El cas Rodalies ja ha arribat al jutjats. Però, de moment, ha de pagar peatge. El Jutjat d’Instrucció número 3 de Vilafranca del Penedès ha dictat providència en què té per compareguda i part Acció Cassandra, l’entitat jurídica en defensa de la minoria nacional catalana, arran de la querella presentada en el procediment obert pel sinistre de la línia R4 de Rodalies de Catalunya a Gelida del 20 de gener de 2026. Un accident que ha aprofundit la crisi crònica que pateix el transport ferroviari espanyol a Catalunya.
En la mateixa resolució, la jutgessa requereix el dipòsit d’una fiança de 8.000 euros perquè l’entitat pugui exercir l’acusació popular contra els responsables d’Adif, Renfe i els càrrecs polítics competents en matèria de seguretat ferroviària. De fet, l’entitat ha obert una campanya de micromecenatge per recollir els fons i poder continuar com a part en el procediment obert pels delictes d’homicidi imprudent, lesions imprudents greus i delicte contra la seguretat col·lectiva de l’article 350 del Codi Penal.
La querella també demanava la imputació de càrrecs polítics competents que tenen alguna responsabilitat en transport i seguretat de les infraestructures com ara el ministre de Transports Óscar Puente, el president actual d’Adif Luis Pedro Marco de la Peña, l’expresidenta d’Adif Isabel Pardo de Vera i el secretari d’Estat de Transports José Antonio Santano, com a “responsables últims de la planificació, finançament i supervisió d’un sistema de manteniment”. De fet, la base de la querella és que la supervisió i el manteniment no hauria estat suficient i, per tant, “s’hauria generat un risc catastròfic per a la vida i la integritat dels usuaris”.
Via política
Per altra banda, i seguint el fil de la querella, Acció Cassandra va presentar, el 31 de març de 2026, una petició formal a la Comissió de Peticions (PETI) del Parlament Europeu sobre el dèficit crònic d’inversió en el sistema Rodalies a Catalunya i la vulneració dels drets fonamentals a la seguretat i a la mobilitat, així com del principi de cohesió econòmica, social i territorial previst a l’article 174 del Tractat Fundacional de la UE (TFUE).
