Com tot allò que és previsible a la justícia espanyola s’ha compler. El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha rebutjat admetre a tràmit la querella que els cinc exconsellers de Cultura van interposar contra la jutgessa que vol executar el trasllat de les obres de Sixena, així com l’Ajuntament de la població i el govern d’Aragó, que hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En una resolució de deu pàgines, a la que ha tingut accés El Món, on a més, els magistrats avisen que s’obrirà peça separada “a l’efecte d’examinar si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal en el querellant”.
Els magistrats conclouen que a la vista de la narració dels fets de la querella, és que la magistrada Rocio Vargas ha dictat totes les “resolucions necessàries per a l’obligat compliment forçós del que s’ha acordat prèviament” de manera “plenament ajustada a dret”. Un comportament que respon al compliment de la seva obligació d’executar allò judicialment ordenat.” “De manera que no cal considerar que la seva actuació pugui suposar la comissió del delicte de prevaricació”, argumenten. De fet, qualifiquen el comportament de la magistrada de “recte compliment”. A més, asseguren que no hi veuen risc que el compliment faci malbé les pintures murals perquè “encara que l’estat de les pintures és fràgil, cap dels informes pericials practicats no afirma la impossibilitat de traslladar les obres”.
Cinc exconsellers i una amenaça
La querella està signada pels exconsellers de Cultura, Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa i va ser dirigida pel catedràtic de Dret Processal, Jaume Alonso-Cuevillas. La querella entenia que obligar al trasllat amb el perill de destrucció que han alertat els tècnics pot ser una conducta que s’enquadraria en el delicte previst a l’article 323 del Codi Penal. Un delicte que castiga amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o multa de dotze a vint-i-quatre mesos el que causi danys en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, o en jaciments arqueològics, terrestres o subaquàtics. Si els danys són de gravetat, com seria el cas, perquè són béns especialment “rellevants”, la pena es podria augmentar. També l’article 324 preveu una pena similar si el delicte es produeix per imprudència. A més, els posava en relació amb el delicte de prevaricació judicial.
En la interlocutòria del TSJA fa una passa més enllà en entendre que hi ha una “inexistència de delicte”. Per això, carrega contra “l’absoluta manca de fonament sobre la possible existència dels delictes que s’imputen permet considerar que hi pot haver un abús o una mala fe processal en l’ús de l’instrument procedimental de la querella”. Així, branden l’article 247 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que també s’aplica supletòriament en dret penal, que suposa l’obertura de peça separada per tal d’examinar si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal per part dels exconsellers. Ara s’obren dues vies. Per una banda, un recurs de súplica contra la resolució d’inadminissió i, per l’altra, donar trasllat als querellants i al Ministeri Fiscal, per si escau imposar una sanció per mala fe processal.
