En plena efervescència de la precampanya electoral del 12 de maig, un gran protagonista del Procés torna a l’escenari. Serà el pròxim dia 11 d’abril. La data prevista per tal que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) presenti les conclusions del recurs de cassació interposat pel president a l’exili Carles Puigdemont i l’eurodiputat Toni Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits.
El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2018, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. La decisió de Tajani va tenir el suport del TGUE i l’equip jurídic de Puigdemont va interposar recurs de cassació que tindrà la seva resposta dijous de la setmana vinent. El fet que Puigdemont anunciés que renunciava a ser eurocandidat per presentar-se a les eleccions catalanes afegeix valor a la imminent resolució del TJUE.
Un llarg camí processal
Antonio Tajani va basar la seva decisió en el fet que no havien complert els requisits de la llei espanyola per recollir l’acta el juliol de 2018. Principalment, no haver jurat la constitució espanyola. Mesos després, el desembre de 2019, i després de la sentència de la Doctrina Junqueras, van poder recollir immediatament llurs actes fins a dia d’avui. Tot i tenir l’acta van presentar recurs reclamant que s’anulessin els tràmits que en forma d’obstacle va interposar Tajani. En concret, denegar el seu accés la recepció especial com a diputats electes, no prendre nota dels resultats oficials i fer cas d’una llista alternativa que va presentar Espanya, declarar vacant l’escó o no abonar els salaris o passar de drets com la immunitat.
El TGUE, però, va veure -a l’igual que els advocats de l’Eurocambra i de l’Estat espanyol, parts en la causa- que el Parlament es va “limitar a prendre nota de la situació” notificada per les autoritats espanyoles. Així, interpretava que la “impossibilitat” de prendre l’escó i assumir el mandat “no es derivava de la negativa” de Tajani, sinó “de l’aplicació del dret espanyol”. La sentència, gens beneficiosa als interessos de l’exili va ser recorreguda davant el TJUE. Ara, les conclusions entraran en campanya de nou.
Quatre motius
El recurs se sosté en quatre motius. En primer lloc, al·leguen que el TGUE va incórrer en error de Dret i va infringir l’article 47 de la Carta en tant que no van poder exercir els seus drets polítics des del minut zero. En segon terme, els recurrents argüeixen que es va “interpretar erròniament el repartiment de competències entre les autoritats estatals i el Parlament europeu”. En concret, recorden que si els haguessin reconegut el seu dret des de bon principi, Puigdemont i Comín haurien d’haver pogut ocupar els seus escons mentre es resolia la controvèrsia. A més, addueixen que és un acte impugnable la decisió de no atorgar-los l’acta de diputat i que, a diferència del que assenyala la sentència, sí que van formular la sol·licitud d’empara de privilegis i immunitats que preveu el reglament de l’eurocambra.
