Nova etapa en el cas del mosso d’esquadra que va picar amb la porra els dits de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa durant la protesta contra la cimera francoespanyola del 19 de gener a Barcelona. És la derivada oberta pel departament d’Interior, que ha iniciat un expedient sancionador per import de 601 euros a Josep Rafel, el testimoni que va retratar l’agent de la Brigada Mòbil de la policia de la Generalitat que va colpejar la mà del polític amb una defensa extensible. Aquest dimarts, Josep Rafel, ha presentat l’escrit d’al·legacions, fet que implica que, si li desestimen, ja no es podrà acollir a pagar la sanció amb un descompte del 50%. En el text, no només nega els fets que li atribueixen –vulneració de la llei mordassa–, sinó que argüeix que l’article que li apliquen d’aquest text legal va ser declarat inconstitucional i que no pot fonamentar la sanció imposada.
Les imatges captades pel testimoni sancionat han estat cabdals per imputar el mosso en el procediment obert per lesions al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona a demanda de Costa. De fet, aquest dimarts fa una setmana que Josep Rafel va prestar declaració com a testimoni, a més de dues persones més. El mosso acusat de l’agressió també va declarar. El policia no va negar en cap cas els fets i els va circumscriure a una ordre que li havia imposat el sotsinspector que comandava l’operatiu a lloc de la protesta. La denúncia d’Interior es va fonamentar en la llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana (LOSC), coneguda popularment com a llei mordassa, sota l’acusació d’haver fet un “ús no autoritzat d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat”.

Manca d’identificació
L’escrit d’al·legacions, al qual ha tingut accés El Món, destaca un altre fet ben curiós. L’home denunciat en cap moment va ser identificat per la policia actuant aquell dia. “Es nega que l’agent denunciant procedís a identificar qui subscriu i menys a aixecar o notificar cap acta de denúncia a l’interessant en el moment i lloc dels fets”, subratlla l’escrit. És a dir, que la forma “quasi automàtica” de l’expedient, amb què Interior justifica l’obertura de l’expedient, no va ser tan “quasi” ni gens “automàtica”, sinó que es va fer a posteriori de l’actuació. I, un cop es van denunciar els fets al jutjat de guàrdia, els Mossos van investigar la identitat i el perfil de qui havia realitzat les fotografies que permetien identificar l’agent actuant. Un fet que podria sustentar, a criteri de la defensa tant de Josep Rafel com de Josep Costa, una querella per coaccions a un testimoni.
En tot cas, el denunciat nega que “hagi fet ús de cap imatge que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents i de les instal·lacions protegides o posar en risc l’èxit d’una operació”. “En realitat”, explicita, “tal com s’aprecia a la publicació de Twitter que se cita en l’acord d’iniciació del procediment, no és possible identificar l’agent denunciant, perquè va protegit amb el casc i uniforme reglamentari”. “En qualsevol dels casos, es tracta de les imatges d’una actuació policial a la via pública que en cap sentit no afecten la privacitat dels agents ni de cap manera posen en risc de forma concreta la seva seguretat”, constata.
Inconstitucionalitat de l’article aplicat de la llei mordassa
En les mateixes al·legacions, Josep Rafel emfatitza que “sorprenentment, la denúncia ignora que el precepte aplicat – l’article 36.23 – ha estat declarat parcialment inconstitucional i sotmès a interpretació conforme per les sentències del Tribunal Constitucional 172/2020, de 19 de novembre i 13/2021, de 28 de gener”. “En concret, l’incís ‘no autoritzat’ de l’article 36.23 de la LOSC, que se cita expressament, està anul·lat”, distingeix l’escrit. “Per la resta, segons aquestes sentències, no es pot al·ludir a un risc abstracte o remot per aplicar la sanció, ni tampoc es pot sancionar quan les imatges es refereixin a actuacions oficials dels agents que tinguin un interès públic”, assevera.
Un fet que converteix la denúncia, i qualsevol sanció en virtut de la mateixa, en “inconstitucional i vulnera els drets fonamentals” del sancionat. També addueix que l’agressió a una persona de rellevància pública comporta un “evident interès de la publicació de les imatges”. A més, les al·legacions repliquen que el mateix departament d’Interior es vantava una setmana abans de notificar la sanció d’una aplicació més benèvola de la llei mordassa que la que fa el Ministeri de l’Interior. Un anunci que “se suposa que pretenia donar seguretat jurídica als manifestants i eliminar qualsevol efecte dissuasiu de l’exercici del dret de reunió”. “En aquest sentit, l’expedient sancionador és sorprenent i és contrari al principi de confiança legítima”, sentencia el recurs. “També per això ha de ser immediatament arxivat”, reclama.