Entesa total entre la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra i els membres de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Lleida. Tot per bastir dos atestats -un complementari de l’altre- per demanar més de 57 anys de presó i més 39.600 euros de multa a 11 activistes de Ponent –entre els quals hi ha Pablo Hasèl– que el 25 de març del 2018 van manifestar-se contra l’empresonament dels membres del Govern i per la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya.
El sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, conté quatre informes policials –dos dels Mossos d’Esquadra i dos més de la Guàrdia Civil– en què es desgrana una investigació amb punts surrealistes. De fet, en un primer atestat només aconsegueixen identificar un dels onze activistes –casualment, tots coneguts per la policia– o bé es presenten com a proves incriminatòries, amb estudi forènsic inclòs, un llaç groc o una pancarta d’Òmnium on s’hi llegeix “Democràcia”. Amb els atestats incriminatoris –en què els Mossos s’han escarrassat per trobar sospitosos habituals “sense poder confirmar” cap agressió als agents–, el fiscal aprofita i demana penes de més de cinc anys per a cadascú amb el catàleg de delictes que s’aplica en aquest casos: desordres públics, danys, atemptat a l’autoritat i lesions.
El 25 de març i la subdelegació del govern espanyol
La causa contra l’activisme lleidatà s’enceta just per la protesta per les detencions davant de la subdelegació del govern espanyol a Lleida. És un atestat de la Unitat d’Informació dels Mossos d’Esquadra a la capital de Ponent amb número 264210/2018 AT. El relat de la policia de la Generalitat de Catalunya és que si bé la protesta va començar de manera “pacífica” va acabar amb una “actitud violenta” de les persones concentrades. Curiosament, els Mossos eviten el tractament protocol·lari de president o expresident per referir-se a Puigdemont en el seu escrit i, en canvi, la Guàrdia Civil el respecta en els seus escrits. Ara bé, els Mossos admeten que no poden acabar de reconèixer els implicats. De fet, la jutgessa de guàrdia arxiva les diligències per desconeixement dels autors el mateix 27 de març.
Paral·lelament, però, la Guàrdia Civil, a través del seu laboratori de criminalística, lliura el 29 de març un atestat al jutjat on recull els indicis i les proves sobre la protesta a la seu de la subdelegació i a l’estació de tren. Els agents “especialistes en policia judicial criminalística” elaboren un atestat de 23 pàgines on recullen fotografies amb les mides i característiques d’un llaç groc –de solidaritat amb els presos polítics–, pots d’esprai de pintura, una estelada i fins i tot una pancarta d’Òmnium amb la paraula “Democràcia”. Tot cap al jutjat.
Més informes i un vell conegut professor d’espanyol
El 9 d’abril, la Guàrdia Civil, aquesta vegada la unitat de policia judicial, emet un nou atestat on redacta una “seqüència temporal dels fets” a través de notícies del diari Segre, de les xarxes socials i dels comunicats de diverses entitats socials i polítiques, així com d’imatges de les càmeres de seguretat dels edificis on es van registrar les protestes. Indicis que volen utilitzar per identificar els activistes. El discurs és l’habitual de considerar els CDR com instruments que tenen com a “fi la instauració de la República catalana subvertint l’ordre constitucional”. De fet, consideren els CDR els instigadors de “l’airada reacció” per la detenció de membres del Govern com ara els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i la presidenta del Parlament Carme Forcadell.
La Guàrdia Civil passa de “l’airada reacció” a “l’augment exponencial de persones” que es “tornen agressives, fora de control, amb la intenció d’entrar a la seu de la subdelegació. Tot i les anàlisis de les imatges, el recull perfilat, els agents analistes exposen un total de 29 sospitosos però, ves per on, només n’identifiquen un, Manel Riu, conegut professor d’espanyol a Tremp i actiu tuitaire que va ser perseguit per donar classe de castellà en català i segons la Guàrdia Civil, per dirigir expressions “barroeres” tant a l’institut armat com altres institucions de l’Estat com la Casa Reial. A Riu, finalment, no el processen.
Els Mossos reblen el clau tot i no poder confirmar
La Guàrdia Civil, però, no havia de patir. La unitat d’informació dels Mossos d’Esquadra a Lleida no s’entretenia i anava per feina. Gràcies als Mossos, es reobre el cas. El 18 de maig, la policia catalana lliura un nodrit atestat a la jutgessa que ha reobert la causa. A través d’un informe ampliatori del primer atestat. En aquest informe de 41 pàgines, els agents d’Informació identifiquen fins a 12 persones, entre elles el raper Pablo Hàssel, a qui acusen d’esperonar la protesta. El sistema de tria és, com a mínim, peculiar, en el benentès que les acusacions són genèriques i fins i tot, en alguna ocasió, els mateixos policies admeten que “no es poden confirmar” les acusacions que recullen en l’atestat. De fet, un dels agents que al·lega haver patit lesions admet que no pot identificar-ne l’autor.
Ara bé, tots els encartats per la policia són vells coneguts per les unitats d’ordre públic destinades a Lleida. Les acusacions de la policia per embolicar-los en el procés judicial consisteixen a dir que “mantenen una actitud poc col·laboradora amb els agents”, “inviten a empentar la línia policial”, “no reculen”, es “mostren actius en la manifestació”, “subjecten una pancarta”, “colpegen els escuts de la policia” i “empenyen la línia policial”. En els annexos de l’atestat, hi incorporen fotografies dels danys que haurien patit furgonetes de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). Tot plegat indicant que els que finalment van entrar a la subdelegació portaven caputxa i no es pot concloure que siguin els mateixos. Un fet que, per a la defensa dels acusats, clama el cel.
La ingent tasca investigadora de la policia catalana i la Guàrdia Civil en aquest cas ha acabat a mans de la fiscalia. Finalment, el ministeri públic demana, per a cadascun de deu dels acusats, 3 anys de presó per desordres públics, 1 any i sis mesos per atemptat a l’autoritat, 9 mesos i 900 euros de multa per lesions i 2.700 euros per danys, així com una responsabilitat civil cap al ministeri de l’Interior de 2.600 euros una de 1.390 per les lesions dels agents dels Mossos. Per a l’onzè acusat, Pablo Hàssel, incrementen la petició de presó per atemptat fins a dos anys en ser reincident. El judici se celebrarà els propers 23 i 24 de novembre a l’Audiència de Lleida.
12
1
