És difícil fer canviar l’opinió d’un tribunal quan qui ho ha de fer és el mateix tribunal. Fins i tot, quan es recorre, hi ha el risc que els magistrats s’abonin encara més en els seus arguments. Així ha estat en el cas del procés pel cas Mascaretes contra l’ex número tres del PSOE José Luis Ábalos, i el seu exassessor, Koldo García. Un judici pel qual l’exministre de Transports va ser condemnat a 24 anys de presó i García, a 19 anys, per delictes d’organització criminal, suborns, malversació i tràfic d’influències.
Els dos condemnats van interposar un incident de nul·litat davant la mateixa sala penal per vulneració de drets fonamentals i pel que consideraven una “conformitat material encoberta” amb el delator del cas, l’empresari Víctor de Aldama. De fet, aquests incidents són un pas previ per poder accedir al recurs d’empara al Tribunal Constitucional, perquè, en haver estat jutjats pel Tribunal Suprem, no hi ha segona instància i, per tant, l’incident de nul·litat és un recurs de facto.
En una resolució de vuitanta pàgines a la qual ha tingut accés El Món, el tribunal nega cap vulneració de drets fonamentals i defensa que el Suprem era el tribunal predeterminat per llei per atendre i resoldre el cas. A més, retreu que els motius de l’incident siguin una repetició de les seves tesis de defensa en el tràmit de les qüestions prèvies. “Totes i cadascuna de les al·legacions formulades ja han estat objecte d’una anàlisi detallada, particularment, a la sentència de la qual s’insta la nul·litat”, argumenta la sala.
De Aldama, protegit pel tribunal
Per altra banda, els magistrats indiquen que l’incident de nul·litat “no està previst perquè el tribunal rectifiqui el criteri expressat en la resolució sobre les qüestions proposades, basant-se en arguments coincidents amb els que ja s’han utilitzat en el desenvolupament de la causa”. Per tant, consideren que la sentència del cas va tancar totes aquestes qüestions de vulneracions al·legades.
Un dels punts claus de la interlocutòria que desestima els incidents és la defensa que fan els magistrats de l’acusat De Aldama, el testimoni processat de càrrec que ha esquivat la presó gràcies a la seva delació. Els magistrats raonen la posició processal de l’empresari i al·leguen que mereixia l’atenuant qualificada que li va ser aplicada. Tot plegat, per la seva “col·laboració, cooperació plena i contínua, al llarg de tot el procediment, mantinguda i completada al judici oral, facilitant informació veraç i rellevant, mitjans de prova i dades significatives per a l’acreditació dels fets enjudiciats, així com per aclarir altres fets delictius i la incriminació d’altres copartícips”.
La Fiscalia Anticorrupció va interessar que es rebutgessin els incidents de nul·litat de tots dos recurrents, assenyalant que “necessàriament estan abocats al fracàs i han de ser desestimats, ja que desborden clarament l’objecte d’aquest remei”, en “limitar-se a reproduir pretensions ja examinades i decidides a la sentència ferma la nul·litat de la qual se sol·licita”.
