“Una decisió judicial amb la intenció de torpedinar una negociació política”. Aquesta és la interpretació que des de Waterloo i la defensa de l’exili fan de la providència que ha signat aquest dimarts el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena. Un document amb què insta al president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exconseller també exiliat Toni Comín perquè, en el termini de deu dies, informin el magistrat si han presentat un recurs de cassació davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra la sentència del passat 5 de juliol del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que avalava la retirada de la immunitat aprovada pel Parlament Europeu contra els dos eurodiputats.
En concret, Llarena també vol aclarir si l’exili ha demanat mesures cautelars al tribunal, en el sentit que els retorni la immunitat de manera provisional fins que el recurs no es resolgui. Però, per a Waterloo, la petició de Llarena té una altra intenció, que seria conèixer el terreny per “cursar una quarta ordre europea de detenció (OEDE) contra el president i el conseller a l’exili”. Una decisió que busca “dinamitar tot el procés de negociació d’una investidura”. “Si no, no li trobem l’explicació”, afegeixen. En aquest sentit, creuen que Llarena ha trobat la complicitat del ministeri públic -dels quatre fiscals de sala del Suprem que li van demanar que s’afanyés a presentar les euroordres- i a amb la petició de la ‘fiscalia a l’ombra’, Vox.
“No donarem el tret de sortida”
De moment, la tàctica de l’exili implica advertir al jutge que no li poden donar la informació que demana. “Seria com tocar la campana per anunciar el sopar, seria tant com dir-li que obrim la veda per empaitar-nos o bé que no els pots perseguir”, defineixen des de Brussel·les. És a dir, que l’exili no vol donar pistes sobre les seves tàctiques ni voldran donar cap tret de sortida a una nova persecució.
En tot cas, ahir mateix el TJUE informava del registre del recurs i anunciava que els recurrents podien interposar una petició de mesures cautelars en qualsevol moment. Una possibilitat que tenia prevista i programada l’equip legal de l’exili que coordina Gonzalo Boye. En aquest sentit, esperen les passes de Llarena, que en la seva resolució del passat juliol ja anunciava que no bellugaria fitxa fins que s’interposés el recurs de cassació davant del TJUE.
Però Bèlgica… què hi dirà?
En tot plegat, hi ha un factor que la defensa té molt en compte i és el paper de les autoritats judicials belgues en aquest procés. La justícia belga és la que haurà de decidir si tramita o no una virtual ordre d’extradició d’algun dels membres de l’exili. De fet, ja s’hi va negar en el cas del conseller Lluís Puig. Però ara la situació és ben diferent. En aquest sentit, la defensa de l’exili preveu que el jutge belga que hagi de tramitar una euroordre preguntarà al Tribunal Suprem “si compta amb un nou suplicatori perquè el que va demanar al Parlament Europeu el març de 2020 estava vinculat a l’euroordre d’octubre de 2019”.
Precisament, l’euroordre d’octubre de 2019, just després de la sentència del Procés, va quedar sense efecte per ordre del mateix Llarena, a través de la interlocutòria del passat 12 de gener. Una resolució amb què valorava la nova situació processal i la qualificació dels delictes objecte de l’OEDE després de la derogació del delicte de sedició. En aquest context, la defensa de Puigdemont, tot i admetre que la sentència del TGUE del cinc de juliol no els dona la raó, “vincula la decisió exclusivament amb la decisió del Parlament Europeu de l’11 de març de 2021, que només valorava la petició de Llarena de març del 2020, en base l’OEDE d’octubre del 2019. En conclusió, la defensa de l’exili interpreta que “Llarena necessita un nou suplicatori, però amb l’activació de les euroordres pot ajudar a entrebancar la negociació del PSOE i Sumar amb l’independentisme”.
