Els testimonis els carrega el diable. Bé que ho saben els que cada dia entren en un jutjat. Sobretot, perquè un testimoni és una persona, i com a ésser viu, té memòria selectiva, aplica el principi de supervivència i, si formules les preguntes adients, respon cap on vol qui pregunta. Així s’ha viscut la tercera jornada del judici del cas Efial a l’Audiència Nacional, un sumari que jutja 15 persones per presumpta malversació de fons públics per contractes presumptament il·lícits de la consultora que dona nom a l’afer ajuntaments de tot el país, principalment a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Aquest dijous se celebrava la segona jornada del judici entès com a pràctica de prova. La primera havia estat ser un llarg matí de qüestions prèvies -sobre vulneració de drets i prescripcions d’accions- amb un microjudici incorporat per la conformitat de quatre dels acusats. La segona jornada, celebrada dimecres, va servir per desestimar totes les peticions de nul·litat i començar les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil que van investigar el cas. Uns agents que van remarcar la correspondència entre els ingressos a Andorra per a l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, un dels principals acusats, i el seu entorn amb adjudicacions efectuades a través del consistori o les societats municipals a la consultora, que calculen serien al voltant del 5%. Així com detalls com ara el lloguer d’una casa de l’alcalde a Efial o una factura de mil euros per connexions de dades des de les Illes Maurici i Seychelles que volien carregar al Consell Comarcal.
Si dimecres no n’hi va haver prou, més agents es van asseure ahir a l’estrada per relatar que Martí portava una llibreta on apuntava religiosament les comissions, gairebé amb el mateix delit que l’Ebenezer Scrooge que esbossava Dickens a la seva Cançó de Nadal. Val a dir que la Guàrdia Civil no havia fet prou bé la feina per assegurar la prova i les defenses van aprofitar. Però especialment interessant va ser la testifical de Xavier Pujol, un treballador de la consultora que va exposar els intríngulis de la consultora amb les administracions i com el president d’Efial, Antonio Martos, remenava les cireres en les contractacions investigades.
El president d’Efial, el responsable
Pujol va aportar detalls sobre el funcionament intern de la consultora i com intervenia en les empreses públiques que van promoure a Tortosa o l’Ametlla de Mar. De fet, ho podia explicar perquè va treballar com a consultor a Efial entre el 2008 i el 2015. El testimoni va relatar que la relació de la consultora amb l’empresa municipal de Tortosa GUMTSA era “continuada”. De fet, hi anava “dos o tres dies per setmana”, tot i que el seu lloc de treball era la seu de Barcelona, i que tot sovint hi feia nit. Pujol ha subratllat que la seva tasca eren qüestions “administratives, comptables i econòmic-financeres”, però no feia els plecs perquè no en tenia cap coneixement.
Ara bé, tot el que feia era complint ordres i indicacions del president de la consultora, Antonio Martos. Segons el testimoni, Martos exercia de gerent de la societat tortosina, que presidia la llavors primera tinent d’alcalde d’Urbanisme, Meritxell Roigé. Seguint el seu relat, Martos era el responsable de les finances i de planificació de la GUMTSA mentre altres professionals assumien tasques “tècniques”. Tota la documentació que li va mostrar la fiscal anticorrupció va servir al testimoni per encolomar tota la responsabilitat a Martos. Cal tenir en compte que el president del tribunal, José Ricardo de Prada, li va tocar el crostó a la fiscal anticorrupció perquè formulava preguntes capcioses que podien haver implicat el testimoni en algun dels delictes que es jutgen.
Pujol va esquivar les preguntes sobre les ofertes de diverses empreses que volien entrar en una licitació de l’Ajuntament de Tortosa o del seu entramat empresarial. El testimoni va insistir que no preparava ell els plecs de les licitacions i no sabia qui ho feia. Pel que fa a la societat de l’Ametlla de Mar, el testimoni va afegir que Efial tenia un contracte amb el consistori i que es va plantejar abordar una nova licitació quan se n’aproximava el venciment. Als seus mails, mostrats a la sala, apareixen referències a l’esborrany del plec de clàusules que havia de tenir un import aproximat de 450.000 euros per a un contracte d’un any prorrogable. L’exconsultor d’Efial va admetre que podia haver preparat el document, però ha dit que no recordava “qui prenia les decisions finals”.
Un registre de comissions
Si la jornada de dimecres havia servit perquè els analistes del cas comparessin els ingressos de Martí a Andorra amb les licitacions que atorgava a través de la consultora, aquest dijous es va reblar el clau. Un dels investigadors va trobar en un traster un bloc amb anotacions manuscrites amb quantitats relacionades amb un suposat “llibre major” que els policies interpreten com les suposades comissions. També es van trobar dades de l’Agència Tributària, comptes bancaris o documentació relacionada amb Deep Blue Business, empresa suposadament pantalla amb seu a Tortosa.
Les factures d’aquesta empresa a una constructora tenien anotacions a mà amb quantitats que correspondrien a comissions que anirien entre el 2,5 i el 3% de l’import total de l’adjudicació. Ara bé, la Guàrdia Civil va obviar un detall important, com ara fer una prova cal·ligràfica per comprovar si les anotacions manuscrites eren de l’exalcalde. O bé, que els números no acabaven de quadrar. Així els defensors van posar com a exemple una factura de 12.798,77 euros que es va comparar amb el possible percentatge de comissió d’una obra que es va adjudicar per 1,3 MEUR. Una comissió que, seguint el càlcul de la Guàrdia Civil s’hauria d’enfilar a tocar dels 40.000 euros.
Un dels elements de l’acusació és que Deep Blue Business facturava a diverses empreses, però també feia importants retirades d’efectiu. El càlcul de la investigació ascendeix de 563.000 euros retirats dels comptes de l’empresa. Però les defenses es van encarregar de deixar clar que la Guàrdia Civil no ha pogut determinar on van anar a parar aquests diners. Els mateixos agents van recuperar els ingressos de diners a Andorra que consideren irregulars per part de l’exalcalde. Els investigadors assenyalen una quantitat d’uns 1.379.000 euros sense una procedència “prou justificada”. Un import que “desproporcionat” amb l’herència documentada de 40.000 euros amb què es van intentar justificar els ingressos a Andorra.
La Cala Gestió i Torredembarra
Un dels treballadors de l’empresa municipal la Cala Gestió va admetre al tribunal que se’l va subrogar com a empleat d’Efial cap a la societat de l’Ametlla de Mar, on feia d’administratiu. El testimoni va assegurar que no es pagava cap factura sense el consentiment del president d’Efial o el president de la Cala Gestió, l’aleshores alcalde Martí. Tots dos, segons el testimoni, tallaven el bacallà sobre les adjudicacions. En aquest mateix sentit va testificar la tinent d’alcalde de Torredembarra entre 2011 i 2013, Francesca Falguera.
La regidora va ressaltar que desconeixia el detall dels serveis i la gestió que oferia Efial al consistori. Va aportar un detall de com Efial va ser l’encarregada de sol·licitar una devolució de l’IVA que superava els dos milions d’euros. Segons la versió de Falguera, els pagaments a la consultora comptaven amb els informes desfavorables de secretari municipal, amb qui va assegurar que la relació amb l’exalcalde, Daniel Massagué, no era bona.
Una altra treballadora també va adduir que Efial treballava molt a l’Ajuntament però que no sabia exactament què hi feia, perquè treballava en un altre departament. Finalment, un dels regidors que va testificar va recordar que va ser justament per “les irregularitats” que van detectar en l’adjudicació de contractes menors a Efial que van acudir a la Fiscalia, juntament amb una altra regidora. Les sospites van arribar perquè aquests contractes d’uns 18.000 euros s’anaven encadenant i no es feia cap concurs públic, tot plegat durant dos anys.
