“10.000 euros –actualitzats a la data de finalització del procediment més, eventualment, els interessos de demora corresponents”. Aquest és l’import que haurà de pagar l’Ajuntament de Reus a una família per desenterrar per error el cadàver d’un parent. Així ho ha decidit la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, en una resolució aprovada en la reunió del passat 12 de març a la qual ha tingut accés El Món i en què els assessors jurídics de l’administració catalana estiren les orelles al consistori del Baix Camp per la clamorosa errada administrativa, que consideren que va produir un “dany moral i espiritual” als familiars que han instat la reclamació.
Els reclamants exigien 50.000 euros perquè, a més, no tenien cap garantia que el familiar que van exhumar i tornar a enterrar fos el mateix i perquè també van desaparèixer objectes personals del finat. La família afectada ha viscut un veritable viacrucis administratiu des que, el 16 de setembre de 2024, van interposar la reclamació, amb peticions contínues de documentació que no tenien cap sentit i posant en pràctica el que s’anomena prova diabòlica, és a dir, invertir la càrrega de la prova administrativa als afectats.
Finalment, l’Ajuntament va proposar als reclamants 10.000 euros d’indemnització i una nova cerimònia. Però els familiars s’hi van oposar i van exigir més diners, i com a mínim, afegir una actualització econòmica i els interessos de demora. L’equip jurídic de l’administració estima la reclamació, però la limita a deu mil euros, tot i que sí que hi afegeix els interessos de demora i les actualitzacions. El cas també va destapar la desaparició d’objectes personals del difunt com un rellotge, una cadena i un portacigarretes.
“El cadàver es va trencar”
Segons l’expedient, els reclamants van patir la mort d’un familiar el juny de 2022 i va ser inhumat al cementiri municipal en un nínxol concret. Poc més d’un any després, el setembre de 2023, els responsables dels serveis funeraris municipals es van posar en contacte amb la familiar que figurava com a titular del dret funerari per convocar-la a una reunió que es va dur a terme el mes d’octubre següent. La trobada tenia per objectiu informar-la que s’havia obert la sepultura del seu parent a “causa d’un error administratiu”. L’error va ser que la identificació del nínxol d’un enterrament que s’havia de fer era el nínxol Y de l’illa Z, però es van girar els números del nínxol.
El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora indica que els responsables del cementiri que el “fèretre es va moure per efectuar una comprovació, i que en moure’l es va trencar pel mal estat a conseqüència de la humitat”. “D’una manera unilateral”, continua el document, “les restes òssies es van dipositar en un sudari de plàstic sense el fèretre i que es van tornar a deixar a la sepultura que van tornar a tancar, sense informar la família en aquell moment, sinó dies després”. La resolució detalla que, “per reparar l’error, els responsables municipals els van oferir, sense cost, l’obertura del nínxol per traspassar les restes a un nou fèretre, i celebrar una cerimònia en record del difunt, en el moment que transcorreguessin dos anys des de la inhumació”.
Més sorpreses
La família van rebutjar la proposta i van sol·licitar l’obertura immediata del nínxol per tal de comprovar que, efectivament, era el seu familiar qui reposava a la sepultura i comprovar l’estat de les restes. La petició se’ls va denegar, al·legant que el Departament de Salut no ho permetia perquè, d’acord amb la normativa de “policia sanitària mortuòria”, havien de transcórrer dos anys des de la inhumació per poder obrir la sepultura. El mes de juny de 2024, poc abans que transcorreguessin els dos anys des de la inhumació, els familiars van sol·licitar novament l’obertura de la sepultura. Al cap d’un mes van celebrar una reunió a l’oficina del cementiri per efectuar els tràmits pertinents i acordar el dia de l’exhumació.
I aquí va aparèixer una nova sorpresa. En el decurs d’aquesta reunió es van assabentar que no només s’havia manipulat el cadàver per a traslladar-lo del fèretre a un sudari, sinó que també es va dur a terme una “reducció de restes sense coneixement i autorització prèvia de la família”. El dia de l’exhumació es van adonar que “faltaven objectes personals amb els quals es va enterrar el difunt, una cadena d’or amb una medalla, un rellotge platejat i un portacigarrets de pell”. Tot i això, la resolució ressalta que la desaparició dels elements no s’ha pogut acreditar. Finalment, però la comissió considera que hi ha hagut un mal funcionament de la gestió del cementiri i un mal moral per als familiars a qui els correspon 1.111 euros d’indemnització per a cadascun, i no els més de cinc mil que reclamaven. Comptat i debatut, la comissió jurídica admet 10.000 euros més interessos en total per als familiars, com a responsabilitat patrimonial de l’administració.
