Expedient Royuela: l’Audiència Nacional contra ‘fake news’ que afecten alts càrrecs de l’Estat

L’Audiència Nacional ha decidit actuar contra una de les organitzacions més actives en la fabricació de fake news, articulada per noms històrics de la ultradreta i dedicada a la difamació d’alts càrrecs de l’Estat. El passat 20 de desembre, el cotitular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Joaquín Elías Gadea, va decidir processar l’exjutge Fernando Presencia i un gran reserva de la ultradreta catalana com és Alberto Royuela –inspirador de l’Expedient Royuela, un deliri conspiranoic sobre assassinats perpetrats per membres de la fiscalia, judicatura i forces de seguretat–, per una possible organització criminal a l’entorn d’Acodap, l’acrònim de Associació contra la Corrupció i en Defensa de l’Acció Pública. Una entitat que haurien utilitzat per difondre notícies i denúncies falses contra càrrecs i excàrrecs de l’Estat amb l’objectiu d’obtenir donacions privades i embutxacar-se-les. Tota una operació que tant la policia, com la fiscalia i el jutge interpreten com una estafa a gran escala.

De fet, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a través del seu braç informàtic, el Centre Criptològic Nacional, ja va advertir el 2020 del risc que suposaven aquesta organització i els seus integrants. A través del sistema Elisa, un protocol de control de la desinformació, van alertar de les aparicions en diversos canals i mitjans de comunicació de les tesis de Royuela, que ara elabora amb l’exjutge Presencia, expulsat per prevaricació i condemnat pel Tribunal Suprem a 34 mesos de presó per denúncia falsa i calúmnies contra un fiscal en cap de Talavera de la Reina, a Toledo. La resposta de Presencia ha estat alhora denunciar davant el Consell General del Poder Judicial el jutge Gadea pel seu suposat estat mental. De fet, Presencia havia demanat a la mateixa Audiència Nacional que l’investiga que emetès comissions rogatòries internacionals per certificar les seves acusacions sobre els famosos evasors fiscals. 

Zapatero, Lesmes, Marchena…

Segons el jutge Gadea, l’exjutge Presencia i Royuela haurien bastit una trama per obtenir diners a través de la difusió de noticies falses sobre suposats comptes corrents i fons que tindrien en paradisos fiscals des de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles, el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, el jutge Joaquín Bosch, el ministre Fernando Grande Marlaska i l’expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, entre d’altres. Conspiració, fake news i ultradreta, tot semblant a QAnon, la plataforma que va utilitzar la ultradreta nord-americana per encimbellar Donald Trump contra el “poder satànic que domina el món”. 

Indicis que delaten les denúncies com a “mentides”

Segons la interlocutòria del jutge Gadea, a la qual ha tingut accés El Món, Presencia aprofitava els seus coneixements jurídics i del funcionament de la judicatura per presentar denúncies sobre suposats comptes milionaris d’altes autoritats de l’Estat davant l’Agència Tributària, diners que assegurava que s’ingressaven en autoritats financeres de paradisos fiscals. Les denúncies s’acompanyaven de certificats obtinguts a través d’una bústia d’anònims a la web d’Acodap o bé físicament a la bústia de Royuela. També es denunciaven comptes falsos dels funcionaris dels jutjats de Talavera de la Reina que, precisament, tramitaven el seu desnonament.

A aquestes denuncies, a les quals ha tingut accés El Món, s’incorporaven annexos amb les dades contretes dels comptes i els seus beneficiaris. Però no hi havia cap anagrama o certificat de veracitat de les suposades entitats dipositàries dels diners dels evasors, ubicades a les Illes Jersey, a Panamà, a Andorra, a Luxemburg, a l’Illa de Man, a les Bermudes o a Suïssa. I, en canvi, s’hi veien dades personals que, segons remarca el jutge instructor, no haurien d’aparèixer, perquè precisament són comptes en paradisos fiscals on regeix el secret bancari. Unes denúncies, per tant, que el jutge titlla sense embuts de “mentides”. 

D’Hisenda al negoci

La proliferació d’aquestes denuncies havia fet actuar la fiscalia, que va activar la Unitat de Delictes Fiscals i Financers (UDEF) del Cos Nacional de Policia i de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil. La UDEF va emetre l’atestat 4855/2022, de 29 de novembre, i la UCO, l’atestat 2900/2022, de 30 de setembre. Tots dos informes, integrats a les diligències 50/2022 d’instrucció del cas, detallaven el “modus operandi” que a través d’Acodap havien orquestrat Presencia i Royuela.

Segons la policia i el ministeri fiscal, un cop interposades aquestes denuncies davant l’administració tributària, hi havia dues fases més. En primer terme, publicitar la denúncia a través de les xarxes socials com Telegram, Whatsapp, Facebook o Youtube i en diaris i publicacions que difonen teories de la conspiració i relacionades amb la ultradreta. En segon lloc, llançar una petició d’ajuda i finançament per recollir donacions o ajudes en un compte corrent, o través d’aplicacions com Bizum i Paypal, o bé quotes de socis virtuals, que suposadament havien de servir per sufragar les investigacions i les denúncies.

Aquestes peticions haurien suposat un recaptació de 185.707,98 euros entre 2021 i 2022. D’aquests diners, Presència s’hauria emportat directament 22.500,92 euros a través de pagaments amb targetes i 11.730 euros en disposició de caixers, o les seves filles Isabel i Lucia, amb 4.500 i 3.360 euros cadascuna. Royuela s’hauria embutxacat 27.200 euros i altres col·laboradors s’haurien repartit entre 15.000 a 7.000 euros, deixant al compte corrent un romanent de 31.422, 10 euros, dels quals només en pot disposar Presencia. Aquests diners suplien, segons el jutge instructor, la manca d’ingressos de Presencia, apartat de la carrera judicial per afavorir “amics” amb les seves resolucions. 

“Màquina corrupta”

La tesi del jutge Gadea, arran dels informes policials, és que Presencia a través de la “desqualificació, la denúncia falsa i el descrèdit tenia una lucrativa i avantatjosa forma de vida”.  En aquest sentit, la interlocutòria ressalta que “les denúncies presentades per Acodap eren simples maquinacions”. “Tot això”, continua el jutge instructor, “permet inferir que l’organització Acodap no era més que un instrument al servei de persones per a l’obtenció de recursos amb què lucrar-se, simulant que es combatia la corrupció”. Així considera que aquesta organització era en “realitat un mitjà corrupte amb què, suposadament, s’enriquirien els membres [de l’associació] i parents”. “La pretesa intenció d’actuar contra la corrupció no seria més que un fals reclam per atraure aportacions i donacions anònimes”, conclou l’instructor. Això sí, el sistema permetia calumniar altes institucions de l’Estat per afeblir la seva legitimitat pública.

Citats a declarar per cinc delictes 

Amb tots aquests elements a la causa, l’Audiència Nacional ha citat els integrants i presumptes beneficiaris del compte corrent de les donacions a Presencia, Royuela, Álvaro Arteaga, Juan Martínez Grasa, així com membres de la seva família per tal de declarar com a investigats per delictes d’injúries, de calúmnies, d’estafa, d’associació il·lícita i d’organització criminal. Un dels punts més còmics del cas es troba en l’ordre que el jutge instructor dona a Santiago Royuela, fill d’Alberto, que al·lega que és es troba en tractament mèdic per no assistir a les citacions. “Requerim a Santiago Royuela per tal que aclareixi si el tractament que segueix és a Líbia o al Líban, perquè en els documents [presentats] utilitza indistintament ambdós llocs”, ironitza el jutge.

La justícia acaba de començar la seva batalla contra una teoria de la conspiració construïda per un exjutge prevaricador i un habitual activista de la ultradreta que ja ha tastat el xarop de bastó de la justícia per les seves denuncies falses l’any 2.000 contra jutges i fiscals per evasió d’impostos.