Feina feta. Aquesta és l’excusa de la Unitat d’Investigació dels Extremismes Violents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra per fer dissabte de les proves d’un dels episodis més polèmics de la repressió de l’Estat abans del Primer d’Octubre de 2017. En concret, els indicis recollits en els vehicles de la Guàrdia Civil que l’institut armat va utilitzar durant l’escorcoll del Departament d’Economia el 20 de setembre de 2017, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que es van passar hores aparcats al carrer, enmig dels manifestants.
Els Mossos d’Esquadra han registrat un escrit, al qual ha tingut accés El Món, dirigit a la sala penal 1 de l’Audiència Nacional, que va jutjar Josep Lluís Trapero i la cúpula del departament d’Interior, per destruir els indicis recollits en els vehicles “danyats i saquejats” durant els escorcolls i durant la “concentració ciutadana” que es va registrar davant la seu d’Economia, que també era la seu de la Vicepresidència de la Generalitat, a la rambla de Catalunya. Així mateix, demana destruir les proves recollides que van servir per fer les anàlisis biològiques que tenien com a objectiu trobar i identificar manifestants que suposadament haurien vandalitzat els Nissan Patrol.
Uns cotxes polèmics
De fet, els vehicles van ser objecte d’una forta polèmica. No només per com van quedar al final de la nit, retirats per la grua, sinó per la quantitat de proves que van generar. Per una banda, elements com munició, motxilles amb defenses, material policial sensible i carnets amb placa de la Guàrdia Civil que haurien estat extrets dels Nissan Patrol GR, utilitzats pels Grups de Defensa i Seguretat encarregats de protegir l’escorcoll. Aquest material els va trobar el vigilant del cementiri de Montjuïc l’endemà al vespre, en una rocambolesca història encara per aclarir.
Per altra banda, els vehicles també van estar en el punt de mira de les defenses de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tots dos investigats pels fets del 20-S. De fet, van ser els actes pels quals l’aleshores titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, va justificar el seu empresonament preventiu, que s’allargaria quatre anys. També l’actual director de la Policia, el major Josep Lluís Trapero, va començar a ser investigat per la seva actuació el dia dels escorcolls, així com la intendent Teresa Laplana, per, entre els càrrecs, la suposada manca de protecció dels vehicles.
Sànchez està convençut que les armes que van quedar als vehicles de la Guàrdia Civil aquell dia no va ser un fet fortuït. De fet, ho reitera en la seva demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Per a Jordi Sànchez, les armes als cotxes formaven part d’una mena de conspiració dels “poders foscos” per tal de fer “descarrilar” el Procés. L’expresident de l’ANC sempre s’ha mostrat convençut gràcies als voluntaris de l’entitat es va evitar una desgràcia. En aquest sentit, raonava que les “armes als vehicles de la Guàrdia Civil van ser una trampa per provocar aldarulls i violència”.
