Els analistes de la Guàrdia Civil van reconstruir detalladament, amb noms, cognoms i fotografies, el que van considerar una “estructura embrionària” que relacionava Tsunami Democràtic amb el Consell de la República. Així ho indica l’ofici número 3078 de 12 de març de 2020, al qual ha tingut accés El Món. Un atestat de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, lliurat al titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, en el marc de les diligències 85/19, la causa de Tsunami Democràtic.
Per diagramar aquesta suposada estructura, es van fer desenes d’intervencions telefòniques i intromissions amb un programari a distància batejat com a Troyano que podia sostreure informació dels terminals mòbils. També hi va haver seguiments físics, rastrejaments a les xarxes i peticions d’informació a companyies aèries, així com altres “accions operatives”. Els analistes de la Guàrdia Civil van configurar el que anomenen “esquema de vinculacions” entre els investigats i van concloure que havien descobert una “estructura composta per un conjunt de persones de diferents àmbits professionals”. Cada persona, sempre segons la Guàrdia Civil, tindria “tasques específiques que evidenciarien un repartiment de funcions coordinades per un ens superior”. L’ens superior seria el Consell de la República i el projecte era establir una “república catalana”.
Aquesta estructura, “embrionària” en aquell moment, estaria configurada per exdiputats de la CUP i de Podem –Quim Arrufat, David Fernández i Albano-Dante Fachín–, Elies Campo, un dels membres de l’equip d’investigació que ha descobert el Catalangate, l’aleshores conseller Jordi Puigneró, els empresaris Joan Arús i Pau Escrich, l’emprenedor tècnic Jordi Baylina, el president de la Fundació Les Voltes, Jordi Matamala, l’activista i impulsor d’En Peu de Pau, Martí Olivella, la periodista Lluna Baltasar, l’informàtic David Franquet, l’activista Xavier Vidal –que els agents vinculen amb una paradigmàtica organització batejada com a “Red de Redes”–, l’enginyer Jaume Cabaní, la pedagoga Betona Comín –germana del conseller exiliat Toni Comín–, i l’activista Jordi Milla, que la Guàrdia Civil embolica amb el col·lectiu Segona Onada. Els investigadors també hi van vincular empreses i entitats com el Projecte Vocdoni o Catglobal.
Sospitosos de la “comissió de delictes greus amb instruments complexos”
L’atestat dels investigadors, que el jutge va avalar per continuar prorrogant les perquisicions del servei d’informació de l’institut armat, assegurava que tots els que formaven part del diagrama eren sospitosos de la “comissió de conductes delictives greus”, fos terrorisme o sedició. La comissió d’aquests delictes, però, es portava a terme “mitjançant instruments complexos d’un elevat nivell tècnic”. A més, s’aprofitaven de la condició de ser càrrecs públics o tenir-hi fil directe, cosa que facilitava “la publicitat” dels seus projectes. La Guàrdia Civil també emfatitza que hi havia contactes amb moviments socials i amb autoritats belgues o a Perpinyà -sense especificar quines- per a la consecució de la independència de Catalunya, “fi fonamental perseguit”.
El document inclou fitxes personalitzades de cada investigat amb una tria de les converses telefòniques intervingudes que serveixen per bastir el relat acusatori. A més, inclouen les fotografies dels seguiments i reculls de les activitats dels investigats, tant a les xarxes com als mitjans de comunicació, així com la seva activitat política. La tesi que intenta teixir la Guàrdia Civil és la relació de Tsunami Democràtic amb el Consell de la República, així com amb les empreses que estarien estudiant sistemes informàtics per facilitar la “desconnexió d’Espanya” i la instauració de la república catalana. De fet, en aquest atestat entenien que el Consell de la República, que identifiquen plenament amb Carles Puigdemont, era “l’ens superior” que dirigia el Tsunami Democràtic.
Com a prova, els agents addueixen com és de “significatiu el ressorgiment de Tsunami Democràtic després d’un mes de silenci mediàtic, quan es va fer públic només un dia després que el president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, ambdós pròfugs de l’acció de la justícia espanyola, amb residència actual a Bèlgica, prenguessin possessió dels seus escons al Parlament Europeu”. En aquest fragment de l’atestat, els analistes fan referència a un comunicat de Tsunami Democràtic que celebrava que haguessin donat l’acta d’eurodiputats a Puigdemont i Comín el desembre del 2019, un fet que la Guàrdia Civil veia “com una mena de triomf per part de l’espectre independentista català”.
L’atestat també inclou un ampli reportatge fotogràfic i un recull de declaracions a l’acte multitudinari del Consell de la República a Perpinyà el 29 de febrer del 2020. Així, destaquen els “agraïments expressats públicament a Tsunami” des de la tribuna d’oradors, que consideren que es “podrien interpretar clarament com un discurs d’enaltiment de Tsunami Democràtic”.
“La gènesi”, cap a la independència
En aquest context, els analistes de la Guàrdia Civil consideren que aquesta estructura seria el canal per a “la gènesi” del projecte de materialitzar les intencions independentistes defensades pel Consell de la República i Tsunami. D’aquí que la descriguin com una “estructura o organització embrionària” que, en aquell moment, març del 2020, tindria com “arrel el Consell de la República”. Segons els investigadors, aquesta xarxa “instrumentalitzava” altres entitats, fundacions i empreses que, fins i tot, buscaven la manera tecnològica de “desenvolupar les eines necessàries per implementar un segon referèndum d’autodeterminació i la desconnexió digital”.
En tot cas, la Guàrdia Civil va intentar convèncer el jutge que el Consell per la República i Tsunami Democràtic, a través de les persones que formaven aquest esquema, treballaven conjuntament per “imposar un marc i una agenda política pròpia” de cara a assolir la “independència de Catalunya”. A més, hi afegien altres components, com ara empreses domiciliades fora de l’Estat espanyol. Per intentar treure’n alguna informació, es van cursar peticions d’auxili policial i judicial internacional que no van tenir resposta o, en tot cas, no la resposta que esperaven les autoritats judicials espanyoles. L’atestat, que supera les dues-centes pàgines, també analitza les empreses que suposadament havien de servir per finançar el projecte o fer efectiu el mandat del Consell de la República amb l’ajuda de Tsunami Democràtic.
