia de Berga, Bescanó, Torres de Segre, Artés, Arbúcies, Amer, Sant Pol de Mar i Sant Feliu de Pallerols. Localitats on els consistoris han signat convenis de col·laboració amb el Consell de la República per poder fer ús d’aquesta identitat. L’avís de SCC té una doble intenció. En primer terme, evitar l’ús de la IDR a les localitats que han subscrit convenis amb el Consell de la república. I, en segon terme, embolicar la Generalitat en un procés administratiu i amb el rerefons d’una denúncia per desobediència.
“Excedir els límits legals” i uns antecedents
En un comunicat l’entitat alerta que “la utilització de la identitat digital republicana (IDR) per a la gestió de tràmits municipals és il·legal i excedeix completament la competència dels ajuntaments”. Amb aquesta premissa, SCC “insta el president de la Generalitat -representant ordinari de l’Estat a Catalunya- a donar compliment a la legalitat vigent i vetllar per l’ús exclusiu del Document Nacional d’Identitat (DNI) espanyol com a únic document oficial reconegut per a la identificació personal a qualsevol tràmit administratiu municipal”. D
En aquest sentit, l’entitat unionista opina que els acords adoptats pels municipis que han signat els convenis “s’immisceixen en l’àmbit de les competències de l’Estat Espanyol pretenent constituir una identitat digital catalana diferenciada de l’espanyola”. Una realitat que “resulta del tot incompatible amb allò que preceptua l’article 1 de la Constitució espanyola”. Fins i tot, SCC recorda “precedents jurídics” en casos que assegura són “similars”.
Així exposa que l’any 2003 al País Basc i Navarra es van resoldre recursos contenciós-administratius presentats per l’Advocacia de l’Estat contra acords municipals referents a l’expedició del que es va anomenar document de declaració de la nacionalitat basca. Aleshores, els tribunals van declarar la nul·litat d’aquests acords municipals perquè eren “contraris a la competència exclusiva de l’Estat en matèria d’expedició de documents d’aquesta mena”. En la mateixa denúncia al president, SCC demana “ser informada de manera precisa sobre les accions empreses per restablir la legalitat als municipis involucrats”.
30
2
