El cas Koldo, o cas Ábalos, o cas Cerdán, depenent de l’imputat que tingui la iniciativa, està obrint una nova dimensió en els diàlegs jurídics i processals. La batussa dialèctica entre el magistrat instructor del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, amb més petxines que una tortuga, i els advocats dels principals acusats, lletrats avesats a complexos processos penals, és vitamina per un nou manual de dret. Ho demostren les darreres interlocutòries de l’instructor amb què denega sense embuts les diligències demanades per José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo Garcia.
L’argument del jutge és simple: són diligències “inútils i ineficaces”, tant en benefici de l’investigat com en contra. Ara bé, el magistrat Puente s’esplaia sense complexos en els arguments que explica en les seves resolucions. En concret, Ábalos demanava una sèrie de documents mercantils -com albarans de lliurament- de material sanitari del ministeri de Transports. Una demanda que el jutge tomba, ras i curt, perquè entén que res té a veure amb el cas que està investigant de cobrament de comissions il·legals.
I, per altra banda, unes diligències amb què l’exministre de Transport volia acreditar que gastava molts “fulls” i que no es poden confondre les peticions de folis amb una metàfora de diners en efectiu tal com apunta la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) en el darrer informe presentat a l’instructor. La interlocutòria, de vuit pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, deixa clar que no acceptarà més diligències que puguin entorpir l’acceleració de la instrucció.
“Ja sabem que s’ho imprimeix tot”
En concret, és un atestat on els analistes de la Guàrdia Civil destaquen que Ábalos reclamava a Koldo, com a assessor, que li fes arribar “folis”, tant al seu habitatge oficial com al despatx del Ministeri. Unes peticions que els uniformats creuen que es refereixen a diners. Ábalos reclamava al jutge lliurar un ofici al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana a fi que des de la secretaria del ministeri, se certifiqués el nombre de folis lliurats entre els anys 2018 i 2021, quan Ábalos va ser ministre.
“Amb el degut respecte i consideració a la defensa del senyor Ábalos, sembla clar, una vegada més, que la diligència d’investigació interessada, no podria aportar al procediment cap extrem veritablement rellevant”, ironitza el jutge. “És obvi, o almenys força probable, que al llarg dels anys en què el senyor Ábalos Meco va oficiar com a ministre del govern d’Espanya faria ús de folis”, puntualitza. “Fins i tot, resulta perfectament possible que utilitzés un nombre de folis inusualment alt, a causa de la seva declarada preferència per imprimir bona part dels documents amb què treballava”, continua el magistrat. “És molt possible, però també és del tot irrellevant”, conclou.
“No té gens d’interès per a aquesta causa conèixer, a través d’una certificació de l’oficial major del Ministeri, el nombre de folis que van ser subministrats a la secretaria del senyor ministre. “Primerament, perquè és obvi que els missatges a què es refereix l’informe policial no anaven dirigits a la secretària o a la secretaria del ministre sinó a un dels seus assessors -entre les funcions dels quals, per molt àmplies que fossin, no sembla inclosa la de proveir el senyor ministre de folis-; i perquè, a més, les consideracions que s’efectuen a l’informe policial sobre el possible significat de l’expressió ‘folis’ en l’esmentat context comunicatiu, no es veurien gens alterades”, sentencia.
