És molt difícil celebrar un judici amb diversos imputats quan algun dels principals implicats pacten amb la fiscalia. És el que s’anomenen pactes de conformitat. I més si els acords els signen implicats que tenen un paper preeminent o necessari en el relat que les acusacions basteixen per imputar els delictes. El cas d’Efial, sobre irregularitats en 14 ajuntaments catalans que es jutgen a l’Audiència Nacional n’és un exemple. La primera jornada del judici, el 28 de setembre, es van acordar quatre conformitats importants, però en la jornada d’aquest dimarts, on han començat les declaracions dels acusats, n’hi ha hagut una de clau. En concret, la d’Antoni Martos, president d’Efial, la consultora que serveix per batejar el cas.
Martos s’ha enfilat a l’estrada, ha mirat a la fiscal i ha reconegut les acusacions de l’escrit de qualificació del ministeri públic. “És l’acord a què vaig arribar amb vostè”, ha recordat Martos, que s’ha estalviat les preguntes de les acusacions i de les defenses i ha mirat de reduir la pena de tres anys que li reclamaven com a presumpte autor dels delictes de prevaricació administrativa continuada i frau continuat en concurs públic per esquivar l’ingrés a la presó.
De fet, Martos ja havia arribat a un pacte amb el ministeri públic, però va quedar en suspens perquè les acusacions particulars dels ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa no estaven d’acord a no imputar-li la responsabilitat civil, que s’enfilava a gairebé sis milions d’euros. La ratificació de l’acord ha arribat després de les darreres pericials de la fiscalia, en què, tot i les dificultats telemàtiques, els perits han insistit en les irregularitats, que han estat rebatudes per les defenses. I just després del pacte han declarat directius d’Efial i una de les estrelles de l’estrada, l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, que ha negat les acusacions i ha contestat al ministeri fiscal.
Daniel Massagué: “No hi havia personal”
Precisament, Massagué, a qui fiscalia li demana tres anys de presó per frau i prevaricació, ha justificat la contractació d’Efial davant la manca de recursos materials i humans que patia el consistori amb la crisi i les reformes legals que els retallaven la seva capacitat financera. Massagué ha argumentat que va contractar Efial per resoldre els problemes administratius i econòmics que tenia l’Ajuntament. En aquest sentit, ha remarcat que li van comentar que Efial recupera l’IVA, com havia passat a l’Ajuntament de Barcelona, i per això hi va contactar. De fet, van fer l’agost, perquè Efial va aconseguir recuperar 2,28 milions d’euros. Un import que l’alcalde ha subratllat perquè suposava, si fa o no fa, el 10% del pressupost municipal anual d’aleshores.
Però no només d’IVA vivia Efial amb Torredembarra, sinó que li van afegir més tasques perquè hi havia endarreriments comptables i comptes anuals pendents de presentar – 2007 i 2008 -, així com altres sol·licituds de la Generalitat al patronat Antoni Roig, una fundació del consistori, que s’havien de resoldre. L’exalcalde ha ressaltat que al consistori no hi havia prou plantilla tècnica i que no podien contractar més personals arran de les retallades. Així que va externalitzar totes aquestes tasques amb el grup Efial. Ha admès que ho va fer amb un contracte que no tocava -un contracte recurrent- però ha assegurat que ho va esmenar amb una licitació.
Més declaracions
També han passat per l’estrada altres directrius d’Efial encausats, com Ramón Cuadrado, actual funcionari municipal, que tot i ser director gerent ha assegurat que no tenia poders de representació a Efial. Cuadrado ha relatat que va començar a prestar serveis a l’Ajuntament de Torredembarra amb la consultora perquè estaven “desbordats” i ha defensat que mai va cometre cap irregularitat. En la mateixa línia s’ha expressat Xavier Térmens, encarregat de la supervisió comptable d’Efial. Pel que fa a Xavier Xifrà, advocat especialitzat en urbanisme, ha negat pressions polítiques per canviar la seva opinió professional o bé que li encarreguessin informes per contradir el criteri dels secretaris interventors, com ara el d’Ascó, o que formés part de les empreses municipals per a les quals emetia informes o assessorava en urbanisme.
Especialment interessant ha estat la declaració de María Dolores Martínez, esposa del també acusat Andreu Martí, exalcalde de l’Ametlla de Mar. Ella era administradora única d’una societat relacionada amb serveis sobre implantació de la llei orgànica de protecció de dades. Una empresa sense activitat que pagava les despeses amb el capital social. Ara bé, Martínez tenia relació amb Deep Blue Business, que administrava l’encausat Ramon Cardús, que segons Hisenda servia de tapadora per rebre les comissions d’Efial. De fet, aquesta societat només tenia despeses d’hostaleria, el Caprabo i el Corte Inglés, segons els pèrits tributaris que van declarar dilluns. Segons Martínez, el vincle amb la societat provenia de “l’àmbit cultural i festiu” de les Terres de l’Ebre, i ha negat haver rebut diners en efectiu, personalment o a través de la societat. De fet, Deep Blue va fer una transferència a la parella com un regal de casament.
