“La tipicitat subjectiva del delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal requereix la presència d’un mòbil discriminatori i d’un ànim de provocació, inexistent en el supòsit que ens ocupa, tal com magistralment ha determinat la sentència impugnada”. En aquesta oració, l’advocat de l’humorista Jair Domínguez, Jaume Alonso-Cuevillas, resumeix la impugnació al recurs d’apel·lació que ha interposat Vox contra l’absolució del seu client per haver desitjat Un bon dia de merda a la formació de Santiago Abascal, en la secció que portava aquest títol al programa El matí de Catalunya Ràdio.
L’escrit, de sis pàgines i al qual ha tingut accés El Món, referma el relat dels fets provats, la valoració de la prova practicada en la vista oral i els fonaments de dret explicats pels magistrats de la secció 3a de l’Audiència de Barcelona per justificar l’absolució de l’humorista. Vox es va querellar per un comentari humorístic on proposava un “cop de puny a la boca” al feixisme després dels bons resultats de la formació ultraespanyolista en unes eleccions. El tribunal va considerar que no hi havia cap element d’odi i va circumscriure l’acudit en el marc de la llibertat d’expressió.
La sentència, clau
Vox reclama a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la revocació de l’absolució al·legant “insuficiència, irracionalitat i inconsistència interna en els motius de l’absolució”. La resposta de la defensa de Domínguez no s’ha fet esperar i reclama confirmar l’absolució fent valdre l’anàlisi del cas a la sentència. De fet, arriba a qualificar el recurs de Vox d’un instrument “d’interès partidista” que “minva” un dret constitucional com és la llibertat d’expressió.
La defensa de l’humorista insisteix que Vox no pot ser considerat un col·lectiu vulnerable d’un suposat delicte d’odi. Un element essencial per interpretar la conducta delictiva. Per altra banda, fa una síntesi minuciosa de la doctrina i la jurisprudència aportada per la sala per insistir que l’expressió proferida per Domínguez no podia tenir caràcter ni cap element integrat en el concepte de delicte d’odi perquè va ser una expressió puntual, que no incitava a cap conducta d’agressió ni a reaccions violentes –com va recordar la mateixa prova pericial d’intel·ligència dels Mossos d’Esquadra– i que, a més, no existia un ànim discriminatori ni cap ànim de provocació més enllà de ser un “missatge satíric” o simplement “humor”.
