L’exvicepresident del Parlament Josep Costa hi torna. Ara, amb un dur recurs de súplica contra la decisió de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de nomenar-li un advocat d’ofici en prevenció que no es presentés a la vista oral. Un judici per desobediència previst per al cinc d’octubre contra els membres independentistes de la Mesa de Roger Torrent. Ara Costa ha registrat un escrit amb què destaca els “apriorismes” dels magistrats i alerta que la decisió té una “dubtosa legitimitat”.
En el seu escrit, al qual ha tingut accés El Món, Costa titlla la mesura de “desproporcionada” i assegura que obre un problema legal de primer ordre sobre el dret a la defensa. Fins i tot, apunta que podria obrir un nou procés de recusació contra els magistrats que integren la sala –que prou feina va tenir per completar el tribunal– davant les suspicàcies que genera la nova decisió del tribunal. Costa recorda al tribunal que no pot fer el que considera jugades pensant en la defensa dels acusats ni tampoc pot nomenar advocats quan ja hi ha una direcció lletrada que, en aquest cas, recau sobre ell mateix. L’exvicepresident de la cambra reclama la documentació i dades personals que s’haurien utilitzat per part del tribunal per portar-ho a l’Agència de Protecció de Dades.
“Més per conveniència que per interès de la justícia”
En el recurs, Costa critica els magistrats perquè “com a fonament de la decisió de designar un advocat d’ofici únicament s’esmenta la previsió que l’acusat ‘no comparegui a l’acte del judic oral’ i la voluntat de la sala d’evitar la suspensió del judici”. En base aquest raonament, Costa replica sense embuts: “En realitat, sembla més una decisió adoptada per a la conveniència del tribunal, no en interès de la justícia”. “Una decisió basada en un apriorisme o una sospita sobre quina pot ser l’estratègia de defensa d’aquesta part que, a la pràctica, també genera sospites sobre la imparcialitat i objectivitat dels nous magistrats que s’han integrat a la sala d’enjudiciament”, remarca.
En primer terme, Costa entén que se li ha vulnerat el dret a una resolució motivada i fonamentada. La raó és que els magistrats no aporten cap interpretació, ni jurisprudència, ni precedent, ni cita legal de l’article 786.1 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que utilitzen per nomenar un advocat d’ofici per si Costa fa campana al judici. En definitiva, argüeix que no hi ha cap fonament interpretatiu que “habiliti el tribunal per nomenar un advocat d’ofici”. En aquest marc, recorda que la temença a la suspensió no és cap raó certa, en el benentès que la llei, atès les penes que s’hi juguen els quatre acusats -inhabilitació-, permet celebrar el judici en la seva absència.
Vulneració del dret a la lliure elecció d’advocat
Costa també al·lega una vulneració del dret a la lliure elecció d’advocat, reconegut als tractats internacionals de drets humans. “La designació d’un advocat d’ofici a qui ha decidit defensar-se personalment com a advocat en exercici violenta doblement els seus drets”, afirma Costa. I continua: “Violenta el dret a designar lliurement advocat i violenta el dret a defensar-se personalment, i no és una vulneració abstracta, sinó que imposa a aquesta part un advocat aliè al procés, en qui pot no tenir cap confiança i que pot interferir en una defensa lletrada legítimament desplegada fins aquest moment”.
“En definitiva”, observa Costa, “la designació d’un advocat d’ofici a qui ja exerceix plenament la seua defensa és una interferència il·legítima en el dret fonamental a l’autodefensa i a la lliure elecció d’advocat”. “A més”, prosegueix, “qualsevol actuació d’aquest lletrat d’ofici en contradicció amb l’estratègia de defensa d’aquesta part pertorbaria greument la llibertat i independència que requereix l’exercici d’aquesta”. “És una interferència que, a més, ni està prevista per llei, ni serveix un objectiu legítim, ni és necessària en una societat democràtica”, sentencia Costa. Així, reclama deixar sense efecte la decisió del tribunal i reclama les dades que el mateix TSJC ha utilitzat de Costa per tal de denunciar-ho a l’Agència de Protecció de Dades.
14
1
