El darrer cas que ha esclatat al PSOE ha estat el sumari de la SEPI, que instrueix el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, en el marc de les diligències 89/25. Un cas que té nom, el del grup batejat com a Hirurok –una paraula que significa “nosaltres tres” en basc i que suposadament feien servir els presumptes membres de la trama–, format per la lampista del PSOE, Leire Díez, l’empresari Antxon Alonso – soci de Santos Cerdán a l’empresa Servinabar 2000– i l’expresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), Vicente Fernández -que havia estat avalat per la vicepresidenta espanyola Maria Jesús Montero. Tots tres a hores d’ara amb el passaport retirat per ordre judicial.
Un grup dedicat, segons explica el jutge en la seva darrera resolució, a la qual ha tingut accés El Món, a “orientar diversos expedients seguits a l’administració pública en benefici propi o de tercers”. Una activitat que portaven a terme gràcies a “la seva posició, relacions i capacitat d’influència sobre determinades persones vinculades a la funció pública”. Un cas instruït per un protagonista principal de la política espanyola dels darrers mesos, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, l’UCO. Els termes “indicis”, “suposats”, “aparent”, “es presumeix”, els verbs en condicional i les conclusions i suposicions indiciàries omplen les pàgines de la interlocutòria de continuïtat de la investigació i dels informes de l’UCO presentats al jutge. De moment, tot continua amb el segell de “secret”, és a dir, només la Fiscalia Anticorrupció té accés a totes les diligències encomanades.
I, a més, és una investigació policial que no es pot aïllar del fet que una de les investigades, Díez, estigui imputada pel Jutjat d’Instrucció número 9 de Madrid per delictes de revelació de secrets i suborns en la seva trama per aconseguir informació delicada sobre comandaments d’aquesta unitat de la Guàrdia Civil que furguen en les zones obscures del PSOE. Entre ells, el cap de la secció de delictes econòmics i de blanqueig de la Unitat Centra Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), el tinent coronel Antonio Balas, qui, precisament porta la instrucció del sumari de la SEPI. De fet, Balas es va reunir la primera setmana de desembre amb el jutge Piña per preparar les detencions. En tot cas, el jutge accepta la versió policial i creu que els diners obtinguts de les comissions s’han invertit en negocis immobiliaris a Marbella i Jaca i altres s’han repartit entre els tres investigats. I també hi ha pel mig una curiosa venda falsa d’un Skoda.
Coordinació a través de Mediaciones Martínez, SL
Les perquisicions de la policia han convençut el jutge instructor que els tres imputats haurien actuat de “manera coordinada amb el propòsit finalista d’obtenir el màxim benefici econòmic a través del cobrament de comissions”. La sospita que aporten els indicis recollits per l’UCO és que a través de “contractes i factures falses” haurien canalitzat els fons a través d’una societat limitada anomenada Mediaciones Martínez. Una operativa que s’hauria aprofundit entre el 2021 i el 2023 a través de diferents administracions públiques. En els seus informes, els agents de l’UCO fins i tot han emfatitzat al jutge que els investigats “haurien adoptat mesures de seguretat per garantir la més estricta discreció i confidencialitat de les seves actuacions”.
Els agents d’entrada desgranen “cinc operatives concretes” amb què aquest suposat grup hauria desplegat les “seves capacitats” a fi d’obtenir “decisions favorables als seus interessos que provenien de diverses administracions i a través de diferents càrrecs públics”. Tot plegat, un dispositiu que implicava empreses públiques i entitats que depenien de la SEPI, especialment, durant la presidència de Vicente Fernández, és a dir, entre el 23 de juny de 2018 al 4 d’octubre de 2019. Les operatives, segons els analistes de l’UCO, serien subentramats que defineixen com el rescat de Tubos Reunidos, i els casos Servinabar, PEPA, ENUSA i SEPIDES.
Un “rescat” metal·lúrgic i Servinabar
Un dels primers casos investigats és la concessió d’un “rescat” atorgat per la SEPI a l’empresa basca Tubos Reunidos, SA, dedicada a la fabricació d’acer, per un import de 112,8 milions d’euros. Uns diners subministrats a través del Fons de Suport a la Solvència per a Empreses Estratègiques (FASEE), que s’atorgava després de la pandèmia. En aquesta operació, el grup Hirurok hauria cobrat 114.950 euros per la tramitació i “intermediació” del rescat. Un import que s’hauria abonat a través d’una factura falsa a través de la societat Mediaciones Martínez.
L’UCO, en el seu delit per relacionar tots els sumaris que afecten el PSOE, inclou en les cinc operatives la societat Servinabar, és a dir, l’empresa que intenten vincular amb Santos Cerdán, exsecretari d’organització dels socialistes investigat per corrupció en la derivada del Tribunal Suprem del cas Koldo. De fet, la Guàrdia Civil va trobar en els escorcolls del domicili del propietari de Servinabar, Antxon Alonso, un document privat de venda d’accions a Santos Cerdán. Una compravenda que mai es va arribar a formalitzar o aixecar en acta notarial. Segons els agents de l’institut armat, l’adjudicació d’un contracte públic per part de Mercasa a Servinabar per un import de 18.119,75 euros, IVA inclòs, és motiu de sospita. A més, l’institut armat afegeix que Fernández va ser assessor extern de Servinabar l’any 2021.
Per a l’UCO, i ara segons el jutge, Hirurok va “desplegar la seva activitat” en el projecte de canvi de seu de l’empresa Mercados Centrales de Abastecimiento, S.A. (Mercasa), una empresa pública dedicada a la distribució i control dels mercats. Els tres imputats, en “connivència” amb una sèrie de directius de la societat pública, haurien dissenyat una “operativa” que “justificava de forma falsària” la necessitat del canvi de seu. Un projecte que proporcionava ingressos a Hirurok. Així, Mercasa va adjudicar a Servinabar un contracte de 18.119, 75 euros per tal d’elaborar un “informe tècnic de les oficines de la seu central de Mercasa” que “quantificava de manera elevada el cost de les obres de rehabilitació de la seu”. La conclusió dels agents i, ara del jutge, és que “els elements recopilats manifesten de manera indiciària, tant que el contracte era innecessari com la falsedat del seu contingut”.
La PEPA d’Astúries
Una tercera “operativa” és la que anomenen “PEPA”, en referència a l’adjudicació d’un contracte públic per part del Parc Empresarial del Principat d’Astúries (PEPA) en favor d’una Unitat Temporal d’Empreses formada per Construccions i Excavacions Erriberri, SL i AFESA Medio Ambiente, SA, per un import de 2,8 milions d’euros.
Els agents de l’UCO addueixen que Hirurok, a través del president de la mesa de contractació, “hauria tingut capacitat de beneficiar la mercantil Erriberri en el procés d’adjudicació del contracte”. “S’han obtingut indicis pels quals es presumeix que Erriberri hauria canalitzat fons a Hirurok per un import de 400.000 euros a través d’operatives que tenien l’aparent finalitat d’encobrir l’origen dels fons i provocar una desconnexió entre aquest origen i els seus destinataris finals”, apunta la investigació.
“Suposats pagaments” i Acciona pel mig
La quarta operativa que descriu el sumari són els “suposats pagaments” efectuats per l’empresa pública ENUSA a favor del despatx d’advocats SDP Carrillo y Montes, SLP. Segons el relat policial, i ara judicial, cal analitzar el cas en el context que la societat Acciona tenia interès a quedar-se dues explotacions de l’empresa pública: una incineradora a Melilla i un centre de tractament de residus a Castelló. En aquest marc, els tres imputats i directius d’ENUSA “haurien ideat un pla per assolir aquesta operació i, a més, obtenir un benefici econòmic”.
Així Hirurok hauria tingut capacitat de decidir sobre la contractació per part d’ENUSA del despatx Carrillo y Montes amb l’objectiu “aparent de donar cobertura jurídica a l’operació”. “A més”, continuen els policies i el jutge, “d’acord amb aquestes capacitats, s’haurien introduït a la contractació sobrecostos aparentment quantificats en el 50% de l’import del contracte que, posteriorment, s’haurien canalitzat fins a societats de l’òrbita d’Hirurok”. I afegeixen que “en aparent correlació s’haurien materialitzat una sèrie de pagaments al despatx Carrillo y Montes a Mediaciones Martínez per un import de 17.545 euros”.
“Una ajuda a Arapellet”
Una darrera operativa que serveix per imputar Leire, Alonso i Fernández és la “concessió d’una ajuda des de SEPIDES a la societat Arapellet, SL, per un import de 17,32 milions. Una operativa que els agents tampoc acaben de perfilar del tot. De fet, expliquen que “els indicis recopilats posen de manifest que Hirurok hauria efectuat algun tipus d’activitat -no en concreta cap- davant càrrecs de l’empresa pública SEPIDES que, aparentment, podria haver propiciat que SEPIDES aprovés una inversió de 17,32 milions per Arapellet, una societat que pertany al grup Forestalia”. Una ajuda per la qual s’hauria pactat pagar 200.000 euros de comissió per a Hirurok.
On són els diners?
De tota manera, la clau de volta de tot plegat és esbrinar el camí d’on van anar a parar els diners d’aquests negocis o mediacions. Segons la instrucció del cas, Hirurok va rebre els diners a través de Mediacions Martínez. “La major part dels fons es van canalitzar per efectuar inversions immobiliàries a Marbella i Jaca, i es presumeix que actualment s’han convertit en inversions comuns i, per tant, lligades als tres investigats”, assegura una resolució del jutge del passat 13 de desembre. Ara bé, no se’n puntualitza cap.
També assenyalen que aquests fons van ser destinats als tres investigats com “ingressos individuals que varien sobre cada persona”. Per ara, a Leire, per exemple, li imputen el cobrament de 21.500 euros. Un cas estrany perquè aquests diners els hauria obtingut de la venda del seu vehicle, un Skoda, que hauria venut a Hirurok i que després hauria seguit utilitzant. Una manera que la policia “presumeix” que va servir per “integrar fons al seu patrimoni encobrint l’origen dels mateixos”.
