La Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), que va instar l’indult per l’exconseller de Presidència, Jordi Turull, ha presentat un escrit amb què demana l’arxivament del recurs contra la mesura que es va aplicar per treure de la presó no només Turull, sinó tots els líders independentistes. L’escrit, al qual ha tingut accés El Món i que signa l’advocat Jordi Flores, considera que la sala contenciosa del Tribunal Suprem ha d’arxivar, sense ni tan sols entrar a estudiar-ne el fons, els recursos contra els indults presentats per partits polítics com el PP o Ciutadans, així com l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. L’argument és que hi ha “pèrdua sobrevinguda de l’objecte” del recurs. Fins i tot, l’escrit planteja que quedaria sense efecte la inhabilitació que el mateix indult mantenia.
En només tres pàgines, l’equip jurídic de Fundesplai aprofita la interpretació que la mateixa sala penal del Tribunal Suprem va fer sobre la reforma del Codi Penal per argumentar el seu recurs. En concret, destaca que l’equip de magistrats que presideix Manuel Marchena van afirmar en la seva interlocutòria de revisió de la sentència que el delicte de sedició de l’article 544, pel qual van ser condemnats els líders independentistes, “no té encaix” en el nou delicte de desordres públics. Per tant, si no existeix aquest delicte i no n’hi ha cap que protegeixi el mateix “bé jurídic que la sedició”, també “ha deixat d’existir la pena de presó indultada”, ergo, no hi ha recurs possible contra els indults davant una pena que ja no existeix.
Carència sobrevinguda
Així, l’escrit argüeix que el Suprem va deixar clar el passat 13 de febrer que “no existeix identitat substancial” entre la sedició i els desordres públics, perquè el bé jurídic protegit és “atemptar contra la pau pública”. En aquest sentit, recorda que la resolució de revisió de sentència afirmava que no hi havia “suport fàctic per imputar l’autoria del delicte de desordres a Jordi Turull”. De fet, els jutges feien la mateixa reflexió respecte als altres condemnats i només encabien el supòsit dels desordres en els fets provats per condemnar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
“Entenem”, raona l’escrit, “que l’objecte d’enjudiciament que és la pena de presó indultada deixa de tenir sentit perquè ja no existeix el delicte de sedició i, per tant, no existeix la pena de presó indultada, i donat que l’indult mantenia la inhabilitació per l’exercici de les funcions públiques entenem que ja no hi ha res a tutelar o revisar”. És més, l’advocat de Fundeslplai al·lega que si la sala contenciosa –que té la competència per revisar l’indult– “procedís a resoldre la nul·litat d’un indult que ja no indulta pena, en tant que la pena ha deixat d’existir en ser derogat el delicte que va jutjar”. En aquest context, l’escrit argumenta que cal aplicar l’article 22 de la Llei d’Enjudiciament Civil -supletòria del contenciós administratiu- per abonar la tesi que “s’ha produït una carència sobrevinguda de l’objecte del recurs”.
Ni desobediència, ni malversació poden tocar l’indult
Per altra banda, l’escrit de Fundesplai remarca que el Suprem, en la revisió de la sentència arran de la modificació del Codi Penal, només gosa bescanviar la pena del delicte de sedició pel de malversació o el de desobediència per mantenir la condemna. En aquesta línia, l’escrit al·lega que el delicte de desobediència de l’article 410 no és perseguible entre particulars, i per tant, tampoc estaria subjecte a un procediment de recurs. Pel que fa a la malversació, Fundesplai entén que l’únic perjudicat és l’Estat, a través del ministeri d’Hisenda, que ja va exercir d’acusació, a més que ni l’Advocacia de l’Estat ni el ministeri fiscal ha recorregut els indults.
Amb aquest supòsit, la fundació subratlla que ha “desaparegut l’interès que fonamenta la legitimació activa actual” i s’esdevé una manca de legitimació activa dels que van recórrer l’indult. És més, l’escrit apel·la a la doctrina del Tribunal Constitucional, ja més que consagrada, que estableix l’acabament d’un procés per pèrdua sobrevinguda del seu objecte, que connecta amb la pèrdua de l’interès legítim de la tutela judicial amb relació a la pretensió que s’exerceix.
2
