Després de la Setmana Santa, els dos grans partits de la política espanyola, PP i PSOE hauran de passar un segon viacrucis. En aquest cas judicial. Aquest dilluns, els primers a seure al banc dels acusats seran tota una generació del PP, amb l’exministre de l’Interior de Mariano Rajoy Jorge Fernández Díaz al capdavant, pel cas Kitchen. Un operatiu policial de la brigada política del Ministeri de l’Interior que va servir, de rebot, per destapar els mètodes, els procediments i els executors del que seria l’operació Catalunya. Serà a l’Audiència Nacional després d’una llarguíssima instrucció dirigida pel jutge ja jubilat Manuel García-Castellón, dins la macrocausa Tàndem, sobre les activitats del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo.
I, per altra banda, l’endemà serà una altra generació, en aquest cas del PSOE, amb l’exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE José Luis Ábalos, pel cas Mascaretes, en aquesta ocasió ho faran al Tribunal Suprem. Un sumari que va destapar les presumptes maniobres de membres del PSOE per cobrar comissions aprofitant la pandèmia de la Covid i la compra i distribució de material sanitari. Un cas que ha generat una altra derivada que ha portat el relleu d’Ábalos a la secretaria d’Organització, a Santos Cerdán, negociador de l’acord d’investidura amb Carles Puigdemont a la presó, per unes suposades comissions a canvi d’obra pública.
La Kitchen, un nyap de la “pedra Rosseta de la corrupció”
La Kitchen és el paradigma de la superació dels límits de la policia patriòtica. Ras i curt, va ser una operació encomanada per part del ministeri de l’Interior, a la brigada política ubicada a la claveguera de l’Estat. L’objectiu era recuperar els “papers de Bárcenas”, és a dir, la munió de documents que tenia Luis Bárcenas, extresorer del PP, sobre les irregularitats dels populars i les seves connexions amb estructures de corrupció. Uns papers que contenien informació delicadíssima sobre el partit que ostentava el poder de la Moncloa i amb tentacles a totes les estructures de poder de l’Estat.
Membres de la policia patriòtica admeten en conversa amb el Món, que la Kitchen va superar els “marges de la policia patriòtica”. “Una cosa és actuar al marge de la legalitat per salvar Espanya, per aturar l’independentisme, per acabar amb ETA o desactivar cèl·lules jihadistes o grans xarxes de crim organitzat; ara bé, una altra cosa, és actuar per salvar el cul dels polítics, això és una altra cosa i és una altra tarifa”, detallen. De fet, admeten que la Kitchen va ser un “ús partidista d’un recurs extraordinari de l’Estat per interessos poc legítims”.
En tot cas, la Kitchen sobretot va servir per radiografiar com actuava la claveguera política i policial espanyola. García-Castellón admet, en les seves memòries Habla, para que se conozca (Ediciones Deusto, 2025), que el cas és la “pedra Rosseta de la corrupció a Espanya”. De fet, alertava que tot i l’espectacularitat d’aquesta peça separada de la macrocausa Tàndem, només era una ínfima part de “l’1% que s’havia arribat a saber de les operacions de la policia patriòtica al llarg de 30 anys”.
Xofers, policia i un fals capellà
El cas Kitchen té tots els elements d’una composició teatral tragicòmica. Un tresorer d’un partit importantíssim i amb poder, absolutament despitat amenaça a servir a miquetes i bocins el finançament irregular del PP. A partir d’aquí, el ministeri de l’Interior en mans Fernández Díaz i el seu segon, Francisco Martínez, àlies Paco Bomba, encarreguen a la policia patriòtica que en una operació clandestina aconsegueixin recuperar els documents.
L’operatiu es planeja sobre el comandament d’Eugenio Pino, aleshores exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia (CNP) i ara per ara, únic condemnat per l’operació Catalunya. La seva execució anirà a càrrec d’un veterà del servei com el comissari jubilat, José Manuel Villarejo, i el comissari Enrique García Castaño, àlies el Gordo, l’amo i senyor de la imprescindible Unitat de Suport Operatiu del CNP (UCAO, en l’acrònim espanyol), ara incapacitat arran d’un ictus.
El pla va ser captar al xofer de Bárcenas, Sergio Ríos, també processat a la causa, a canvi de dos mil euros en negre cada mes a càrrec dels fons reservats i una plaça, sense oposició, al Cos Nacional de Policia, a més d’una pistola de ceràmica de regal. De fet, el nom de l’operació Kitchen (cuina en anglès) provenia de considerar Ríos com a “cuiner”. De fet, a les converses dels àudios registrats en el sumari, es refereixen a Ríos com a “cuiner”. El cas va tenir moments onírics, com ara, el del fals capellà Enrique Olivares García, que va intentar segrestar la dona de Bárcenas, i que va morir internat a la presó.
La descoberta i l’operació Catalunya
La guerra oberta dins el ministeri de l’Interior pel cas del Pequeño Nicolás i el cas Gao Ping o Operació Emperador va propiciar que s’acabés de destapar l’operació Kitchen, i de retruc, l’operació Catalunya. Tant és així que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) va signar la “peça reservada 1”, a la qual ha tingut accés El Món, on consta un informe on es reporten tots els rebuts dels diners reservats a l’operació Kitchen. En concret, hi ha els rebuts, factures, tiquets, justificants de cobrament i de retirada de fons, així com els reemborsaments de despeses. En el llistat apareix rebut signat el 10 de desembre de 2013 per Enrique García Castaño, titulat Pago de Operaciones, on hi ha quatre pagaments, un d’ells computat com a “despesa de localització de mossos”. És a dir, diners per captar confidents o per als investigadors que es van desplaçar a Barcelona per buscar talps de la mateixa Comissaria General d’Informació de la policia catalana. Una informació, però, que es va classificar i que el jutge va remetre al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)
Un detalla més de la quantitat ingent de material, com àudios, correus, whatsapps i notes policials i una feina de formiga de la Unitat d’Afers Interns ha pogut descriure l’operació per la qual la fiscalia no se n’ha estat de tirar amunt les peticions de penes. Així, per l’exministre de l’Interior demana fins a 15 anys de presó i 33 anys d’inhabilitació. Per a Villarejo, 19 anys de presó, 33 anys d’inhabilitació absoluta i 9 d’especial, pels delictes d’encobriment, malversació, delictes contra la intimitat i suborn.
A Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, que va ser el talp de l’operació 12 anys, cinc mesos i 15 dies de presó, més 13 anys i 9 mesos d’inhabilitació absoluta pels mateixos delictes que Fernández Díaz. Per a Pino, 9 anys de presó i 21 d’inhabilitació amb el mateix argument de tipicitat penal que la resta d’encausats. I l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, 12 anys de presó i 21 d’inhabilitació. A l’excap de la Divisió d’Afers Interns del CNP, Marcelino Martín Blas, dos anys i sis mesos de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta per un delicte d’encobriment. I a Andrés Manuel Gómez Gordo, membre del Cos Nacional de Policia, li sol·licita 15 anys de presó i 48 anys d’inhabilitació absoluta.
