La fiscal de sala de la Unitat de Violència Contra la Dona, Teresa Peramato, considera que cal posar condicions al sistema que permetria advertir les víctimes de violència de gènere dels antecedents de l’agressor. Així ho especifica en un informe batejat com a Agressors reincidents que ha remès a la comissària responsable de l’àrea de violència contra la dona del Cos Nacional de Policia, María Jesús Cantos Cebrián. Un informe que fonts de la fiscalia s’afanyen a contextualitzar que no “és ni blanc ni negre, perquè cal tenir present la nombrosa casuística” d’aquest tipus de delicte, que pot ser “violència psicològica, sostinguda en el temps o puntual però brutal”.
L’informe, amb data ja del 13 de desembre –ja abans de l’onada d’assassinats que ha posat alerta màxima les autoritats– i al qual ha tingut accés El Món, rebutja automatitzar el sistema que permeti als agents que recullen una denúncia informar dels antecedents del denunciat. Bàsicament, l’argument del ministeri públic són els límits que interposa la llei de protecció de dades així com del Registre de Penats i que el cas sigui “rellevant”. De fet, el document està consensuat també amb la fiscalia especial de protecció de dades. D’aquesta manera, la Fiscalia demana valorar cas per cas i aplicar principis d’idoneïtat, proporcionalitat i eficàcia. Un informe que es difon coincidint amb la reunió que el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ha celebrat aquest dimarts amb els representants dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Protecció de dades
L’opinió de la Fiscalia prové d’una consulta del passat 11 de novembre sobre si és possible, quan una dona denunciï una agressió per violència de gènere i es comprovi en el sistema Viogen –la base de dades– que l’agressor té víctimes anteriors, que els agents l’adverteixin dels antecedents del denunciat. De fet, és la possibilitat d’alertar-la del risc al qual està exposada,
A la fiscalia, però, li grinyola els sistema perquè entén que ara com ara la legislació sobre dades només permetria que s’utilitzessin en els procediments judicials que han generat aquestes dades. “Tot i que per experiència se sap que en aquests casos la parella denunciant actual té un major risc de tornar a ser agredida amb més intensitat i menys latència, cal assenyalar que els titulars de Viogen són les víctimes d’actes susceptibles de caracteritzar-se com a violència de gènere, així com les persones implicades en procediments i investigacions judicials relacionades amb aquests mateixos fets”. Així, recorda que el responsable del tractament d’aquests dades és el titular de la Direcció General de Coordinació i Estudis del Ministeri de l’Interior.
Triple judici
La fiscal de sala insisteix en el seu escrit que cal aplicar el principi d’idoneïtat i necessitat, ponderació amb els drets de les víctimes, i proporcionalitat, i fer el que anomena “un triple judici”. Així, recomana “determinar si la mesura adoptada és susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat”, que seria el judici d’idoneïtat. En segon terme, també s’hauria de reflexionar si “és necessari, en el sentit que no hi ha cap altre mesura moderada per a l’assoliment d’aquesta finalitat amb igual eficàcia”, això és, un judici de necessitat. I finalment, si donar aquesta informació és una acció “ponderada o equilibrada, derivar-ne més beneficis o avantatges per a l’interès general que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte”. En definitiva, “si la intromissió produïda en el titular del dret objecte de restricció per la mesura és la mínima d’acord amb la consecució de la finalitat legítima perseguida amb aquesta”.
La conclusió és que cada cas és un món. Així, la fiscal relata que la “transmissió de la informació referida a la víctima en els termes en què es planteja la consulta no es pot dur a terme de manera automàtica i/o generalitzada“. En aquest sentit, remarca que “només s’ha de fer després de l’examen i valoració de les circumstàncies particulars de en cada cas”. D’aquesta manera, demana que “no només que els antecedents esmentats assumeixin un factor de risc rellevant, sinó que la comunicació d’aquesta informació concreta a la víctima sigui necessària per evitar, en aquest cas concret, la comissió d’un delicte”. Un fet que, per altra banda, obligaria a l’adopció de les mesures de protecció o autoprotecció adients. Són casos que resumeix com de “risc rellevant”.
1 
