El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha posat la directa en el cas de les demandes de l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, l’exsecretari de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, i la resta del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Si la setmana passada, admetia a tràmit les tres demandes, les unificava en un sol procediment i instava a Espanya a presentar les seves al·legacions, avui el Tribunal ha formulat diverses preguntes a l’Estat per tal d’aclarir el paper del Parlament de Catalunya dins el sistema constitucional espanyol. Tres demandes per coaccions a l’acció parlamentària i a la sobirania dels diputats i de la institució.
Precisament, una de les tres qüestions formulades és la clau de volta del cas, i gairebé l’argument més important aportat per les defenses dels diputats independentistes catalans. Així, pregunten si “segons el sistema constitucional espanyol, si una resolució aprovada per un Parlament autonòmic, com el de Catalunya, es pot considerar com un acte dels parlamentaris a títol individual o com un acte del mateix Parlament?”. És a dir, si en un conflicte entre institucions es violen els drets polítics dels parlamentaris en privar-los de la iniciativa política, la llibertat d’expressió i de reunió. I, en tot cas, si una resolució que aprova una institució pot ser castigada per qui la va tramitar com a membres de la Mesa del Parlament que va admetre les resolucions.
Per raó de persones o de matèria
Els magistrats europeus, però, comencen a demanar explicacions de manera molt concreta ja en la primera qüestió que plantegen al Regne d’Espanya. En aquest sentit, sol·liciten que l’Estat aclareixi si les tres demandes són compatibles per raó de persones i de la matèria amb les disposicions del Conveni de Drets Humans. En aquest sentit, reclamen a Espanya que raoni si Costa, Campdepadrós i la resta de diputats de Junts en la passada legislatura “poden al·legar ser víctimes de violacions dels seus drets com a individus”.
Una pregunta enverinada, amb el benentès que el TEDH recorden que les demandes es refereixen “a un litigi entre institucions públiques” que concreten entre un “parlament autonòmic i l’Estat”. Però, per altra banda, les queixes dels tres demandants apunten a una “reacció de les autoritats a les resolucions adoptades per un Parlament autonòmic i els actes realitzats per alguns dels demandants en la seva condició de membres de la Mesa i de diputats de la cambra catalana”. Dos aclariments que serveixen per contextualitzar o situar el que vol escatir el Tribunal, quins nivells de sobirania té un parlament per aprovar una resolució i quin nivell de responsabilitat individual poden tenir els diputats que la impulsen o bé els que només la tramiten. Dues circumstàncies que poden delimitar quina és la sobirania que té el Parlament de Catalunya com institució i els diputats que la integren.
Coaccions del Tribunal Constitucional
Les demandes davant la justícia europea es fonamentaven en la queixa que cada cop que la Mesa tramitava una resolució política per al debat sobre “l’actuació del rei d’Espanya, sobre la forma monàrquica de l’Estat o sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya” s’emetia una amenaça de l’Estat. Uns avisos que topaven amb la doctrina del Tribunal com ara la jurisprudència del cas Stern Taulats i Roura Capellera, que va entendre que els motius del debat eren “d’interès públic”. Així, les demandes insistien en el fet que les prohibicions del Tribunal Constitucional acompanyades de “l’amenaça d’accions penals”, les instruccions a la Fiscalia General de l’Estat i els procediments instats pel govern espanyol al Tribunal Constitucional per encetar procediments penals es poden definir com una “persistent coacció per part del Tribunal Constitucional”.
Per altra banda, el Tribunal també formula preguntes sobre el dret a un procés equitatiu. En aquesta línia, sol·licita a Espanya que expliqui si s’ha vulnerat l’article 6 de Conveni Europeu de Drets Humans. Un article que delimita la descripció i els elements que han de tenir un judici o un procés equitatiu, en pro de la tutela judicial efectiva. El dubte del Tribunal és si aquest procediment instat pel Tribunal Constitucional contra el Parlament o contra els seus integrants utilitza una “brevetat dels terminis per recórrer contra les resolucions d’execució i la manca de recursos en segona instància. Una pregunta que indica que el TEDH no acaba de veure clar que un Tribunal Constitucional insti un procediment penal contra integrants d’una cambra legislativa.
19
2
