• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

La sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó (TSJA) ha tombat el recurs de súplica interposat contra l’arxivament de la querella que cinc exconsellers de Cultura van presentar contra la jutgessa d’Osca, el govern aragonès i l’Ajuntament de Sixena, que executa el trasllat de les obres murals exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Una querella que interpreta que el comportament de tots tres es pot encabir en el delicte previst a l’article 323 del Codi Penal.

En concret, un delicte que castiga amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, o multa de 12 a 24 mesos, aquell qui causi danys en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, o en jaciments arqueològics, terrestres o subaquàtics. Si els danys són de gravetat, com seria el cas, perquè són béns especialment “rellevants”, la pena es podria augmentar. També l’article 324 preveu una pena similar si el delicte es produeix per imprudència. Però aquesta querella va ser arxivada, i la nova resolució, de set pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, considera que no hi ha motius per anul·lar la decisió d’inadmissió.

La querella està signada per Laura Borràs, Lluís Puig, Ferran Mascarell, Àngels Ponsa i Joan Manuel Tresserras. El recurs presentat per la defensa lletrada dels cinc exconsellers de Cultura, dirigida per Jaume Alonso-Cuevillas, entenia que, en inadmetre-la, s’havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva per les interpretacions “esbiaixades” de la resolució. Així mateix, apostava per l’acció penal per tal de denunciar que no s’havia valorat la prova documental del cas que “descriu la realitat material de l’estat de les pintures murals”.

Però, a més, la resolució coneguda avui, que ratifica l’arxivament, recorda que cal mantenir de moment una peça separada per “l’absoluta manca de fonament de la querella presentada”. En aquest marc, els magistrats interpreten que “hi pot haver abús o mala fe processal en l’ús de l’instrument procedimental de la querella”. És a dir, els jutges de l’Aragó pretenen ara investigar si els consellers van actuar de mala fe i abús de dret per decidir si els sancionen.

Part dispositiva de la interlocutòria d'arxivament de la querella dels exconsellers/QS
Part dispositiva de la interlocutòria d’arxivament de la querella dels exconsellers/QS

Comparteix

Icona de pantalla completa