El seny s’ha imposat. Els magistrats de la secció segona de l’Audiència de Tarragona han tancat de manera definitiva el cas Mariona. Un sumari que fa més de sis anys que està en dansa i que acusava una àvia de més de setanta anys, amb caminador, i sis persones més d’un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil. Els tres magistrats han rebutjat l’enèsim intent de l’Advocacia de l’Estat de mantenir el cas viu, després que el ministeri fiscal va demanar l’arxivament del cas.
En una interlocutòria, dictada el 26 de gener i notificada aquest divendres a les parts, l’Audiència tarragonina ha rebutjat el recurs d’apel·lació contra la decisió jutjat d’instrucció 3 de Tortosa d‘arxivar el cas de la Mariona. El sobreseïment, del passat 13 de març, va ser aprovat a petició del ministeri fiscal, que entenia que de la investigació que s’havia dut a terme no es podia interpretar que s’havia comès cap delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal.
Comentaris a Facebook i “l’angoixa” d’un guàrdia civil
El cas es remunta al Primer d’Octubre del 2017. La Mariona, defensada per la lletrada Montserrat Vinyets, i set persones més haurien escrit a les xarxes socials retrets i crítiques a un brigada de l’institut armat per la seva intervenció a Roquetes i la Ràpita, on va ser retratat durant l’operatiu policial contra el referèndum. El guàrdia civil acusava els investigats de produir-li una “angoixa que li hauria fet agafar la baixa del servei. L’arxivament de la causa, després d’una ingent prova practicada, va ser recorregut per part de l’Advocacia de l’Estat en considerar que la decisió de la jutgessa instructora li havia produït “indefensió” com a acusació particular. Un fet que ara nega l’Audiència de Tarragona.
En un principi, en un primer moment, la jutgessa d’instrucció sostenia que els missatges “incitaven a l’odi i la discriminació [contra el brigada] per la seva condició de guàrdia civil i per haver participat en el dispositiu per tal d’impedir la celebració del referèndum”. Les defenses en un primer moment i, posteriorment, el ministeri fiscal entenien que un cos policial no pot objecte d’un delicte d’odi. Finalment, la jutgessa va donar un cop de carpeta al cas, sobretot per un defecte formal important: que l’Advocacia de l’Estat no havia presentat escrit d’acusació dins el termini establert.
Els lletrats de la Moncloa, però, van al·legar indefensió i que, si bé podien compartir que potser no hi havia delicte d’odi, sí que hi veien altres possibles delictes. Però no n’especificaven cap. Tots els implicats, el ministeri fiscal inclòs, van presentar al·legacions contra el recurs de l’Advocacia de l’Estat i el passat 26 de maig es va acordar elevar el recurs a l’Audiència, que ara ha tancat de manera definitiva el cas.
