L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, torna a estar sobre la taula del Tribunal Constitucional (TC). En aquest cas, serà el 24 d’octubre quan els magistrats s’hauran de trobar per celebrar el que s’anomena “primera deliberació” sobre un punyent incident de recusació contra tres magistrats del tribunal. Entre els recusats, el mateix president del TC, Cándido Conde-Pumpido. Un procediment que té l’origen en la detenció de Costa durant el procés d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas de desobediència contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Precisament, un cas seguit a instància de la Fiscalia arran de la denúncia del mateix TC i del que finalment en van resultar absolts.
El pròxim dimarts, serà la magistrada Concepción Espejel, l’encarregada d’explicar la primera deliberació com a ponent del cas. Espejel és la magistrada, la que va firmar el vot particular que volia condemnar per sedició el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i la mateixa que va maniobrar per reclamar a l’advocat Gonzalo Boye una indemnització de danys i perjudicis en un cas que fins i tot la fiscalia avalava que està prescrit. Espejel és del sector contrari als recusats per Costa, els magistrats Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo, a més de Conde-Pumpido. La deliberació es preveu intensa. Conde Pumpido s’ha apartat de causes sobre el Procés en admetre que podia contaminar els recursos.
Una detenció i una revenja
El cas que ha esperonat la recusació es remunta al 27 d’octubre del 2021, quan Costa va ser detingut pels Mossos d’Esquadra per ordre de la instructora del cas per desobediència, Maria Eugènia Alegret. Després de l’arrest, Costa va interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i el mes de desembre va ser acceptat a tràmit, en entendre la sala d’admissions que tenia prou transcendència constitucional en el sentit que no hi havia doctrina sobre una detenció d’aquestes característiques. Un cop es va saber la magistrada ponent, Costa va interposar un incident de recusació contra els magistrats Cándido Conde Pumpido, Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo. L’exvicepresident del Parlament al·legava que els magistrats estaven contaminats perquè tots tres l’havien denunciat a la fiscalia per obrir el procés pel qual va ser detingut.
Per altra banda, el fet que Espejel sigui la ponent ha despertat tota mena de suspicàcies. Espejel és una declarada adversària de l’independentisme, però tampoc cau gairebé al sector progressista del Tribunal. Com a mostra, la batussa arran de la sentència sobre la llei de l’avortament, que Conde-Pumpido va obrir amb Espejel perquè la magistrada es volia abstenir de participar en la resolució. Conde-Pumpido no ho va acceptar i va pressionar per tal que participés en la sentència que havia d’avalar una llei recorreguda des de feia 11 anys. Espejel va al·legar que havia participat, com a membre del CGPJ, en la redacció de la llei. Conde Pumpido no ho va acceptar, una maniobra per evitar una recusació de tres magistrats més que haurien deixat el tribunal tocat en una decisió primordial de la política espanyola dels darrers anys. Un ambient propici per una revenja d’Espejel contra els ‘progres’ del TC.
