“Fa temps que la branca judicial del Procés sembla el joc SuperMario, a cada moviment, una nova pantalla”. Amb aquesta frase, un dels principals assessors jurídics de les víctimes de la repressió post Primer d’Octubre descrivia les diferents fases que es van generant en el marc de les causes judicials obertes, que mai no s’acaben. La referència al famós videojoc, en el qual mai no s’acaben les pantalles, ve marcada per la decisió que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de dictar aquest dijous, a les deu del matí, la seva sentència sobre si la llei d’amnistia s’adapta al dret europeu.
Comptat i debatut, tots els operadors jurídics implicats, i fins i tot fonts de l’alta magistratura espanyola i de la fiscalia general, donen per fet els magistrats europeus avalaran la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. De fet, en concordança amb el criteri que va establir el mateix advocat general del TJUE, Daniel Spielman, en el seu informe de conclusions del passat 13 de novembre. Tot i que la seva opinió no és vinculant, normalment els magistrats li fan cas i, més, si és favorable als processats o al ciutadà.
Spielman va deixar clar que la llei d’amnistia no contradeia el dret europeu i era respectuosa amb el principi de seguretat jurídic. A més, afegia que en cap cas topava amb les directives en matèria antiterrorista, un dels arguments del Tribunal Suprem per denegar l’aplicació de la llei als encausats en l’operació Judes processats, acusats de delictes de terrorisme. Si la Gran Sala del TJUE segueix fil per randa el criteri de l’advocat general, la política catalana i espanyola entrarà en una nova pantalla. Però no serà, ni de bon tros, la definitiva.
Fixa un criteri
El TJUE com a cúria fixa uns criteris d’interpretació que es limiten a les qüestions que li plantegen, com és el cas de l’amnistia. És a dir, aquest tribunal no és una quarta instància espanyola, sinó que, en el cas de l’amnistia, es limita a aclarir els dubtes que li plantegen els tribunals de l’estat. En aquest cas, el Tribunal de Comptes, l’Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un jutjat de Vilanova, aquest últim per un cas de desobediència arran d’un conflicte amb un llaç groc d’una membre d’una mesa electoral.
Tots quatre tribunals van presentar les seves qüestions prejudicials sobre l’aplicació de l’amnistia en cada cas concret, però la resolució tindria una dimensió general sobre la interpretació del text per part dels tribunals espanyols. Cal recordar que el Tribunal Suprem no ha presentat cap qüestió prejudicial sobre la seva peculiar interpretació del delicte de malversació per esquivar l’aplicació de la llei. Un delicte pel qual es mantenen inhabilitats políticament els condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com els exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Per tant, el TJUE no es pronunciarà sobre si el Suprem va vulnerar el dret europeu per no haver-los aplicat l’amnistia, perquè no ho ha preguntat ningú.
Els magistrats només dictaran una resolució sobre l’orientació de l’aplicació de la llei amb relació al dret europeu. És a dir, la seva decisió no és executiva sobre els casos consultats, perquè després encara ha de passar pel sedàs dels tribunals espanyols que han plantejat cada qüestió. Seran aquests tribunals els que, sobre la base de la resolució del TJUE, apliquin o no la llei d’amnistia i triïn amb quins arguments, un cop aclarits els dubtes. En resum, si el TJUE avala l’amnistia, l’endemà no podrien tornar de l’exili Puigdemont, Puig i Comín, ni els inhabilitats podrien formar part d’una candidatura electoral. Ara bé, la resolució sí que gaudeix d’un ascendent clar sobre el poder judicial espanyol i, en certa manera, barra el pas a possibles maniobres dilatòries utilitzant les institucions europees. Per exemple, aquest aval del TJUE minimitza el risc que hi hagi una nova qüestió prejudicial presentada pel Suprem. A tot això, cal afegir el paper del Tribunal Constitucional, que certament tindrà protagonisme en el que hagi de passar després de la sentència europea.
L’empara del TC
En aquest context, un detall gens menor són els recursos d’empara interposats al TC pels condemnats i els exiliats per la inaplicació de l’amnistia. Uns recursos que portaven inclosa la petició de mesures cautelars, com ara la suspensió de la inhabilitació que prohibeix l’activitat institucional dels inhabilitats i de les ordres de detenció estatals que impedeixen el retorn dels exiliats. Unes mesures que no es van acordar, seguint el criteri de la fiscalia del Tribunal Constitucional que s’hi va oposar.
Ara, amb la majoria de recursos d’inconstitucionalitat i qüestions d’inconstitucionalitat resoltes, el TC ja ha establert la doctrina definitiva sobre la validesa i la concordança de la llei d’amnistia amb la Constitució. Això sí, no de manera unànime, perquè el sector més ultraconservador ha emès a cada resolució un vot particular contrari al vistiplau constitucional de la llei. La decisió del TJUE pot facilitar, amb nous arguments, la resolució dels recursos d’empara. És a dir, que els magistrats del TC –almenys una majoria– estimin que s’han vulnerat els drets fonamentals dels inhabilitats i els exiliats per la inaplicació de l’amnistia.
Al setembre, potser
En tot cas, la decisió del TC encara quedarà pendent unes setmanes. La decisió del TJUE arribarà just quatre dies abans del darrer plenari convocat pel Tribunal Constitucional, previst per al 20 de juliol. Fonts del mateix òrgan apunten que no hi haurà prou temps per deliberar la resolució sobre aquesta qüestió abans de les vacances i, de moment, allunyen la decisió cap al setembre. El plenari tampoc vol deixar la solució dels recursos en mans de la sala de vacances, una secció de tres magistrats que garanteix que el TC no s’aturi per complet davant afers molt urgents. Aquesta sala ja va fer saltar les alarmes, fins i tot a la Fiscalia, quan el 9 d’agost de 2023 va canviar la doctrina del mateix TC tombant un recurs de Puigdemont, aprofitant que tenia majoria conservadora. Un fet que depassava les seves competències i deixava de banda anys i panys de tradició jurídica de posar en coneixement del ple els recursos interposats. La divisió que es va produir en aquell moment en el si del TC va obligar a mantenir en guàrdia el sector progressista, que ja ha tingut cura de tenir el poder d’aquesta sala de vacances els darrers dos anys per evitar ensurts.
El Tribunal Suprem
Sia com sia, si el TJUE avala la llei d’amnistia i el TC estima els recursos d’empara, la pilota tornarà al terrat del Tribunal Suprem. La sala penal de l’alta magistratura espanyola tindrà la clau mestra. En primer terme, podria aplicar de manera immediata l’amnistia. Una opció que, ara per ara, ningú no contempla, ni els submergits en la fe més profunda. També podria presentar una nova qüestió prejudicial, tot i que, processalment, ja ho hauria d’haver fet. Aquesta opció es fonamenta en el fet que encara no n’ha interposat cap sobre l’aplicació de l’amnistia als jutjats per l’1-O. Ara bé, aquest camí tindria els dies comptats, perquè el TJUE, en una primera anàlisi, podria concloure que hi ha “manca d’objecte” perquè seria una consulta ja resolta en les anteriors qüestions presentades.
Una altra de les possibilitats és que el TC faci el que es coneix com un “ERO”, és a dir, obligui el Suprem a aplicar una norma de dret positiu de manera directa. Com va passar en els recursos d’empara presentats pels condemnats pel cas dels ERO d’Andalusia. Uns recursos que van fer saltar guspires entre el Suprem i el TC, donat que la sala penal va dictar una interlocutòria que deixava entreveure que, si els magistrats del TC els obligaven a aplicar una norma de dret positiu, els podrien acusar de prevaricació. Finalment, el seny es va imposar i, en una interlocutòria posterior, el Suprem va fer marxa enrere.
El Suprem també pot escudar-se en una interpretació nova de l’aplicació de la llei d’amnistia, tenint presents els paràmetres de la sentència del TC i del TJUE. Un escenari que es permet gràcies al fet que el dret positiu i ordinari és potestat dels tribunals ordinaris i els magistrats poden interpretar les dues resolucions en el cas com considerin més pertinent, en un excés d’independència judicial. I, en darrer terme, el Suprem pot fer dormir el son dels justos a la decisió sobre si aplicar o no l’amnistia perquè domina l’agenda del procés judicial. Un exemple d’aquesta mena de maniobres és el cas dels recursos dels membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent.
L’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes
Pel que fa a les resolucions concretes, caldrà tenir present la decisió sobre la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes, que reclama entre 3 i 5 milions d’euros a 33 líders polítics del Procés, alts càrrecs i càrrecs dels Governs des de l’any 2011. Spielman va deixar clar que no hi havia afectació als fons europeus i, per tant, el cas era amnistiable. Amb el benentès que la llei no oblida la disposició que impedeix amnistiar la malversació de fons europeus.
L’altre gran cas que es dirimirà és el de l’operació Judes: si era terrorisme o no i, per tant, si s’han d’excloure de l’amnistia els CDR d’aquells imputats en aquella causa. Spielman va concloure que la llei d’amnistia no deixava desprotegida la normativa europea contraterrorisme i que el text s’havia fet de manera conscient per evitar el que molts titllaven “d’autoamnistia”. La sala penal de l’Audiència Nacional ja espera la resolució del TJUE amb delit. Cal tenir present que el seu president, el magistrat Félix Guevara, ja seria la segona vegada que aplica una amnistia, perquè ja ho va fer l’any 1977.
En definitiva, la sentència del TJUE serà una orientació jurídica però també, o bàsicament, política, com ho era la intencionalitat de les qüestions prejudicials presentades. De fet, Spielman encetava la seva opinió citant el llibre Constitució dels atenesos, d’Aristòtil, en la versió de M. García Valdés, editada per Gredos l’any 1984. “Per les coses passades ningú no podria venjar-se de ningú, excepte dels Trenta, dels Deu, dels Onze i dels que van manar al Pireu; i ni si rendien comptes”, recordava Spielman en paraules d’Aristòtil per recordar la “voluntat explícita de reconciliació política que va acompanyar a la restauració de la democràcia a Atenes l’any 403 aC, després de la tirania dels Trenta”. És a dir, el que caldrà a partir de la decisió del TJUE és, únicament, voluntat d’aplicar l’amnistia. Una voluntat que, de manera evident, fins ara s’ha trobat a faltar.
