Acció, reacció. Els advocats de l’associació Guardianes de la Inocencia, que van presentar una querella per l’escàndol de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha fet els deures. Així, seguint l’ordre de la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, la magistrada Alejandra Gil, del passat 29 de desembre, han presentat un escrit, de quatre pàgines i al qual ha tingut accés El Món, en què detallen quins són els fets i les acusacions concretes per les quals demanen obrir una investigació judicial.
Un tràmit que la jutgessa considera necessari per tramitar judicialment la querella, presentada el mes de juliol. Tot i els mesos que han passat, la jutgessa encara no ha practicat cap diligència ni ha dictat cap interlocutòria sobre la seva tramitació, més enllà d’obrir les diligències processals. De fet, encara no se n’ha donat trasllat a la fiscalia. Al capdavall, la petició de la jutgessa va ser la resposta a la sol•licitud d’impuls processal de la defensa de l’entitat querellant, representada pel lletrat Octavio Candela.
Dues línies d’investigació
L’escrit presentat ara pels denunciants concreta els fets que atribueixen a cadascun dels primers querellats. Així, relaciona l’acusació de l’exdirectora de la DGAIA, Ester Sara Cabanes, dels exconsellers d’Afers Socials Chackir el Homrani i Violant Cervera, d’ERC i Junts respectivament, i de l’exsecretari del departament d’Afers Socials i Família, Josep Ginesta. En aquest sentit, cal recordar que la querella es desdobla en dos fets. En primer terme, el cas de la menor que convivia amb un adult de 25 anys tot i estar sota la vigilància de la DGAIA. I, en segon terme, l’escàndol de les suposades irregularitats que va detectar la Sindicatura de Comptes. Un informe que ha generat una investigació per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya així com una actuació del Tribunal de Comptes, que ha deixat sobre la taula de la fiscalia d’aquest tribunal obrir un procés de reparació o de reclamació patrimonial.
A més, l’escàndol ha provocat, fins i tot, el canvi d’estructura i de nom de la DGAIA, que ara s’anomena Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i Adolescència, amb una subdirecció de Prevenció i una que atendrà especialment els menors tutelats i extutelats. I, a tot això, cal afegir el traspàs a la Direcció general de prestacions socials, que serà l’encarregada de gestionar les tres ajudes que atorgava fins ara la DGAIA, el que fins ara ha estat un forat negre per a la Sindicatura de Comptes. De fet, aquests canvis s’inclouen en aquest escrit com a “indici” de les “disfuncions” d’un servei socialment delicat.
Consellers i secretaris
L’escrit argumenta que el conseller El Homrani, al càrrec del departalent des de maig de 2018 a maig de 2021, té responsabilitat en el cas perquè durant el “seu mandat es va consolidar un sistema deficient de control de les prestacions socials”. Comptat i debatut, conclou que el conseller republicà va permetre que la Renda Garantida de Ciutadania “operés en una situació d’absència total de control efectiu, generant un perjudici patrimonial massiu a la hisenda de la Generalitat”. Per altra banda, l’acusen de ”no haver ordenat les auditories internes necessàries ni haver dotat al departament d’eines de control per evitar el greu perjudici econòmic causat”. Per tant, interpreten que podria haver comès un delicte de prevaricació, i de malversació, en la seva modalitat de comissió per omissió del deure de protecció u cura.
Pel que fa l’exconsellera de Drets Socials juntaire Violant Cervera, que va exercir el càrrec entre maig de 2021 i octubre de 2022, asseguren que va donar “continuïtat a les greus irregularitats en la gestió i control de les prestacions socials durant l’any 2022”. De fet, aporten com a indici l’informe 6/2025 de la Sindicatura, que fixa l’exercici de l’any 2022 com un dels més problemàtics de la gestió. “Malgrat el seu coneixement de pagaments indeguts i expedients irregulars durant el seu mandat, com a successora d’El Homrani, no es van promoure mesures eficaces de revisió ni reintegrament de tots aquells pagaments indeguts”, que han permès la prescripció de quantitats rellevants de forma conscient, sense una correcta supervisió sobre la contractació de la Unió Temporal d’Empreses (UTE) del Servei d’Avaluació i Suport a la Postacollida (SEVAP) que prestaven la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Resilis.
Pel que fa l’exsecretari general del departament Josep Ginesta, que va ocupar el càrrec entre el 2016 i el novembre de 2020, li imputen “el disseny i manteniment d’una estructura administrativa i tecnològica ineficaç pel control de prestacions socials i recursos destinats a la protecció de menors”. En la mateixa línia, entenen que durant el seu mandat es va “consolidar un sistema de fragmentació tecnològica -amb fins a 8 aplicacions simultànies i ineficaces- sense prou control ni auditories de ciberseguretat que anteriorment havien estat denunciades per la Sindicatura i que va permetre l’abonament d’ajudes incompatibles durant anys”.
Els abusos
Una altra de les bigues de la querella és el cas contra, a més dels exconsellers i de l’exsecretari general, Ester Sara Cabanes, exdirectora de la DGAIA entre el 2018 i 2024. Així, l’escrit afirma que durant el maig de 2020 i octubre de 2021 era la responsable de la direcció quan una menor de 12 anys, sota responsabilitat de la DGAIA i resident en un centre de protecció, “va patir abusos sexuals reiterats”. “Durant aquest període”, afegeix l’escrit, i “malgrat l’existència de fugues continuades, acreditades a través dels informes dels educadors socials que va actuar, conductes de risc i alertes del personal educatiu, no es van adoptar mesures eficaces de protecció i es va permetre la prolongació de la situació de desemparament”.
En la mateixa línia, incorporen que la menor, amb 15 anys, va abandonar el sistema de protecció. Un abandonament “permès des de l’estructura directiva de la DGAIA” i que va suposar que anés a viure amb un adult de 25 anys. Un fet que va “suposar una renúncia efectiva a la tutela administrativa, així com una greu desprotecció contra els béns jurídics afectats de la menor”. De la mateixa manera, l’escrit implica per conducta i estructura en el cas als exconsellers El Homrani i Cervera i el secretari Ginesta. Ara bé, també carrega a l’exdirectora de la DGAIA part de la responsabilitat en el desgavell financer perquè va permetre la duplicitat de pagaments a les empreses encarregades del servei de protecció. D’aquesta manera, el text presentat al jutjat conclou que Cabanes va cometre una prevaricació administrativa i una omissió dolosa, pel cas de la menor, i un delicte de malversació pel desgavell financer.
