José Ricardo de Prada és un jutge curós amb les formes i de tracte afable, però, si cal, no té cap mirament a mostrar la seva autoritat. És el magistrat que ha presidit el tribunal de l’Audiència Nacional que ha jutjat el cas Efial. Una vista oral, 13 anys després de l’inici de l’afer, complexa i d’onze jornades, que havia de dilucidar el futur penal de 19 persones, entre elles quatre exalcaldes, per delictes de corrupció en 14 ajuntaments catalans. És la pota catalana d’Efial, perquè en l’altra peça, la batejada com a Madrid, van quedar absolts els 15 acusats.
Aquest dijous Ricardo de Prada ha entonat el vist per a sentència. No sense donar fe del seu tarannà. És a dir, respectuosíssim però rotund en les ordres. I així s’ha vist en el torn de darrera paraula, quan l’exalcalde de Torredembarra Daniel Massagué s’ha acostat a l’estrada amb un paper. “Papers, no, escolti, això és la darrera paraula!”, li ha etzibat de Prada, que ha deixat estabornit l’exalcalde, un dels pocs acusats que han arribat fins al final del judici amb càrrecs. De fet, el tribunal tenia ganes d’enllestir el judici i més després de les conformitats pactades i de la retirada de l’acusació per part del ministeri fiscal de nou dels acusats.
Comptat i debatut, les dues darreres jornades han servit per presentar els informes finals després que, la setmana passada, la fiscal del cas, Elisa Lamelas, es negués a considerar els fets sotmesos a judici com a simples “irregularitats administratives” i els titllés de “conductes penalment reprovables que haurien perjudicat l’administració pública i la confiança ciutadana”. Uns fets que s’escaurien en la definició dels delictes de prevaricació, malversació, frau en la contractació pública, blanqueig de capitals i suborns. Les defenses dels principals acusats, l’exalcalde de l’Ametlla de Mar Andreu Martí; l’exalcalde de Torredembarra Daniel Massagué; l’exalcalde d’Ascó, Rafael Vidal; el gerent de Deep Blue Business, Ramon Cardús i l’advocat Xavier Xifrà han reclamat la lliure absolució, i en tot cas, l’aplicació de les atenuants.
Uns informes finals difícils arran de les conformitats
La decisió del ministeri fiscal d’acordar només de començar el judici quatre conformitats, que ja tenen sentència, va complicar l’estratègia de les defenses. Però l’afegitó d’un pacte a la penúltima jornada entre la fiscalia i Antoni Martos, el president d’Efial -la consultora que dona nom al cas- deixant al marge les acusacions particulars dels ajuntaments afectats, a canvi d’una rebaixa de la pena, ha complicat encara més la vida als lletrats defensors. Aquell que els havia embolicat a tots plegats, a través de la creació d’empreses públiques empresarials locals -les EPEL- i amb tasques de la consultora en els seus consistoris amb els secretaris i interventors arrufant el nas, ha deixat al descobert la resta d’acusats.
Amb el reconeixement dels fets de Martos, les defenses han hagut de fer mans i mànigues per intentar convèncer el tribunal que la seva interpretació exculpatòria de la prova supera la trama que ha descrit el ministeri fiscal durant tot el judici. És a dir, que creaven EPEL o se n’ampliaven les competències, sobretot en matèria urbanística, per externalitzar serveis municipals i facilitar adjudicacions irregulars. Un sistema per “afavorir interessos particulars, eludir controls i adjudicar contractes públics de manera il·lícita” que suposaria el fet “especialment greu” que el president d’Efial també fos el gerent de les EPEL. Així com delictes paral·lels, com és la troballa d’1,38 milions d’euros en comptes a Andorra propietat d’Andreu Martí i que no s’han justificat.
Les defenses s’han escarrassat per afeblir les proves incriminatòries i demanar alguna prescripció d’algun dels delictes i, sobretot, eludir la responsabilitat civil. Tots han carregat contra la prova practicada concloent que no n’hi ha prou per justificar una condemna. Especialment, en casos com l’exalcalde de Torredembarra que tenia una relació pèssima –reconeguda per tots dos– amb el seu secretari municipal i que s’ha presentat com una de les proves de càrrec de l’acusació. En tot cas, les defenses admetrien irregularitats administratives menors que haurien quedat superades pel fet que Efial va fer bé la feina que se li havia encomanat i les societats públiques continuen treballant avui en dia. En el cas de Xifrà, processat per un mail que l’embolica amb la trama i per la facturació de la seva societat d’advocats a la trama, també exigeix l’absolució perquè la feina es va fer i els informes que va emetre no eren il·legals.
Darrera paraula
Els torns de darrera paraula venien precedits per la catifa argumentativa que havien exposat els advocats. Andreu Martí ha defensat la seva feina com a alcalde, ha recordat la continuïtat avui dia de l’EPEL que va crear i ha negat haver rebut diners ni cap comissió de cap empresa constructora. Seguia la línia expressada pel seu advocat, Carles Mascort, que ha evitat ficar-se en un esbarzer com ara justificar l’origen dels 2,4 milions d’euros de patrimoni que l’exalcalde tenia a Andorra, els 1,38 milions en diners als comptes, més participacions, accions i altres béns. Només ha insistit que ja eren abans al Principat, però sí que ha reconegut 180.000 euros reintegrats per qüestions personals i que, en cap cas, provenien de comissions il·legals.
De fet, un dels punts forts de l’informe de Mascort ha estat recordar al tribunal que les constructores que haurien pagat suborns o comissions no han estat cridades a testificar. Així mateix, el llistat que van trobar en l’escorcoll d’un traster de l’exalcalde, en una caixa on deia “Efial”, amb una llista de comissions, es referiria realment al retorn de les garanties provisionals del 3% o el 5% que havien d’abonar les empreses adjudicatàries. L’obsessió de la defensa era evitar que el tribunal es quedés amb la convicció que el seu client, a més de cobrar comissions, les blanquejava tot al·legant que els diners d’Andorra o en societats del Panamà no els ficava en circulació al mercat espanyol.
Pel que fa a l’exalcalde d’Ascó, Rafael Vidal, la seva defensa també ha demanat l’absolució insistint en l’argument que la seva tasca va ser eficient i legal. “Sempre he confiat en els meus tècnics i funcionaris” ha declarat en el torn de darrera paraula al tribunal, per després emfatitzar la “genial capacitat” d’Efial en tràmits com recuperar l’IVA i consolidar el cobrament d’impostos. Pel que fa a l’exalcalde Massagué, ha quedat torbat quan el president del tribunal no li ha deixat llegir la seva darrera paraula. Un entrebanc que s’ha convertit en paralització quan ha criticat que el seu secretari, per qüestions personals, l’havia embolicat en el cas. El magistrat li ha ressaltat amb contundència que les manies personals entre els dos no era l’objecte del judici. Massagué ha acabat només podent lamentar el tràngol que ha hagut de passar durant 13 anys d’instrucció.
