La titular del jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona ha anul·lat de ple una sanció a un dels mossos d’esquadra més significats en l’activisme independentista, Albert Donaire. La jutgessa Montse Raga considera que la sanció de sou i feina per quatre mesos arran de la difusió al Twitter de dos comunicats de la plataforma Mossos per la Democràcia és un atac a la llibertat d’expressió del policia i, a més, renya la Divisió d’Afers Interns per culpar-lo d’una falta que havia estat reconeguda per un altre agent.
La resolució, de vuit pàgines i dictada el 16 de novembre, a la qual ha tingut accés El Món, recorda que la sanció li va arribar a través d’una ordre de l’actual director general de la Policia, Pere Ferrer, argumentada pel procés sancionador incoat per la poderosa Divisió d’Afers Interns, la policia de la policia. La pena se sustentava en la convicció que Donaire havia vulnerat l’article 69 de la Llei General de la Policia amb la difusió de comunicats que consideraven que atemptaven contra la dignitat del cos policial. Els dos comunicats es titulaven Espanya versus democràcia -amb què es criticava el sistema de tria de la cúpula policial- i Cal fer neteja al cos de Mossos, sobre algun dels membres de la policia, que també signava el sergent E.
La sentència és clara i contundent i justifica l’anul·lació de la sanció perquè vulnera el dret a la llibertat d’expressió consagrat a l’article 20 de la Constitució espanyola, com al·legava el seu advocat, José Antonio Bitos. Així mateix aporta un bon gruix de jurisprudència i doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg on remarca que la llibertat d’expressió “empara les crítiques molestes, feridores o fins i tot, provocadores”.
En aquest sentit, la magistrada afegeix que en cap cas queda acreditat que la difusió dels comunicats “puguin arribar a perjudicar l’actuació professional”. Així mateix, la sentència incideix en el fet que la difusió d’un dels comunicats es va fer a través del compte de Twitter de Donaire i això correspon a “l’esfera personal i privada”. És més, subratlla que ni la Direcció General de la Policia ni el dens expedient administratiu han pogut acreditar que la publicació del comunicat Espanya versus Democràcia hagi afectat o pugui afectar als deures d’imparcialitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions“.
En un altre punt, la magistrada també toca el crostó a la DAI i a la direcció de la policia per haver mantingut una sanció per un fet que una altre persona havia assumit i que ja havia estat sancionada, el sergent E. Fins i tot, la sentència constata que la mateixa resolució del director general deixa clar que ja hi havia un autor reconegut i sancionat. “Cal una prova de càrrec per sancionar algú”, retreu la magistrada per assenyalar que la DAI no n’ha aportat cap que indiqui que Donaire escrivís el manifest Cal fer neteja als Mossos. De fet, la sanció raonava que el manifest portava la seva signatura, però la jutgessa replica que el mateix sergent E. va admetre que Donaire no havia escrit res i ni tan sols va difondre el comunicat a través del seu compte de Twitter. Hi havia un termini de quinze dies per interposar un recurs contra aquesta sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s’ha exhaurit. La sentència és ferma.
