Dia complex, tant tècnicament com de fons en el judici del cas Efial. Ha estat difícil pel tribunal, per a les defenses i les acusacions, amb dues posposicions, fins i tot, un punt caòtic. La vista oral d’aquest matí de la peça catalana sobre les irregularitats d’ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb la consultora Efial i societats relacionades tenia un programa del dia molt important. En concret, testificaven dos secretaris interventors que van emetre informes amb dubtes sobre les relacions d’Efial amb els consistoris, quatre pèrits i un inspector de l’Agència Tributària NUMA 1540, ja jubilat, que va signar els atestats sobre les diferents societats acusades i sobre els ingressos i despeses dels acusats.
Tot i les dificultats -inversemblants ja a hores d’ara- de les declaracions telemàtiques, els interventors han detallat les irregularitats que van fer constatar en els seus informes tant de l’Ajuntament com de l’Ametlla de Mar com el d’Ascó. Pràcticament que Efial feia feines que no li pertocaven, i que correspondrien al personal del consistori, i que no tenien cap control per part dels funcionaris. Ara bé, les defenses han estat punyents en trobar escletxes. Per altra banda, el NUMA 1540 ha narrat tot el seu atestat la investigació tributària de les societats i els acusats, assenyalant ingressos “desorbitats”, factures de serveis que no s’haurien prestat i ingressos no justificats dels acusats amb pagaments, per exemple, que procedien de bancs andorrans.
També ha declarat la doctora en Dret Administratiu i assessora de la Federació Catalana de Municipis, Antonieta Fernández, que ha justificat la fórmula de les externalitzacions dels ajuntaments després de les reformes en el finançament dels ajuntaments impulsades entre el 2010 i el 2013 després de la crisi immobiliària del 2008. I finalment, una batalla entre quatre pèrits que s’ha hagut de suspendre perquè el president del Tribunal, José Ricardo de Prada, un home de somriure amable fins que se li acaba la paciència. Ha estat per la intervenció de Francesc Juncàs, exdirector d’Anàlisi de l’Oficina Antifrau que va emetre els informes sobre Cala Gestió, l’empresa municipal de l’Ametlla de Mar i Efial, que no havia repassat els seus informes i li ha hagut de recordar que la seva responsabilitat és col·laborar amb la justícia. Per això s’ha suspès més d’una hora per tal que repassés els seus informes.
“El Farinetes”
La jornada l’han encetada l’interventor de Torredembarra durant l’època dels treballs d’Efial, Rafael Oriuel, que ha reconegut els seus informes que posaven en dubte les contractacions, els serveis i els pagaments a la consultora. La defensa de l’aleshores alcalde del municipi, Daniel Masagué, però, ha trobat la manera d’intentar afeblir el testimoni. Així tot recordant la testifical del secretari personal de l’alcalde Jordi Fortuny que va explicar al tribunal l’animadversió que tenien.
El lletrat de l’alcalde li ha preguntat sobre aquesta mala relació que es podria traduir en animadversió i, per tant, debilitar la neutralitat de la testifical. I el resultat ha quedat en taules. En primer terme, l’advocat li ha retret a l’interventor haver escrit un llibre, Paseos con Montaigne, una obra autobiogràfica amb cert punt de ficció on tractava l’alcalde de “lerdo” i li deia “farinetes”. L’interventor ha insistit que eren memòries amb ficció i que reflectien només “l’assetjament que va patir” per part de Masegué. Una situació que ha descrit de “dura”. Un altre dels interventors ha estat el d’Ascó que ha admès que l’alcalde mai no li feia cas i que encomanava sempre contrainformes. La seva conclusió és que Efial feia feines que pertocaven a l’ajuntament, sense cap control dels funcionaris i que no estaven prou justificades. Les irregularitats també van ser detectades per l’Oficina Antifrau que va remetre l’expedient, després de la denúncia rebuda, cap a la Fiscalia.
Hisenda
Però qui s’ha endut la palma de l’estrada han estat els inspectors d’Hisenda. Per una banda, el NUMA 1540. Un inspector d’hisenda retirat que amb jersei de coll rodó i seriós com un moai amb els ulls tancats ha demostrat que la jubilació no li ha afectat la memòria. Recordava gairebé al detall tot l’informe. La seva conclusió, amb una continuïtat oratòria sorprenent que semblava el manual d’una calculadora, és que les factures emeses per Efial acreditaven que una part dels serveis “no havien estat efectivament prestats o que els serveis no havien estat efectivament prestats o que els serveis facturats no es corresponien amb l’objecte del contracte i en el cas que s’hagués prestat serveis haurien estat immensament sobrevalorats”. De fet, una sobrevaloració com ara contemplar que els treballadors treballaven 265 hores al mes, que quedarien molt lluny de les 8 diàries.
A més, de destacar “greus anomalies substancials” de comptabilitat. Per altra banda, el NUMA 37877 ha exposat la inspecció de Deep Blue Business, una suposada empresa pantalla dirigida per un membre del Consell Comarcal per cobrar comissions de constructores que treballaven per La Cala Gestió. En un escorcoll en un traster de l’alcalde de l’Ametlla, Andreu Martí, van trobar un “llibre major” on hi havia facturacions de les constructores i les comissions que haurà rebut. En canvi, aquesta empresa com a despesa només tenia notes d’hostaleria i de serveis com “Caprabo o el Corte Inglés”. La connexió que va localitzar Hisenda va ser el pagament per un regal de casament de Deep Blue Business al llavors alcalde. Demà serà el torn dels interventors de les diputacions de Girona, Tarragona i Barcelona i dels pèrits de les defenses. I tot apunta que podrien començar les declaracions dels acusats.
