Finalment, res. El jutge del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta per la infecció amb el programa informàtic Pegasus dels telèfons mòbils del president de govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Interior i Agricultura, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas, respectivament. El magistrat ha acordat l’arxivament amb l’argument que Israel no ha ajudat en res. De fet, fa una carpetada al cas davant l’“absoluta” falta de cooperació jurídica d’Israel, que “ni ha contestat la comissió rogatòria enviada per l’Audiència Nacional i ha frustrat la continuació de la investigació”.
De fet, és el mateix arxivament provisional que el Jutjat d’Instrucció número 20 va acordar en el cas de l’expresident del Parlament, Roger Torrent, i de l’actual cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. En aquest cas, però, Calama deixa clar en la seva interlocutòria que s’ha “posat en perill la seguretat de l’Estat”. Així en detalla diverses infeccions però no en pot concloure cap indici que permeti esbrinar l’autoria de la infecció. Calama admet que es troba en una situació “d’impotència investigadora”. En aquesta causa, Calama va deixar fora la Generalitat de Catalunya, que es va personar per l’espionatge al president Pere Aragonès.
Cinc vegades el telèfon de Pedro Sánchez
Segons la resolució judicial, a la que ha tingut accés El Món, d’acord amb els indicis recollits al llarg de la investigació per revelació de secrets, es va infectar fins a cinc vegades el mòbil del president de l’executiu espanyol. En concret, entre octubre del 2020 i desembre del 2021. El primer dels processos que s’han detectat com perjudicials es va produir entre el 19 i el 21 de maig de 2021 i la quantitat d’informació “exfiltrada” entre les dues dates va ser de, com a mínim, 2,57 GB. La segona es va detectar el 31 de maig i la informació “exfiltrada” va ser de 130 MB.
Pel que fa al mòbil de la ministra de Defensa, segons la interlocutòria, presenta indicis d’haver estat infectat per Pegasus en quatre ocasions, entre el maig i l’octubre del 2021, mentre que el del ministre de l’Interior ho va ser en dues ocasions, el 2 i el 7 de juny del mateix any. Per part seva, el mòbil del ministre d’Agricultura, va ser objecte d’una infecció el 25 de juny de 2021, si bé la quantitat d’informació “exfiltrada” (inferior a 1 kb) apunta que va ser més un intent d’infecció que no va donar fruits per l’existència d’una de les aplicacions vacuna. El Centre Nacional d’Intel·ligència, a través del Centre Nacional de Criptologia, ha estat el responsable de la investigació tècnica.
Israel ‘passa’ de l’Audiència Nacional
La resolució és força dura amb l’Estat d’Israel per la seva manca de col·laboració davant les peticions de l’Audiència Nacional. En aquest context, el magistrat relata que per tal de determinar la identitat de les persones que haurien comès els fets, explica el magistrat, es va dirigir una comissió rogatòria a Israel amb una sol·licitud d’informació a l’empresa propietària de Pegasus, NSO GROUP, i la petició de declaració com a testimoni del seu CEO. Una sol·licitud de cooperació jurídica internacional, que ha calgut ampliar en una ocasió i que s’ha “recordat” fins a dues vegades per al seu compliment. D’aquí que critica “l’absoluta manca de cooperació d’Israel” que en un any “lamentablement no ha enviat cap resposta”. “Aquest silenci evidencia clarament una manca absoluta de cooperació jurídica per part del Govern d’Israel, això permet presumir que la comissió rogatòria en qüestió, quatre vegades remesa, mai no es complirà”, escriu convençut el magistrat.
Calama es queixa que Israel no compleix el principi de bona fe que recull l’article 26 de la Convenció de Viena de 1969. Un article que, a parer del jutge, hauria d’obligar l’Estat d’Israel a exterioritzar i fer públiques pels conductes processals establerts, les raons de la negativa a executar la comissió rogatòria i també hauria de justificar com en aplicació d’aquest conveni s’hi pot oposar a complir-les. “Arribats a aquest punt, aquest òrgan jurisdiccional poc o gens pot fer per al compliment de la comissió rogatòria de referència i, per tant, perquè aquesta investigació avanci”, es resigna jutge.
D’aquí que Calama plantegi “una eventual via diplomàtica que sigui capaç d’impulsar el compliment de les obligacions derivades dels tractats internacionals, i l’exercici de les quals correspon al govern, en aquest cas, a més, víctima del delicte objecte d’investigació”. Així posa deures al cap de penal de l’Advocacia de l’Estat, Rosa Seoane, de la que “sense cap mena de dubte” espera que “com a representant processal de l’Administració General de l’Estat, impulsarà l’exercici de la via esmentada a través dels mecanismes que amb aquest propòsit compta el govern d’Espanya”, ordena tàcitament. Calama, però, reconeix que es troba en una situació “d’impotència investigadora” que deixa el procediment en “latència”.
4
