Persistir malgrat l’amenaça de frau processal i interposar recurs. Aquesta és la resposta que ha fet saber l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, representant legal dels cinc exconsellers de Cultura que van presentar una querella contra Rocío Vargas, la jutgessa que executa la sentència sobre les pintures murals de Sixena exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. En una entrevista al programa El Cafè d’Idees de la 2Cat, emesa aquest matí, el també catedràtic de Dret Processal ha anunciat que recorreran la inadmissió a tràmit de la querella dictada aquest dimarts pel Tribunal Superior de Justícia d’Aragó.
De fet, el lletrat ja donava per descomptada aquesta decisió, perquè l’estratègia passa per arribar al Tribunal Constitucional, una via que el Govern va desistir utilitzar. “Ja la contemplàvem com a molt probable, malgrat que el delicte és de manual”, ha argumentat Cuevillas, i ha afegit que “l’experiència en estadística” ja els feia intuir que una querella contra un jutge que ha de ser admesa a tràmit per un tribunal de magistrats “tenia poques possibilitats”. De fet, així ho havia explicat en una entrevista a El Món, tot just després d’anunciar la interposició de la querella.
Les institucions, de perfil
L’advocat considera que les administracions liderades per Salvador Illa, Sònia Hernández, Ernest Urtasun i Jaume Collboni s’han posat “de perfil” davant el conflicte i veu “catalanofòbia” rere el conflicte amb l’Aragó. “L’actualitat ens ho ha demostrat amb el ‘Guernica’, en situacions idèntiques, tractaments desiguals”, ha remarcat a preguntes de Gemma Nierga. En tot cas, s’obre una nova etapa pensant més en el Tribunal Constitucional, després que el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va notificar aquest dimarts que la inadmissió a tràmit de la querella signada Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa contra la magistrada que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern aragonès.
Els querellants van argumentar que càrrecs municipals i del govern aragonès van induir la jutgessa a executar forçosament la sentència, però els magistrats apunten que aquesta “va actuar legítimament donant compliment a l’ordre de jutjar i executar el que s’ha jutjat”, i que no va cometre cap delicte de prevaricació ni cap temptativa d’atemptat contra el patrimoni. Així mateix, els togats advertien als querellants que obrien un testimoni separat per abús de dret contra els querellants.
