Cinc de cinc. Podria ser un pòquer, però, l’afectat no està per jocs. El mosso d’esquadra, Albert Donaire, reconegut independentista, ha tornat a guanyar als tribunals, aquesta vegada, a un dels seus fuets habituals, el departament d’Interior. La titular del Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Barcelona, Montserrat Fernàndez, ha deixat sense efecte i ha anul·lat la sanció imposada pel director general de la Policia, Pere Ferrer, per un parell de tuits criticant l’acció de la fiscal en cap de Girona.
Després d’una profusa instrucció del temut departament d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra, Interior va decidir que les piulades de Donaire constituïen una falta greu. Per tant, li van imposar dos mesos de suspensió de sou i feina. Una decisió que va recórrer per ser contrària a la llibertat d’expressió i una desviació de poder, a més de manca de proporcionalitat de la sanció.
La jutgessa, en una sentència de set pàgines, a la que ha tingut accés El Món, conclou que els fets sobre els quals es fonamenta la sanció imposada es “produeixen fora de l’exercici de les funcions del demandant”. Així mateix, en aquest supòsit, per la magistrada, “tampoc no s’ha provat que aquests hagin afectat o poguessin afectar els deures d’imparcialitat i neutralitat en l’exercici de les funcions”. La sentència pot ser recorreguda encara en apel·lació.
Unitat de doctrina
La resolució és força contundent, amb el benentès que aporta una quantitat ingent de jurisprudència, i sobretot, que recau sobre el mateix protagonista, el Mosso Donaire. De fet, la jutgessa assegura que segueix la “unitat de doctrina” i “Seguretat jurídica” per anul·lar la sanció. Fins i tot, argüeix fonaments del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre els límits del dret a la llibertat d’expressió.
“Les opinions sobre una determinada situació política que afecta la societat i als ciutadans poden ser objecte de la llibertat d’expressió, si bé és cert que quan aquesta s’exerceix per part dels funcionaris públics ve condicionada pels deures de lleialtat, reserva i discreció”, al·lega la jutgessa. “No obstant”, avisa, “aquests límits no poden ser tan amplis que anul·lin directament el dret”. “Ningú nega que els funcionaris siguin titulars del dret a la llibertat d’expressió, el que les limitacions els hi vindran donades en la mesura en què les manifestacions puguin arribar a perjudicar l’actuació professional i, per tant, comprometre els deures d’imparcialitat i neutralitat que els imposa el codi d‘ética”, insisteix. Unes condicions que no veu, ni de bon tros, en el cas de Donaire.
