L’Audiència Nacional reiniciarà aquest dimecres el judici contra la família Pujol Ferrusola. Una vista oral de la qual s’han celebrat tres jornades de les 42 programades. Tres dies intensos on les defenses van desgranar la fase que preveu l’article 785 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que abans regulava el que es coneixien com a qüestions prèvies i ara ha canviat de fons i forma. De fet, ara se’n diu audiència preliminar, una fórmula manllevada del dret anglosaxó que ajuda les parts a escatir qüestions de prova, de competència, de drets fonamentals i de possibles prescripcions.
I, en aquest cas en concret, en l’audiència preliminar s’ha debatit un incompliment del termini d’instrucció que podria anul·lar totes les diligències practicades posteriorment al 6 de juny de 2017. Un veritable sudoku processal entre la peça principal, el secretisme de la investigació, la munió de peces separades per intentar rastrejar els diners de la família de l’expresident, dos jutges instructors i una fiscalia obstinada podrien fer que el tribunal es vegi abocat a expurgar del cas gran part de les diligències practicades per la caducitat del termini d’instrucció.
Les defenses argüeixen que s’ha superat “un límit temporal infranquejable en què el sumari o les diligències prèvies hagin de concloure i s’hagi d’adoptar la decisió que sigui procedent, bé la continuació del procediment ja en fase intermèdia, bé el sobreseïment de les actuacions”. Una qüestió tècnica i processal que podria comportar refer l’acusació i establir nous marcs de defensa en la vista oral, perquè molta prova acumulada durant la instrucció podria ser declarada nul·la si el tribunal que presideix José Ricardo de Prada Soalesa estima que la instrucció no va respectar els terminis legals.
Altres qüestions de competència
Però la defensa dels acusats va exposar altres arguments. Principalment, la manca de competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas; la prescripció de delictes fiscals imputats; la vulneració del dret a la concreció penal dels fets per a cada acusat i, sobretot, la dubtosa legalitat de l’obtenció de l’indici que va servir per obrir el cas, dins l’operació Catalunya de la polica patriòtica de Mariano Rajoy. Un dispositiu clandestí contra el Procés que, en la seva primera etapa, es va batejar, precisament, com a operació Pujol.
Al capdavall, l’única informació que demanaven els escamots parapolicials i policials a testimonis, delators o denunciants que fins i tot van passar per la caixa dels fons reservats, era sobre la família Pujol i, després, sobre Artur Mas. L’audiència preliminar va servir també per posar a l’aguait el tribunal, que va poder constatar com l’Advocacia de l’Estat, que sempre havia evitat en la seva acusació la relació amb la declaració de Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, i amb la famosa captura de pantalla d’un compte corrent publicada per El Mundo, va admetre que tot això havia servit per cosir l’acusació. Una relació que Rosa Seoane, cap de la secció penal dels lletrats de la Moncloa, havia esquivat des de bon inici.
Tot apunta que la causa es queda a l’Audiència Nacional
Una primera postulació de les defenses va ser la manca de competència de l’Audiència Nacional per resoldre sobre el sumari. De fet, és una qüestió que ha estat recurrent en el tram final de la instrucció a mesura que s’aclaria el que el ministeri públic reclamava com a delicte de blanqueig. En aquest sentit, les defenses entenen que el suposat blanqueig, en cas d’haver-se dut a terme, s’hauria fet a l’Estat espanyol, per tant, no hi hauria la internacionalització del delicte que justificaria que el judici se celebri en un tribunal especialitzat com l’Audiència Nacional. Fins i tot, les defenses van aportar una resolució importantíssima de la sala penal del Tribunal Suprem, que té com a ponent el magistrat Manuel Marchena, amb argument d’un altre cas clavat de blanqueig que donaria la raó a les defenses de la família Pujol.
Ara bé, les primeres providències del tribunal apunten que mantindrà la causa. En concret, i segons ha pogut saber El Món, els primers testimonis ja han rebut la citació per declarar a l’Audiència Nacional. El primer dia, el 10 de desembre, serà el torn de Cristina Isabel de Francisco Cotorruelo, exsecretària de Jordi Pujol Ferrusola; de la seva filla, Núria Pujol Gironès; i de l’empresari José Luis Perelló Molne, exdirectiu de l’Espanyol i responsable d’empreses com Inversions Dédalo, Corona Téxtil i Sarrià Téxtil.
També el tribunal ha remès providències a altres testimonis com ara Josep Anton Sánchez Carreté, exassessor fiscal de la família de l’expresident. Precisament, l’escorcoll del seu despatx va ser una de les qüestions on més van incidir les defenses per la nul·la relació amb el cas i per uns arguments de causalitat respecte a un altre cas que no tenia cap connexió amb els Pujol.
I si els va passar per alt el termini?
Un dels punts forts de la defensa, però, és una al·legació ja presentada per escrit que podria suposar l’anul·lació de totes les diligències practicades en la causa des del 6 de juny de 2017. De fet, no seria la primera vegada en els darrers dos anys que grans causes han caigut per aquesta qüestió, és a dir, no estar al cas dels límits de les instruccions i de les seves pròrrogues. El cas Volhov, el Tsunami Democràtic i l’operació Judes han hagut de tancar la barraca abans d’hora per l’error del jutge de prorrogar una instrucció fora de termini.
En el cas Pujol, les defenses ho han presentat per escrit al tribunal tot al·legant una vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties. En concret, els advocats recorden que les actuacions es van iniciar el 28 de desembre de 2012. També fan memòria que el 6 de desembre del 2015 va entrar en vigor la modificació operada sobre l’article 324 Llei d’Enjudiciament Criminal que obligava a instruccions penals de 12 mesos, prorrogables per a terminis de sis mesos. Sense aquestes pròrrogues o bé amb pròrrogues que no compleixen els requisits, s’invalida qualsevol diligència posterior.
En aquest context, ressalten que, el 3 de juny del 2016, el magistrat titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional va acordar la complexitat de la causa. Una decisió que situava el termini d’instrucció ordinari en el 6 de juny del 2017. La Fiscalia, fregant el pal, va sol·licitar la pròrroga de la instrucció mitjançant un informe el 5 de juny de 2017, però una interlocutòria del 6 de juny de 2017 va denegar l’ampliació del termini per a mig any més. Per tant, el 6 de juny ja no es podia practicar cap diligència més. Un fet assumit per diverses interlocutòries del jutjat central d’Instrucció i que, a més, té conseqüències sobre les peces separades que es van derivar del cas. És a dir, les importantíssimes peces separades on s’encabien les comissions rogatòries a Andorra, a altres països i les ordres d’investigació a la UDEF.
Les peces separades i el garbuix de l’Audiència Nacional
Pel que fa a la peça separada ‘Comissió Rogatòria Internacional Andorra documental’ -bàsica per ordir l’acusació contra la família de l’expresident-, es va obrir el 10 de juny de 2015 i se’n va alçar parcialment el secret mitjançant interlocutòria de 12 de novembre de 2015. Els sis mesos de pròrroga van finalitzar el 6 de juny de 2016. D’aquesta peça se’n va derivar una altra peça separada, també secreta, batejada com a ‘Documental Entrades i Registres’. El secret d’aquesta peça es va aixecar el 10 de juny de 2016 i, per tant, el termini d’instrucció d’aquesta peça va acabar el 10 de desembre de 2016.
El mateix dia de la peça separada destinada a Andorra, el jutge va incoar una altra peça separada, amb el nom de ‘Comissions rogatòries internacionals’ per buscar fons de la família en diferents països. El 8 de febrer de 2016 es va alçar el secret i la calculadora de la Llei d’Enjudiciament Criminal deixava clar que en aquesta peça, tampoc declarada com a complexa, el termini d’instrucció finalitzava el 8 d’agost de 2016. Passa exactament el mateix amb dues peces separades amb dos informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia, així com amb la peça ‘Helicòpters’, que, precisament, va continuar la instrucció fins el 26 de juny de 2018 tot i que la peça principal no permetia més practica de les proves.
Amb aquestes dades a la mà, i amb aquesta cronologia, les defenses raonen que la interlocutòria de 16 de juliol de 2020, que va transformar el cas per enviar-lo a judici i unificava el resultat de les peces separades, s’ha d’anul•lar. Així, demanen que se’n dicti una de nova per la qual s’expurguin totes les diligències practicades fora de termini, sobretot a partir del 6 de juny de 2017, la data en la qual el jutge va cloure la instrucció de la peça principal, i les proves practicades en les peces separades que es van practicar o fora de termini o més enllà del termini de la peça principal. En síntesi, que l’enrenou de les diferents peces separades que es van unir a la principal, una instrucció llarguíssima i la pràctica de diligències, com ara declaracions, fora de termini podrien sotragar el reinici del judici o bé ressituar els marcs de les acusacions del judici.
